Joguines sense gènere: el millor regal d’aquest Nadal
Cada cop més famílies s’impliquen i s’organitzen contra el sexisme
BarcelonaEn una pausa publicitària pot passar de tot, i més si és durant la campanya de Nadal. Fa pocs dies l’Ester i el seu fill gran, de quatre anys, miraven la televisió, segurament els dibuixos d’un canal infantil. Però van arribar els anuncis i, per a profit dels fabricants de joguines que es promocionen sobretot durant aquesta època de l’any, no van desconnectar. El bombardeig de futurs regals va durar uns minuts i, entre altres espots, va aparèixer el típic en què un grupet de nenes somrients anuncien una nina. “Ah, mira, el Pol [el germà petit] n’ha demanat una d’aquestes per Reis!”, va comentar llavors ella quan hi va caure, però la resposta que va obtenir la va deixar parada. “No pot ser! Això és de nenes!”, va saltar el gran de cop, molt convençut, com si els nens no poguessin jugar a tenir un fill. L’Ester va haver de maquinar, en qüestió de segons, una resposta.
“Va ser un d’aquells dies que t’adones que la feina comença ja amb les joguines: ara és el moment de canviar les coses”, sosté aquesta mare. Ella i el seu marit ja fa temps que miren de treballar aquestes desigualtats de gènere a l’hora de comprar els regals de Nadal, però situacions quotidianes com aquesta demostren que la batalla de les joguines vol temps: “Si no volem seguir vivint en una societat sexista cal que les famílies ens impliquem, perquè la canalla ho absorbeix tot”, diu pensant sobretot en els estereotips que els inculquen des de ben petits les mateixes joguines, els anuncis, els catàlegs, la família, les altres criatures… Amb tot plegat els fan creure que les joguines de nena (i, per tant, les nenes) han de ser tranquil·les i de cuidar-se, i les joguines de nen (i ells) han de ser d’aventures i acció.
La psicòloga Aina Lliteras assegura que, malgrat que de vegades costa veure-hi la relació, les joguines que reprodueixen aquests estereotips acaben perpetuant les actituds masclistes de la nostra societat. El motiu, explica, és que “el joc és el primer material d’aprenentatge que els infants tenen de la vida real: per exemple, si hi ha joguines que mostren un tipus d’amor romàntic en què la nena es queda a casa arreglant-se i ell té èxit, aquest serà molt probablement el model d’amor que reproduiran els infants quan es facin grans”. En conclusió, diu: “Hem de deixar de regalar joguines pensant en el que l’infant té entre les cames”.
Raonar amb els infants
Però mentre els fabricants no moguin fitxa -el Consell de l’Audiovisual de Catalunya va denunciar que la campanya de Nadal de l’any passat va ser més estereotipada que l’anterior després de sis anys de tendència a la baixa-, què hi poden fer les famílies si, a més, són els mateixos fills que les demanen? Segons l’Ester, la solució per lluitar contra les joguines sexistes passa per no callar quan el fill deixa anar alguna frase com la que ella va sentir. Diu que cal carregar-se d’arguments i compartir-los amb ells amb un llenguatge entenedor.
I molts pensen com ella. Aquest any més que mai, moltes famílies s’estan mobilitzant a través de les associacions de famílies de les seves escoles (AFA). Algunes han organitzat xerrades com les que imparteix l’activista feminista Ana Tutzó, que aquest Nadal ja té l’agenda plena. Però els vídeos de l’associació de famílies de l’Escola Fructuós i Gelabert són els que més han corregut pels grups de WhatsApp de les escoles. Hi apareixen joguines com a protagonistes d’una suposada manifestació: “Les joguines no som de nens o de nenes, som de qui vulgui jugar amb nosaltres!”, exclama una Barbie alada amb veu robòtica. “I tu, què faràs per nosaltres?”, pregunta a l’espectador un Playmobil vestit de romà. El vídeo va ser una idea de la comissió de gènere del centre -un òrgan cada vegada més habitual dins les AFA-: “Volíem provocar un debat perquè els més petits estiguin tranquils jugant al que juguen i perquè els adults siguem conscients del que regalem”, asseguren. Però els vídeos es van fer virals i escoles com la 9 Graons també els van recomanar a les famílies: “Tenim molt assumit el discurs de l’educació igualitària, però a l’hora de la veritat seguim comprant joguines sense pensar què hi ha al darrere”, diu una representant de la comissió de gènere en aquest centre. Els vídeos de la Fructuós i Gelabert ja acumulen més de 20.000 visualitzacions a YouTube.
Sigui a través de vídeos, xerrades o fotografies que es viralitzen per WhatsApp, però, el missatge de la comunitat educativa sempre és el mateix. Tal com diu la campanya d’Abacus, l’única gran cadena que aposta obertament per un catàleg igualitari: “No ens digueu quines joguines són de nen i quines de nena”. I aquest és, de fet, l’argument estrella que pares i mares com l’Ester no es cansen de repetir amb molta paciència aquesta prèvia de Nadal.
La tarda que el seu fill gran va queixar-se de la nina que havia demanat per Reis el germà petit, l’Ester va explicar-li que les joguines són les mateixes per a tots. “Malgrat que la televisió no t’ho expliqui, les nines són tant per als uns com per als altres”, recorda que li va dir. Però ell no va quedar gaire convençut: “No, a la meva classe no hi ha ningú que li agradin”, li va contestar. I ella va insistir: “No? Doncs jo recordo que a la meva classe hi havia un nen que sí que li agradava!”. I llavors sí, el Martí es va quedar pensant.
