“Hi ha motius per preocupar-se pel coronavirus, però no per alarmar-se”

BarcelonaEl món conté la respiració arran de la propagació del coronavirus. I també els experts en la matèria, que sobretot demanen extremar la prudència, actuar amb sentit comú i no caure en alarmismes innecessaris. És el que diu Juana Díez, experta en virologia molecular i investigadora del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Segons diu en una entrevista amb l’ARA, hi ha una notícia bona i una de dolenta en el cas del Covid-19, el nom oficial del coronavirus: d’una banda, com que és un virus semblant a la SARS i la MERS ja hi havia investigadors estudiant la manera de fer-hi front, però d’una altra és encara incerta l'evolució.

És preocupant la situació del coronavirus?

Hi ha motius per preocupar-se, però no per alarmar-se. La grip afecta 300.000 persones i causa 2.000 morts cada any a Espanya, i ens sembla normal i ningú s'espanta. El coronavirus és un virus nou que en realitat té una mortalitat d'entre el 0,8 i 0,9% sobre les persones diagnosticades fora de Xina. Hi ha persones que deuen tenir el virus però sense símptomes. Per això crec que les mesures que s'estan adoptant són correctes.

Què podem fer per evitar els contagis?

La primera mesura és no alarmar-se. És un virus que es contagia per via respiratòria, és a dir, a través de la tos o els esternuts, o tocant objectes contaminats perquè algun infectat ha estossegat a la mà i després, per exemple, ha tocat el pany d'una porta. La persona amb símptomes ha de guardar distància amb la resta, cobrir-se la boca i el nas amb el colze o amb un mocador, que després s'ha de llançar sempre, i mai amb la mà, i rentar-se molt les mans amb sabó o desinfectant. La resta hem d'evitar el contacte amb persones que tussen i no es renten les mans.

¿Les autoritats haurien d'adoptar mesures més restrictives per evitar els contagis?

El que més alenteix l'expansió de la malaltia és l'aïllament. És una mesura molt bona. Si s'han de suspendre o no esdeveniments com el Mobile World Congress, és molt complicat de decidir. El que hem de tenir clar és que la investigació ens està servint per saber quins antivirals poden ajudar en aquest cas, que la gran majoria de persones passen el virus suaument i que ja hi ha una vacuna que s'està provant en animals. I que no podem caure en la histèria de rebutjar gent perquè vingui de la Xina.

Cal reforçar els controls en ports i aeroports?

Hem de fer el que diguin les autoritats sanitàries de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que són molt fiables i tenen molt de sentit comú. Quan hi ha un nombre molt alt de casos en un país, com a la Xina, sí que és normal prendre aquestes decisions, però hem d'evitar entrar en paranoies i tenir present que sempre tenim més por del que no sabem.

Quins precedents recents hi ha?

El Covid-19 és un virus molt semblant a la SARS i la MERS. Tenen en comú que són virus que van començar en animals, en ratpenats, i han passat als humans. Quan això passa és greu, però a vegades el virus no canvia prou per passar d'humà a humà. En aquests tres casos, el virus també és infecciós d'humà a humà. Tenim una cosa bona, que és que ja ha passat abans i ja hi havia investigadors treballant-hi. I gràcies a això hi ha molts estudis i ja podem saber que s'han provat antivirals que, malgrat que no són els millors, sembla que poden ajuden a aturar-lo.

Com creu que evolucionarà?

La perspectiva és bona. Quan el virus passa d'animals a humans, la cosa més lògica és que cada vegada se suavitzi i s'atenuï. Del Covid-19 se n'han detectat 79.000 casos, 77.000 dels quals a la Xina i 2.000 a fora. A la Xina, la mortalitat és d'entre el 2% i el 3%, i fora de la Xina és de menys de l'1%. La pitjor cosa del coronavirus és que és més contagiós que els altres casos. Per exemple, la SARS va infectar 8.000 persones. És un virus nou i incert perquè no sabem com evolucionarà.