RECERCA

L’‘Ictineu 3’ lluita per sobreviure

Només s’ha explorat el 5% del mar i és clau per trobar nous principis actius contra moltes malalties

El Pere va dissenyar el seu primer submarí quan només era un nen. L’any passat, després de 10 anys de feina, ell i el seu equip van fer les primeres immersions a les aigües del port de Tarragona amb l’ Ictineu 3, una de les naus tripulades més avançades del món. Ara han hagut de marxar a França, on els posaven moltes més facilitats que a Catalunya. Al port de Villefranche-Darse, a la Costa Blava, els oferien estada gratuïta, una grua, tres submarinistes i transport, entre altres coses. Amb una dècada i 2 milions i mig d’euros invertits, l’ Ictineu 3 només necessita una empenta més per poder tornar els préstecs i oferir el servei públic per al qual va néixer.

“El mar només està explorat entre un 2% i un 5%, i aquest és el percentatge que és més a prop de la costa”, afirma Pere Forès, que explica que cada vegada que es fa una immersió en una zona inexplorada el 90% de les espècies que es descobreixen són totalment noves. “Un submarí com el nostre permetria descobrir coses que ni tan sols sabem que hi són”, afegeix Carme Parareda, una altra de les fundadores, des de la nau industrial de Sant Feliu de Llobregat on treballen.

Una cura contra el càncer

Explorar el mar en profunditat és clau per molts motius. Un dels més importants és la descoberta de nous principis actius que ajudin a trobar una cura per a centenars de malalties. “De la terra ja fa temps que se n’extreuen, i ja gairebé no en troben de nous; però el planeta mar, que és totalment diferent, encara s’ha d’explorar”, assenyala el Pere. L’empresa PharmaMar, per exemple, amb seu a Madrid, va començar fa 30 anys a buscar nous ingredients mèdics al fons marí. Fa 10 anys en van trobar un que frenava un càncer que ataca teixits com el múscul i els tendons, i tot just ara el comencen a comercialitzar al Japó, on aquest tipus de càncer afecta 3.000 pacients. “Ara ja estan utilitzant submarins tripulats, i esperem que aviat el nostre també pugui servir per a això”, diu el Pere. A més d’avançar en la recerca mèdica, tenir la capacitat de baixar a grans profunditats té també aplicacions mediambientals i arqueològiques. “El fons del mar és el gran museu de la humanitat, allà hi ha gran part de la nostra història. Fa centenars d’anys que naveguem, i en aquest temps s’han enfonsat milers de vaixells”, explica aquest enginyer. Fins ara, l’arqueologia submarina s’ha fet només en els primers 5 o 30 metres: l’ Ictineu 3 baixa fins als 1.200, i és el 9è al món que pot baixar a més profunditat.

Controlar desastres ambientals

Les aplicacions mediambientals d’un submarí, d’altra banda, han quedat evidenciades en l’últim mes, amb l’enfonsament d’un vaixell pesquer a les illes Canàries -carregat amb 1.409 tones de fuel- i l’incendi d’un ferri a Palma. “Nosaltres vam decidir tirar endavant l’ Ictineu 3 el 2004, amb el desastre del Prestige ”, recorda la Carme. “Quant ha costat el submarí que s’ha hagut de portar des de Noruega per avaluar els danys del pesquer de les Canàries, i que ha trigat setmanes a arribar?”, diu el Pere, que avisa de l’anomalia que una península amb tants metres de costa no tingui el seu propi submarí a mà. “Amb el Prestige va passar el mateix: amb el que es van gastar es podrien haver construït i dissenyat tres Ictineus. Per què volem dependre d’altra gent? -es pregunta-. Ho estem passant molt malament, però la vocació és que aquest submarí serveixi per als nostres investigadors. Perquè de qualsevol investigació, aquí o on sigui en puguem treure profit, i perquè quan hi hagi un desastre ecològic tinguem un submarí a punt per actuar en aquest tipus d’emergències”, diu.

“La situació és crítica i no hi ha manera d’aixecar fons en aquest país”, afegeix la Carme, que lamenta: “Pot ser que arribi el moment en què això s’hagi de vendre. Nosaltres ho estem contenint i evitant al màxim, però si les coses no canvien no tindrem més remei”. Una vegada més, recorren al crowdfunding per poder tirar endavant el projecte. “El micromecenatge ha suposat el 7% del nostre pressupost total, però sempre ha sigut la clau perquè poguéssim continuar funcionant”, explica el Pere. Si no tinguessin vocació de servei públic, segons diuen, no haurien aguantat una pressió tan gran, ni la gent els hauria donat tant suport. “Al final, que un país tiri endavant depèn de l’esforç de tots. Jo crec que un país no són només les quatre persones que el governen”, subratlla la Carme.

“Quan Monturiol va fer el primer submarí, al segle XIX, l’expectativa de vida a Barcelona era de 34 anys. Gràcies a la gent que va desenvolupar tecnologia i la gent que va fer ciència, ara superem el llindar dels 80 anys. Si això ho abandonem, podem caure molt avall. I per això els que creiem en això ens hem de mantenir ferms”, conclou el Pere.

Els submarins podrien generar 10.000 llocs de treball a Catalunya

L’ Ictineu 3 -batejat així en honor a Narcís Monturiol, l’inventor del primer submarí tripulat- ha sigut possible gràcies a un equip que, a la pràctica, ha involucrat prop d’un miler de persones i entitats. Dins del món de la tecnologia submarina, l’ Ictineu és un submarí molt admirat. Fins i tot el cineasta James Cameron ( Titanic, Avatar ) -la persona no científica que més immersions ha fet al fons marí- s’hi va mostrar interessat. De moment, l’ Ictineu 3 ja ha arribat a un acord amb el centre francès de recerca submarina Ifremer, institució de referència a nivell mundial, que vol comprar les bateries d’ió liti-polímer desenvolupades per l’empresa catalana, d’una gran resistència, potència i durada.

Segons un estudi de l’equip de l’ Ictineu, la tecnologia submarina podria generar en 10 anys 10.000 llocs de treball qualificats a Catalunya. “El nostre país podria posicionar-se molt bé en el sector, que genera 2.500 milions d’euros de facturació anual”, afirma el Pere. Al Regne Unit, la tecnologia submarina ja creix un 30% anual. “No anirem a buscar menjar ni a Mart ni a la Lluna: al fons del mar hi ha el futur de la humanitat”, conclou.

Més continguts de