Famílies de l'escola concertada insisteixen en rebutjar el nou decret i presenten més de 150.000 al·legacions

CCAPAC i FAPEL critiquen que el Govern els posi més requisits per tenir concert però no més diners

Fa menys d'un mes que les escoles concertades van alçar la veu per refusar el nou decret d'admissions que el Govern està a punt d'aprovar. En una campanya exprés, van reunir 120.000 signatures en contra del decret, que van presentar al departament d'Educació, tot avisant que la normativa "perjudica" la llibertat d'elecció de centre perquè el Govern programarà a partir d'ara l'oferta de l'escola pública i també de la concertada cada any. Dues setmanes després de l'allau d'al·legacions, les mateixes entitats de pares i mares de la concertada –la Confederació Cristiana d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya (CCAPAC) i la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Escoles Lliures de Catalunya (FAPEL)– han presentat aquest divendres més de 154.000 al·legacions, ara per a la segona normativa clau que també està a punt d'aprovar el Govern, el decret de concerts. 

Les escoles concertades planten cara a les normes que prepara el Govern

Aquest decret servirà per establir nous requisits als centres concertats: si volen mantenir el concert hauran d'escolaritzar alumnat amb necessitats educatives específiques i amb condicions socioeconòmiques desafavorides d'acord amb la mitjana dels altres centres del voltant i no podran tenir menys d'un 60% de l'alumnat amb domicili al barri o zona educativa, per exemple. Les concertades diuen que estan a favor d'aquestes mesures i que van signar el Pacte contra la segregació escolar perquè hi estan compromeses, però diuen que no ho poden assumir si el Govern no els millora el finançament. "Aquests requisits són un atzucac per a les escoles. Demanem l'aplicació de les mesures econòmiques adients per poder-les afrontar i per garantir que no incrementarà el cost de l'educació per a les famílies", diuen en les al·legacions que han presentat.

La manca de finançament els "obliga" a seguir cobrant quotes a les famílies

Segons admeten la CCAPAC i la FAPEL, el decret de concerts reconeix la manca de finançament de les escoles concertades, però denuncien que "no afronta la seva solució". I això, adverteixen, "crea inseguretat", perquè si no arriben els fons necessaris per part del Govern, seran les escoles qui s'hauran de fer càrrec de l'escolarització d'aquests alumnes desafavorits que, amb molta probabilitat, no podran assumir la quota. Això els obliga, diuen, a "seguir cobrant quotes" a les famílies, de manera que dificulta la lluita contra la segregació escolar perquè és un fre a la tria dels seus centres. 

En la memòria econòmica del decret, el Govern reconeix que calen 145 milions d'euros per assegurar la gratuïtat de la concertada, tenint en compte els diners que la concertada ha d'aportar ara per igualar la pública en concepte de plantilles, material escolar i altres conceptes. Les entitats, que representen 366.000 alumnes, un terç del sistema educatiu català, diuen que "és un brindis al sol fer mesures sense dotar-les de pressupostos", segons ha denunciat Josep Maria Prats, de Fapac, i recull l'ACN. "Demanem que se'ns escolti i es redreci aquest decret, no el què sinó el com s'està fent", ha afegit.

Bargalló avisa que el nou decret d'admissió a l'escola "tirarà endavant" tot i les crítiques de les concertades

Des del sector avisen que el Govern destina uns 6.000 euros anuals per cada alumne escolaritzat a l'escola pública i prop de 3.000 per a cada infant de la concertada. El Síndic de Greuges està estudiant aquestes xifres i publicarà un informe aviat, que ha de servir per posar llum a un debat que s'arrossega des de fa molts anys.