Laia: l'avantpassat dels homínids vivia als Hostalets de Pierola

La revista 'Science' publica una troballa d'importància mundial de l'Institut Català de Paleontologia que canvia el paradigma de l'evolució humana

L’ Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ( ICP) presenta la Laia en societat, el fòssil de primat trobat a Catalunya, essencial per reconstruir l’ últim ancestre comú dels simis antropomorfs grans i petits. La troballa té tanta importància, que l'ha publicada la revista ' Science' avui.

Els hominoïdeus actuals són un grup de primats que inclou els simis antropomorfs de mida petita (els gibons i siamangs, que constitueixen la família dels hilobàtids) i els grans simis antropomorfs (orangutans, goril·les i ximpanzés) que, juntament amb els humans, conformen la família dels homínids.

Trenca esquemes

Sempre s'havia cregut que l'ancestre havia de ser de mida gran

Les hipòtesis dels últims 40 anys apuntaven que l’avantpassat comú dels hominoïdeus actuals seria de mida gran (d’uns 40 kg), ja que tots els fòssils de primat trobats amb característiques similars als actuals pertanyien a primats d’aquesta mida. Però segons ha explicat el doctor Salvador Moyà-Solà, director de l’ ICP, "la Laia trenca aquest esquema", ja que és el primer fòssil d’un antropomorf de mida petita que presenta característiques bàsiques dels hominoïdeus actuals. D’aquí s’extreu que el darrer ancestre comú dels hominoïdeus d’avui podria haver sigut més similar als gibons que no pas a simis com els orangutans, com es creia fins ara.

La Laia, anomenada científicament ' Pliobates cataloniae', hauria estat una femella adulta d’uns 4 o 5 quilos que va viure fa 11,6 milions d’anys, i que s’alimentava de fruits tous i grimpava per les capçades dels arbres. Els investigadors de l' ICP han descrit el nou gènere i espècie d’ hominoïdeu a partir d’un esquelet parcial compost per 70 restes fòssils trobades l’any 2011 a l’abocador de Can Mata (Hostalets de Pierola, Anoia). Una zona molt rica en jaciments relacionats amb el període històric Miocè mitjà. En paraules del director de l’ Institut Català de Paleontologia, "no hi ha cap lloc a Euràsia on s’hagin trobat millors fòssils del Miocè que aquí".

“La concentració de jaciments de l’època del Miocè mitjà a Can Mata és comparable a les troballes del Plistocè fetes a Atapuerca”

Doctor David Alba Investigador de l'estudi

La troballa de ' Pliobates' constata un altre cop que els jaciments de l’abocador de Can Mata és un dels llocs més importants del món per estudiar l’origen dels hominoïdeus actuals, ja que, perquè un primat fossilitzi, s’han de donar unes condicions meteorològiques molt específiques, i és molt complicat trobar-ne. Segons l’investigador principal de l’estudi, el doctor David Alba, “la concentració de jaciments de l’època del Miocè mitjà a Can Mata és comparable a les troballes del Plistocè fetes a Atapuerca”. El control paleontològic que s’ha fet de les obres d’ampliació de l’abocador durant els darrers 13 anys, sota la supervisió científica de l’ ICP, ha permès recuperar extraordinàries restes fòssils de primats de fa entre 12,5 i 11,5 milions d’anys.

La zona on actualment hi ha l’abocador, durant el Miocè mitjà i principis del superior, corresponia a un bosc atapeït amb un clima càlid i humit semblant al de la selva tropical. Cosa que va afavorir l’existència d’una gran diversitat faunística, tal com mostren les prop de 80 espècies de mamífers que s’hi han reconegut, a més de diversos amfibis, rèptils i ocells.

Més continguts de