Pandèmia

El Govern reforçarà l'atenció primària amb 125 milions d'euros anuals

La pandèmia ha obligat Salut a reformar el pla d'actuació, aprovat el 1985, però els sindicats en recelen

El departament de Salut, a través del Servei Català de la Salut (CatSalut), dedicarà 300 milions d’euros 125 milions anuals– i  46 milions fins a finals d'any que provenen del fons extraordinari del covid-19 per salut adjudicat per l'Estat per reforçar l'atenció primària, segons ha avançat aquest divendres el president de la Generalitat, Quim Torra. Minuts després, ho han anunciat i concretat els consellers de vicepresidència, Pere Aragonès, i Salut, Alba Vergés.  El pla que ha de transformar de forma estructural les actuacions de la porta d'entrada als serveis sanitaris fa 35 anys que no es replanteja íntegrament.

Ha sigut, doncs, la crisi del covid-19 i el consegüent increment del 25% de la demanda que les autoritats sanitàries calculen que ja ha generat –i que preveuen que continuarà creixent amb la tornada a les escoles i l'inici de la temporada de la grip– el que ha obligat el Govern a encetar un procés de canvi, tal com exigien els sindicats i els treballadors del món de la salut des del 2008, quan la crisi econòmica i les retallades van asfixiar els equips de primària. 

Gairebé 4.000 noves contractacions, reorganització de les tasques i optimització dels processos de treball per evitar duplicitats, impuls a la telemedicina, i replantejament i ampliació dels equipaments per fer-los més accessibles i propers per a la població mitjançant espais municipals. Aquests són els quatre eixos a partir dels quals s'articula el nou pla, i que s'haurà de desplegar de forma heterogènia en funció dels territoris i de les necessitats pròpies dels equips.

"Hi ha accions temporals lligades a l'epidèmia com les noves contractacions, perquè hi ha tasques de vigilància epidemiològica a les escoles i una necessitat per identificar massivament positius, però també hi ha accions estructurals que requereixen d'un esforç inversor al llarg del temps", assenyala Sara Manjón, directora de l'àrea de Professionals i Organitzacions del Catsalut. 

10 receptes per repensar la sanitat a Catalunya

Compromís de contractar 3.800 professionals

Manjón detalla que la primera mesura que s'està desplegant és la incorporació de nous professionals per aguantar la pressió de l'epidèmia, el tipus contractual dels quals no serà eventual. "La idea és fer contractes de llarg recorregut, estables i duradors. No seran per fer substitució o per pal·liar l'increment de l'activitat, perquè el que es vol fer és una inversió a llarg termini", concreta la directora d'àrea del Catsalut.

De forma immediata i amb un horitzó de dos anys, es preveu la incorporació de 300 facultatius, 200 infermeres i 750 auxiliars d'infermeria, així com 750 agents clínics que puguin reduir l'activitat burocràtica que ara recau en el metge de família, i de nous perfils com 150 nutricionistes, 115 psicòlegs i 112 treballadors socials –claus per no medicalitzar tants els problemes socioeconòmics–. També s'hi sumen els 900 gestors covid de les escoles –els referents sanitaris als centres educatius– i tècnics que ja fan suport als equips de cribatges massius. A bans d'acabar el mes de setembre, aquesta xifra arribarà a les 1.400 persones, segons Salut.

En els propers dos anys es contractarà un total de 3.811 professionals. De fet, aproximadament el 80% del pressupost de l'atenció primària es destina als recursos humans, és a dir, a pagar sous dels professionals. "Tenim uns 20.000 professionals i plantegem la contractació d'uns 3.800 més, cosa que suposa un 17% més de capacitat en un termini de dos anys", detalla el director del CatSalut, Adrià Comella. Amb tot, admet que amb això no n'hi ha prou: "Cal innovació tecnològica i revisió de la planificació del treball per ser més eficients".

Les reaccions del sector

Els primers a reaccionar al pla han estat els facultatius a través del sindicat Metges de Catalunya, que diu que "recelen" del nou pla per les "dificultats extremes" que -assegura el departament- hi ha per incorporar nous facultatius al sistema. Al·leguen que als acords de sortida de vaga de 2018, la conselleria es va comprometre a contractar 309 metges de família i, dos anys i una pandèmia després, se n'han incorporat "poc més d'un centenar" i no s'estan dedicant els 100 milions d'euros que havien de complir amb el paquet de mesures. "L'atenció primària ha perdut més de 900 facultatius en l'última dècada com a conseqüència de les retallades. 306 professionals "és [una xifra] irrisòria i del tot insuficient", denuncien. A més, temen que aquestes incorporacions "no aniran a reforçar les consultes, sinó l'activitat assistencial de suport a les residències".

L'Associació d'Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) celebra l'aprovació d'aquest protocol però també assegura que les contractacions previstes pels propers dos anys no és un augment de la plantilla sinó un "restabliment", i que el dèficit estructural s'arrossega des de fa molts anys. "Encara hem de conèixer la lletra petita, però creiem que a grans trets pot funcionar, sobretot perquè no només s'ha presentat un paper escrit, sinó que hi ha uns diners al darrera", diu la presidenta de l'AIFiCC, Alba Brugués. "Ara bé, trobem a faltar una mirada a llarg termini, perquè el gran problema és que no fabriquem prou professionals i sempre calen infermeres, i això no ho han abordat", matisa. 

La Societat Catalana de Medicina Familiar (Camfic) assegura que aquest no és un pla d'enfortiment de la primària: "Són accions de suport molt benvingudes però no per fer la transformació. Un autèntic pla inclouria una renovació d'infraestructures, un canvi de model assistencial, i una recuperació dels professionals perduts". El sector considera que aquestes mesures s'han aprovat per minvar l'impacte del covid-19 i no per pal·liar els problemes de la primària. "I tot i així em preocuparia que la ràtio a les residències fos d'un metge –que no es diu ni si seran de família– per cada 450 residents, i del referent de salut per cada 15 escoles, que és una xifra molt pobra", denuncia Antoni Sisó, president de la Camfic.

El pla també inclou una redefinició dels rols professionals per tal que metges i infermeres se centrin en donar resposta assistencial a les necessitats de la població. En aquest sentit, l'objectiu de Salut és repartir i simplificar les tasques administratives per tal de desburocratitzar al màxim les seves agendes. També es preveu la contractació de tècnics –anomenats assistents clínics– que puguin fer registres i generar la documentació necessària, així com potenciar el paper dels administratius i del personal d'atenció ciutadana per afavorir i vehicular l'accés del pacient al sistema. "Revisarem protocols i optimitzarem els processos de treball per simplificar els circuïts i evitar duplicitats", apunta Manjón, en relació a una de les altres grans demandes dels sindicats.

Metges de Catalunya celebra aquesta incorporació de nous perfils, però subratlla que més del 75% de l'activitat assistencial recau en el facultatiu i calcula que es necessiten, com a mínim, un miler de metges més per assumir les tasques ordinàries que li són pròpies i les derivades del control epidemiològic. "[La partida pressupostària] està orientada a donar resposta al covid-19 i no a reforçar la xarxa d'atenció primària davant l'infrafinançament crònic que pateix", acusen.

Menys burocràcia i més tecnologia i espais

El pal de paller d'aquests canvis serà la inversió en tecnologia i la consolidació de la telemedicina com a part indispensable del model d'atenció, i no com un servei més al catàleg. "La pandèmia ha accelerat uns canvis que feia anys que es gestaven, com les eines d'atenció no presencial, i ara hem de completar el procés de digitalització i evitar errors informàtics", explica la directora de l'àrea Assistencial del CatSalut, Xenia Acebes, que posa d'exemple la millora en els circuits d'atenció telefònica, la gestió de les demandes via centraleta i l'ús de webcams i tauletes per apropar la salut comunitària a la població. 

"La pandèmia ha modificat el context i és el catalitzador d'aquests canvis estructurals", resumeix Acebes. "Si volem una primària forta, innovadora i resolutiva, que sigui més eficient i tingui repercussió en la salut, cal fer aquest esforç", conclou. El pla s'ha treballat els últims dos mesos, aprofitant la treva epidemiològica, i Acebes el qualifica de "molt ambiciós". Ara bé, el Govern avisa que els canvis s'aniran desplegant de forma progressiva, si bé les contractacions –matisa la directiva– ja fa mesos que s'estan fent per apuntalar l'atenció sanitària atesa l'emergència sanitària provocada pel coronavirus. 

L'atenció primària, el mur de contenció que ha evitat el col·lapse hospitalari pel covid-19

Un altre dels problemes que ha evidenciat l'epidèmia i que el sector feia anys que denunciava és la falta d'espais. El departament preveu encetar un procés de replantejament dels equipaments sanitaris que no només permeti sectoritzar espais per atendre malalts de covid-19, sinó canviar la forma en què es fan les consultes. "Hem de guanyar espais a dins o molt a prop dels equips d'atenció primària", afirma Manjón.

Aquest pla de confort s'haurà de treballar colze a colze amb el món local, ajuntaments i consells comarcals, per trobar espais annexos que permetin fer els serveis de pediatria o concentrar l'activitat per fer PCR en espais separats. En aquest cas, per exemple, diversos consistoris han cedit centres cívics per fer-ho. "Ja comencem a tenir ofertes de cessions d'espais per als CAP més petits", confirma Acebes.

"Igual que al març vam reforçar els hospitals i vam multiplicar el nombre de llits d'UCI perquè vivíem una situació molt complicada, ara ens toca revaloritzar la punta de llança que preserva la salut de tota la ciutadania", ha afirmat el vicepresident del Govern, Pere Aragonès. També la consellera de Salut, Alba Vergés, ha elogiat la tasca de la primària, que s'ha fet càrrec de la gestió de les residències i també detecta els contagis lleus i asimptomàtics i fa el seguiment dels contactes sense oblidar la seva funció principal que és l'atenció a la cronicitat i a la prevenció. "Fa anys que l'atenció primària s'enfronta a necessitats diferents, com l'envelliment de la població, la cronicitat i la solitud dels pacients, i que per poder fer-hi front reclama un acompanyament", explica Acebes.