‘Il mondo’ del senyor Ramon
Més de 400 pacients de cures pal·liatives han fet sessions de musicoteràpia a l’Hospital del Mar
BarcelonaEl món del senyor Ramon és el mar de Montgat a l’hivern. Són els banys a la platja. Són les excursions en bicicleta. Són els colors del bosc a la tardor. Són els balls i les cançons de joventut. També són la seva dona i un fill de 40 anys, que van morir. El seu món ara és la seva actual parella. I l’estada a l’hospital. Tot plegat ho reviu al ritme dels acords de la cançó Il mondo, de Jimmy Fontana. Jordi Mercadé i Paolo Tomaselli, musicoterapeutes, l’interpreten mentre Ramon Gresa, de 79 anys, la taral·leja i repassa mentalment la seva vida. “M’ha portat moments feliços que he viscut”, diu el Ramon.
Des del 2011, l’Hospital del Mar és pioner en l’ús de la musicoteràpia per tractar pacients amb dolor crònic i pacients oncològics de la unitat de cures pal·liatives. Pel programa ja hi han passat més de 400 pacients, i se n’han fet més de 1.600 sessions. Són sessions individuals i sempre amb música en viu, que es tria en funció de cada pacient. “La música dona benestar des de la vida intrauterina fins a l’últim dia de vida -destaca Josep Planas, cap de la unitat de cures pal·liatives de l’Hospital del Mar-. I a les sessions de musicoteràpia regalem moments”, afegeix Planas. Moments que trenquen períodes de solitud o de patiment. Les sessions de musicoteràpia, que es fan tres dies a la setmana durant mitja hora, es fan sense familiars, ja que la musicoteràpia és un vehicle d’expressió i comunicació que la presència de familiars pot coartar.
Quina és la cançó de la teva vida?
Les cançons no es trien per casualitat. Segons Planas, tots tenim una cançó de la nostra vida, una cançó que ens guia, i s’intenta esbrinar quina és. Abans de començar, els musicoterapeutes fan amb el pacient la seva historia musical “per conèixer els seus gustos i preferències musicals”. “Li preguntem quines cançons li agraden, quines no i quines estan associades a records”, explica Núria Mercadé, directora del màster de musicoteràpia de la UB i de l’Institut Català de Musicoteràpia. Aquest qüestionari serveix per establir els objectius terapèutics.
També se’ls pregunta sobre els seus paisatges preferits i els seus moments de felicitat per reviure’ls amb relaxació i visualització. “La música que ens ha dit que és la que li porta més records i vivències positives la transformem fins a convertir-la en cançó de bressol per fer el procés de visualització i sedació”, explica Escudé. En el cas del Ramon, aquesta cançó és I just called to say I love you. “Em porta vells records del que ja no puc fer”, diu. La musicoteràpia serveix perquè el pacient, en molts casos en situació terminal, faci balanç de la seva vida. Les cançons serveixen per fer aflorar records i també per tancar etapes. “I recordar que la teva vida no és només la d’ara a l’hospital”, diu Planas. Al Ramon li serveix per connectar amb les seves emocions i per recordar que, tot i que hi ha coses que ja no pot fer, ja les ha fet i les ha viscut en el passat, i això el recomforta. “La musicoteràpia crea un espai perquè es pugui sentir lliure per expressar i sentir emocions que amb els familiars o la parella poden ser difícils d’expressar”, raona Escudé.
Les sessions també són enriquidores per als musicoterapeutes. “Els pacients estan en un moment molt important de la seva vida i transmeten molta gratitud i saviesa. Ens deixen el llegat del que han après”, reflexiona el musicoterapeuta Jordi Mercadé.
La sessió amb el Ramon s’anima al compàs de música cubana. “Si veiem que aquell pacient s’ha d’activar, buscarem dins del seu historial aquelles cançons que pugui cantar o tocar”, diu Escudé. El cançoner dependrà de com els terapeutes trobin aquell dia al pacient. “El més important és seguir el ritme d’ell, perquè no és un concert que nosaltres donem sinó una sincronització de la seva música amb la nostra”, afegeix. Els musicoterapeutes estan integrats dins de l’equip terapèutic al mateix nivell que ho estan infermeres, metges, psicòlegs o treballadors socials. “Comentem amb ells la situació dels malalts i ells opinen si detecten algun problema que a nosaltres se’ns ha escapat”, diu Planas
Els pacients agraeixen aquest espai de distracció, que els permet oblidar per una estona on es troben. “I al mateix temps, els permet connectar amb emocions que puguin tenir reprimides, com l’angoixa, el dolor o la tristesa”, explica Mercadé. Planas cita el cas de dos pacients que van fer servir la música com a testament emocional. Una dona que va adaptar la lletra de les seves cançons favorites per al net que no coneixeria i un altre pacient que les va canviar per expressar a amics i família els seus sentiments.
La musicoteràpia se suma als tractaments mèdics habituals. “Qualsevol teràpia no farmacològica no treu res, afegeix caliu i benestar. I sense efectes secundaris”, diu Planas, per a qui la vida és música. “Música, malaltia i benestar estan relacionades”, conclou.
