L’Estat desplaçarà 450 nous agents antiavalots per la Diada

La Moncloa afirma que es tracta d’un contingent habitual

450 agents antiavalots de la Policia Nacional d’arreu d’Espanya seran desplaçats a Catalunya per custodiar edificis públics i donar suport als Mossos d’Esquadra, amb motiu de la Diada i l’aniversari de l’1-O. El País avançava ahir la notícia que fonts del ministeri de l’Interior confirmaven a l’ARA, restant importància a l’operatiu policial. Segons el ministeri, el nombre d’agents que arribaran a Catalunya per l’Onze de Setembre serà l’habitual. A la caserna del Bruc ja n’han començat a arribar procedents de Galícia, i en els pròxims dies ho seguiran fent de manera esglaonada. En total, seran dues unitats d’intervenció policial (UIP) –cadascuna integrada per 50 agents– des de Galícia, dues més des de València i una des de Madrid, Saragossa, Màlaga, Pamplona i Sevilla. Se sumaran als cent agents de les UIP que la policia espanyola té de manera permanent a Catalunya. Tot i que des de la conselleria d’Interior van restar-hi importància, la titular de Justícia, Ester Capella, va considerar “innecessari” el dispositiu.

Dimarts, a més, el govern espanyol va bloquejar la sortida de Catalunya de 300 guàrdies civils que tenien previst reubicar-se en altres comunitats de l’Estat. Una decisió que, des de la Moncloa, també garanteixen que està dins la normalitat. En total hi haurà uns 750 agents extres. De moment, lluny dels gairebé 6.000 que, segons l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, van arribar durant el setembre del 2017 per preparar l’operatiu policial de cara al referèndum de l’1-O.

La Guàrdia Civil ordena als seus agents que es quedin a Catalunya per les mobilitzacions previstes

La Policia Nacional i la Guàrdia Civil es coordinaran amb els Mossos d’Esquadra el pròxim Onze de Setembre, i un dels espais per decidir com d’intensa serà aquesta coordinació és la Junta de Seguretat, que es reuneix avui al Palau de la Generalitat. El president de la Generalitat, Quim Torra, i el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, encapçalaran una trobada en què també es parlarà del finançament dels Mossos, de l’amenaça terrorista, del crim organitzat i de la integració dels Mossos en el Sistema de Coordinació d’Investigacions del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme.

Espai per als llaços grocs

No hi haurà un debat específic sobre als llaços grocs, però, tal com ha anunciat públicament, la intenció de Grande-Marlaska és que se’n parli a la reunió. Per això, s’ha incorporat un nou punt a l’ordre del dia –acceptat per la Generalitat– sobre “l’anàlisi de la seguretat pública a Catalunya”. Aquí serà on el ministre posarà sobre la taula “la convivència a l’espai públic”, segons fonts consultades per l’ARA, i on s’abordarà el conflicte dels llaços. Des del govern espanyol s’ha defensat la “neutralitat” de l’espai públic, però de moment no s’ha reclamat públicament la retirada dels llaços. El Govern, que inicialment recelava de parlar del tema a la Junta de Seguretat, ho va acabar acceptant, tot i insistir que els Mossos tenen la competència exclusiva en seguretat ciutadana. Per la seva banda, el Govern vol demanar explicacions al ministre per la implicació d’agents de la policia espanyola en dos incidents violents durant l’estiu.

Més continguts de