Com va viure el període que va entre l’anunci del febrer i el de l’abril?

En educació tens dret a tenir plaça, a triar un centre d’acord amb les teves conviccions religioses o a estar escolaritzat fins als 16 anys de manera gratuïta... però el dret a triar la llengua de l’escola no està regulat enlloc. Si puc triar la llengua, vol dir que tinc els alumnes separats per raó de llengua. I, a Catalunya, aquest suposat dret no es pot satisfer. Vull felicitar el ministre per haver reconegut que qualsevol canvi l’havia de fer per llei el Parlament de Catalunya i no el 155.

Com explica als pares que no poden escollir la llengua d’ensenyament del seu fill?

Explicant-los que l’escola garanteix uns objectius aprovats per llei. I els pares no poden decidir que el seu fill no estudiarà química o que la seva filla no farà gimnàstica.

Quina relació hi ha entre escola i formació de la identitat? Què fabrica l’escola catalana?

Ciutadans de Catalunya oberts al món. La funció principal de l’escola és la transmissió cultural, però l’escola, com diu Gregorio Luri, és el pont entre la família i la societat. El nen és el rei de la casa, però a l’escola passa a ser un membre més de la societat. I, des del punt de vista de la identitat, passes de ser de Can No-sé-què, com diem als pobles, a ser un ciutadà del país. Això vol dir sentiment de pertinença. Tots els sistemes educatius busquen donar sentit de pertinença. Ara, dir que l’escola a Catalunya només fa independentistes seria dir que l’escola ha fracassat amb el senyor Rivera. L’escola fa catalans que després, d’adults, poden decidir quina governança es pot donar al seu país.

Quan Wert deia que volia espanyolitzar, què entenia vostè?

Era un sentiment a la defensiva. Un ministre d’un estat plurinacional hauria de posar al currículum que tothom sàpiga una cançó en català o un poema en euskera o en gallec. A les escoles oficials d’idiomes de l’Estat, excepte la de Madrid, no s’hi ensenya català. Tenim molts més lectorats de català fora d’Espanya que a Espanya. L’escola és poderosa però és un reflex de la societat. A ells els agrada pensar que tot depèn de l’escola, perquè l’Estat dibuixa la realitat a través d’un reial decret. El primer beneficiat de la immersió és el nen que no domina el català a casa seva. Justament perquè a la societat hi ha un percentatge inferior de català que de castellà, hi ha d’haver hagut l’escola catalana.

Cal dedicar més hores a l’anglès?

Igual que ha passat amb el català, que no es va ensenyar d’un dia per altre, quan hem tingut més mestres que dominaven l’anglès hem pogut introduir el plurilingüisme a l’escola. Ara tenim més d’un 60% de centres que utilitzen l’anglès per a activitats lectives. El trilingüisme que van intentar aplicar a les Balears i al País Valencià va fracassar perquè, si no tens professors que sàpiguen anglès i matemàtiques, no aprens ni anglès ni matemàtiques.

Una de les poques coses que han passat al Parlament els últims mesos és que s’ha retirat el concert a les escoles que separen nois i noies. Què li sembla?

Els tòpics impedeixen tenir un debat seriós sobre el tema. Associar l’escola diferenciada amb l’Opus fa que sigui mal vista. Quan vam fer la llei d’educació, el 2009, vam veure que la societat era crítica amb aquesta fórmula, perquè Franco havia prohibit la coeducació. Si això era així, no se n’autoritzaria cap més, però dèiem que es mantinguessin les que ja hi havia, perquè hi ha uns centres amb uns drets que, per cert, allà on s’han intentat retirar s’ha perdut als jutjats, perquè l’escola diferenciada s’empara en principis constitucionals i internacionals. Vejam, a mi no m’agradaria fer de mestra en una escola així i si tingués fills no els hi portaria. Ara, que hi hagi pares que ho vulguin, en això m’he tornat més liberal. Hi ha escoles diferenciades a Anglaterra, els Estats Units i Alemanya que no tenen res a veure amb la religió. El percentatge de noies que volen fer carreres tècniques en aquestes escoles és superior. Amb tot el respecte que tinc pel Parlament, ha sigut una victòria esquifida. I si se suprimeixen aquestes escoles i van tots a la pública, s’han de crear places per a tots aquests alumnes.

Vostè té propietats embargades a causa del judici per la consulta del 9 de novembre del 2014.

Com Mas, Ortega i Homs, estic pendent que el Tribunal Suprem ratifiqui la condemna per desobediència. Comporta que ja no puc anar a cap llista ni ostentar cap càrrec. Com que el TSJC ens va declarar innocents de malversació, Societat Civil Catalana va presentar al Tribunal de Comptes una obertura d’expedient, amb un import de cinc milions i escaig. El meu agraïment més profund a tota la gent que ha fet aportacions a la caixa de solidaritat. No saben la importància que ha tingut aquest coixí per a nosaltres i les nostres famílies! Tenim més de tres milions provinents d’aquest fons, i la resta del nostre propi patrimoni posat com a fiança.

Val la pena pagar aquest preu?

No hi ha més opció, en això. Preferiria que no hagués passat però quan estàs convençuda del que has fet tens serenor d’esperit. I, en consciència, crec que no es donen els requisits per poder-me condemnar. Recordi que la fiscalia, a Catalunya, primer va dir que no hi va haver delicte. Després el fiscal general els va obligar a posar la querella.

Quan va ser el seu torn davant el tribunal, va citar Machado: “ Para dialogar, preguntar primero, después escuchar ”.

Machado tampoc va tenir un final feliç. I me n’alegro d’haver trobat la frase, perquè ara Europa es pregunta per què no dialoguen.

Madrid insisteix a recordar les sessions del 6 i 7 de setembre.

Vam patir. Que et diguin que tècnicament no fas les coses ben fetes et fa estar alerta. Després va resultar que la modificació que havíem fet del reglament era vàlida, ho va dir el Tribunal Constitucional. Però no vam ser feliços.

L’endemà de l’1-0, ¿era partidària de convocar eleccions?

Era partidària de proclamar el que s’hagués de proclamar i convocar eleccions alhora. He procurat ser prudent mentre es podia ser prudent, però soc radical un cop s’ha pres una decisió. Tinc la sensació que hi ha gent que ha actuat a la inversa, primer va ser radical i ara vol ser prudent. I si fem passos enrere ens matxacaran. N’estic convençuda.

Què vol dir fer passos enrere?

Recuperar un discurs autonomista. Renunciar al dret a decidir i no posar al programa electoral el mateix que hi hem posat aquests anys.

¿I com es fa per no tornar a caure en la mateixa repressió?

El primer que ha de quedar clar és que si l’estat espanyol no està disposat a assumir el resultat d’unes eleccions, ha de tenir el coratge de prohibir alguns programes electorals. Mentre tinguem gent a la presó no hi ha normalitat possible. No m’agradaria aparentar normalitat amb gent a la presó.

No s’ha de formar govern, llavors?

Hem de procurar fer govern amb la gent fora de la presó, o un govern amb l’objectiu que surtin de la presó i tornin els de fora. Mereixen que el seu sacrifici valgui la pena, malgrat que hi hagis pogut discrepar. El dia que Espanya pugui dir a Europa que tot és normal a Catalunya i hi ha Govern, pot generar una frustració enorme. Hauria de ser un Govern amb un bagatge polític important i que s’expliqués bé.

Presidit per qui?

Per qui proposi el president del Parlament. Soc de tendència d’ordre i vull que hi hagi Govern, m’entén? Vull un Govern de Catalunya amb les competències que l’Estatut ens atorgava abans de la retallada del Tribunal Constitucional i que, com a mínim, ens permetia poder aixecar el vol, un Govern lligat amb la lluita i coordinat amb l’exterior.

¿El 26 i 27 d’octubre estava a favor de convocar eleccions?

Quan el president ens va informar al grup parlamentari que volia convocar eleccions vaig dir-li que ja veia que allò era molt dolorós per a ell i em vaig posar al seu costat, sí. També vaig veure com a algú se li pot fer notar la solitud i se’l pot acusar de coses horroroses. Va ser un moment molt crític. Quan has tingut tantes hores per discutir-ho, quan al final parla el president has d’estar al seu costat i, si no, te n’has d’anar. Em va sorprendre que des de dins del Govern hi hagués diferències.

Quan tornem a cridar “Llibertat” i volem recuperar el Govern, ¿hem fet el negoci del Robert amb les cabres?

És al revés. La Constitució va fer possible un Estat autonòmic, i després les forces situades a l’òrbita d’Aznar van decidir una involució. La sentència del Tribunal Constitucional ens va deixar per sota de l’Estatut del 1979. I aquí és quan Catalunya va reaccionar. Ha sigut el mateix govern espanyol qui ens ha portat a pensar que el nostre destí no està en bones mans si depèn dels altres. El 9-N crec que es va fer bé i, en canvi, estem condemnats. Escolti, depèn de nosaltres?

Com el veu, l’antagonisme entre el PDECat i Esquerra?

Suposo que és per l’hegemonia de l’espai sobiranista. Em va agradar molt JxSí, perquè era un exercici constant de conciliació, més difícil del que em pensava.

Hi ha alguna cosa de classe?

M’atreviria a dir, mirant el grup parlamentari, que els ingressos no eren determinants. La llengua tampoc. Segurament CDC vam néixer més com a moviment i ERC va néixer més com a partit.

El problema era Pujol i el 3%?

És molt reduccionista, no li sembla?

És molt important.

No seré jo qui digui que no. Ara, l’obra del govern Pujol l’analitzarem amb més fredor d’aquí un cert temps. Vaig patir molt aquest tema, però no vull tenir actituds venjatives. Per això es va inventar la compassió, suposo, perquè tots estiguem en pau.

Qui representa més bé el món de Convergència: el PDECat o Puigdemont?

L’esperit convergent està més associat a dialogar, fer la feina, fer equip, ser moderat. Al president Puigdemont no el va triar el partit, li van dir: “Et toca”. Té un lideratge molt fort, me l’aprecio molt i no m’agradaria haver de triar entre Puigdemont i el PDECat. El PDECat ha de ser un instrument perquè la causa Puigdemont prosperi. I Puigdemont ha d’ajudar que es vegi que el PDECat és aquell partit útil a Catalunya, com jo també mantinc que ho va ser CDC.