Foc creuat entre Colau i Buch per la gestió del 'top manta'

L'alcaldessa demana al president de la Generalitat més efectius dels Mossos a la ciutat

La tensió entre el conseller d'Interior, Miquel Buch, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, és evident. I el dispositiu permanent contra el 'top manta' que està en marxa des d'ahir a la ciutat ha encès de nou el conflicte entre ells. Si Buch ha acusat el govern dels comuns d'haver "relaxat" el control de l'espai públic durant l'últim any i ha celebrat que ara vulgui "actuar" contra la venda ambulant il·legal, Colau li ha retret que l'any passat li respongués que no era necessària la presència de més policia a la ciutat i ha acusat la seva conselleria d'una "absoluta incompareixença" durant l'últim curs a la capital. Aquest ha sigut, de fet, l'únic punt de tensió de la compareixença que ha fet l'alcaldessa després de la seva trobada amb el president de la Generalitat, Quim Torra, per reprendre les relacions entre institucions en la nova etapa política al consistori. També hi ha hagut, això sí, diferències de criteri pel que fa a la desinversió social que el consistori creu que ha fet el Govern a la ciutat des del 2011. El desacord és descomunal tant en les xifres com en el concepte.

Colau ha transmès al president el seu malestar per les paraules del titular d'Interior, que considera del tot "inadequades", i ha recordat que el conseller no havia acudit a la Junta Local de Seguretat que es va celebrar encara durant el mandat passat, però sí que ho va fer a l'última, cosa que ha celebrat. "Cal lleialtat institucional i posar-nos a treballar per resoldre els problemes de la ciutadania", ha demanat Colau, que ha negat la major pel que fa al canvi d'estratègia del seu equip pel que fa al 'top manta'. Segons l'alcaldessa, no hi ha hagut cap gir des que Albert Batlle, del grup del PSC, lidera l'àrea de Seguretat. Entén que el nou dispositiu és una continuïtat dels que ja s'havien fet en punts com el subsol de la plaça Catalunya o el Portal de la Pau. L'alcaldessa, això sí, ha assegurat que ella no s'expressaria com el nou tinent d'alcalde, que avui, en una entrevista a 'El Periódico', ha considerat "inadmissible" que el primer que vegin els turistes siguin les mantes dels venedors ambulants i ha demanat canvis en la llei d'estrangeria per obrir la porta a aquestes persones al mercat laboral.

Buch celebra que ara el govern de Colau vulgui "actuar" contra el 'top manta'

Colau ha assegurat que van ser els Mossos els que es van retirar del dispositiu de la Barceloneta que ja es feia fa dos anys. "Celebrem que ara s'hagi recuperat", ha dit l'alcaldessa, que ha retornat el dard que li havia llançat moments abans el conseller d'Interior acusant-la d'haver "relaxat" el control de l'espai públic i remarcant que aquesta és una competència municipal. El conseller Damià Calvet, que ha comparegut en nom del Govern després de la trobada entre Colau i Torra, ha titllat "d'erràtica" la política que havia seguit fins ara el govern municipal en matèria de persecució del 'top manta' i ha celebrat que "ara hi hagi voluntat de treballar conjuntament".

En la llista de demandes que l'alcaldessa de Barcelona ha fet arribar al president de la Generalitat hi ha, també, la necessitat d'incrementar el nombre d'agents dels Mossos desplegats a la ciutat. Segons Colau, els 322 compromesos no són suficients davant l'augment dels furts i dels robatoris amb violència que s'està donant a la ciutat.

El deute ciutadà

La prioritat del govern municipal en la trobada d'avui, a banda de reprendre relacions –s'ha acordat que la comissió bilateral es reuneixi a l'octubre–, era reclamar el que anomenen "deute ciutadà". És a dir, el que el Govern ha deixat d'invertir, des del 2011, en qüestions com les escoles bressol, l'habitatge i les residències per a gent gran. L'equip de Colau xifra el deute acumulat en serveis públics bàsics en 280 milions d’euros des del 2011. L’alcaldessa diu que no reclama que tota la desinversió es retorni de cop, sinó recuperar la inversió anual i situar-la, com a mínim, als nivells del 2011: ara són uns 190 milions anuals i el consistori creu que haurien de ser uns 225.

Calvet, però, ha assegurat que no comparteix el concepte de "deute ciutadà" i ha demanat situar-ho en el context pressupostari adequat: amb el dèficit fiscal, la desinvesrió de l'Estat en infraestructures i l'incompliment de la disposició addicional tercera de l'Estatut. Segons el conseller, el que han de fer consistori i Govern és anar junts per reclamar canvis en aspectes com el sostre de despesa fixat per als ajuntaments o inversions estatals necessàries a Rodalies, al Corredor Mediterrani i als accessos viaris i ferroviaris al port. El conseller ha remarcat que l'Ajuntament té superàvit i un nivell d'endeutament de l'entorn del 30% i assegura que el Govern ha aportat 150 milions ordinaris i 140 als consorcis durant el 2017. La qüestió de la inversió social serà central en la reunió de la comissió bilateral prevista per a l'octubre. 

Tramvia i metro a la Zona Franca


Fins ara Colau havia sortit de les reunions amb els presidents amb anuncis importants. Sobretot, l'estiu del 2015, quan la trobada amb Artur Mas va acabar amb l'acord per impulsar l'enllaç dels tramvies per la Diagonal. Un projecte al que s'oposava el grup municipal de CiU. El 2016, amb Carles Puigdemont van pactar treballar conjuntament per fer arribar el metro a la Zona Franca. L'alcaldessa es va oferir a finançar la meitat de la infraestructura.