Francesc Pérez: “Molts prejudicis sobre la figura de Fuster els ha creat l’anticatalanisme”

Director de l’Espai Joan Fuster Memòria Després de gairebé un quart de segle del traspàs d’un dels intel·lectuals valencians més importants, Sueca obrirà d’aquí pocs dies un museu que permetrà conèixer millor la vida i l’obra d’un dels seus veïns il·lustres: l’escriptor, assagista i periodista Joan Fuster

El número 10 del carrer Sant Josep de Sueca va esdevenir durant anys parada obligada per a desenes d’intel·lectuals de la segona meitat del segle XX. Allà, assegut a la seva butaca i gairebé sempre envoltat de papers i anotacions, Joan Fuster rebia les moltes visites que, gairebé diàriament, hi acudien per parlar i debatre amb ell o, simplement, per escoltar-lo. 25 anys després de la seva mort, la casa de l’escriptor torna a obrir les portes, tot i que ara en forma d’un museu integrat en l’anomenat Espai Joan Fuster, que dirigeix Francesc Pérez i Moragón.

S’ha fet esperar, però per fi el dia 25 obrirà el Museu Joan Fuster...

Sí, és cert. Però la tardança té la seua lògica atès el repartiment del seu llegat. D’acord amb el testament de Fuster, la correspondència és de la Biblioteca de Catalunya, que va cedir els fons immediatament; la casa passava al seu hereu universal, Josep Palacios, i el que ell anomenava l’“arxiu literari” el donava a l’Ajuntament de Sueca, sempre que els marmessors designats consideraren que el consistori tenia capacitat tècnica per gestionar eixe llegat. Els marmessors mai van creure convenient el moment de cedir els fons a l’Ajuntament fins que als 15 anys, en el moment que va acabar el període legal de custòdia, l’arxiu va passar a mans de Josep Palacios, que va fer complir la voluntat de donar els fons a la ciutat de Sueca. Des d’eixe moment, l’Ajuntament de Sueca va anar destinant recursos per classificar, digitalitzar i catalogar els arxius; una tasca fosca de molts anys i, en realitat, encara inacabada, però que ha permès obrir ara les portes del Museu Joan Fuster a la que va ser sa casa.

Aquest espai és una bona oportunitat per acostar la figura de Fuster als més joves.

Sí, perquè el coneixement que es té de Fuster a l’escola és molt limitat. Ací el que volem és no sols acostar a la gent el Fuster escriptor, sinó també la seua figura com a persona i ciutadà que va lluitar sempre a favor de la llibertat, el País Valencià, els Països Catalans, la llengua... Un treball que potser ja s’ha fet en part des de la Càtedra Fuster de la Universitat de València, però que ara estarà coordinat des d’aquest espai, que per a nosaltres és molt important perquè no sols permetrà al visitant conèixer la seua casa sinó també Sueca, cosa que l’ajudarà a comprendre millor Fuster.

I per als més familiaritzats amb la seua figura i la seua obra, ¿què trobaran de nou en aquest espai?

El nostre propòsit és, quan el pati de la casa estiga cobert i, per tant, habilitat per a diversos usos culturals, programar dos o tres exposicions a l’any sobre aspectes concrets de Fuster a través dels materials que hi tenim. Serien exposicions monogràfiques que complementarien la permanent i que permetrien conèixer millor Fuster, i també aprofundir i estudiar aspectes que a ell li interessaven i sobre els quals guarda una àmplia documentació. Per exemple, en l’arxiu documental de Fuster hi ha una gran col·lecció de premsa comarcal del País Valencià dels anys 50 o 60, o una gran quantitat de premsa clandestina de l’època de la dictadura franquista d’arreu de l’Estat que pot resultar un fons de consulta molt interessant per als investigadors.

L’espai comptarà en un futur amb un centre de documentació. Què suposarà la seva obertura per als estudiosos de Fuster?

Quan el centre de documentació siga accessible als investigadors hi haurà moltes troballes. En el procés de classificació dels mateixos papers segur que s’hi trobaran moltes coses inèdites de les quals ningú tenia coneixement. No crec que parlem de cap llibre sencer, però sí d’alguns documents hui encara desconeguts. Per exemple, entre els arxius hi ha una cosa molt important que són els originals dels articles periodístics. Ell se’n feia còpia de tots, de manera que ara es podria comparar el que va escriure Fuster amb el que els diaris, bé per qüestions d’espai o per la censura, publicaven. El centre de documentació obrirà als investigadors moltes possibilitats, tant per als estudiosos de Fuster com per a investigadors de moltes altres matèries, ja que es conserva un gran nombre de documents sobre arts plàstiques, política, llengua o economia del País Valencià, entre d’altres.

Queda molta feina de catalogació per fer. ¿Hi ha hagut falta d’interès de les institucions?

No podem dir que les institucions no han fet res, perquè per exemple la Generalitat Valenciana (en mans del PP) va invertir diners en els primers estudis del fons documental, i l’Ajuntament de Sueca no ha deixat mai d’invertir, tot el que ha pogut, en el projecte. El que crec que ha faltat en el passat és un projecte clar per saber què es volia fer amb el llegat de Joan Fuster.

¿Creu que l’anticatalanisme ha impedit valorar justament la figura de Fuster al País Valencià?

Sí, però això passa en societats polaritzades políticament com la valenciana. Molts lectors de determinats mitjans de comunicació porten dècades llegint missatges anticatalanistes i sovint fraudulents i sense fonament al voltant de la figura de Joan Fuster. Aquest anticatalanisme crea en les persones molts prejudicis i un desconeixement que tan sols es pot combatre amb didàctica.

Més continguts de