L’escola concertada no vol ser la “moneda de canvi” dels pressupostos
Denuncia que està “en el punt de mira” i amenaça amb mobilitzacions
BarcelonaL’escola concertada està preocupada pels pressupostos que puguin sortir de la negociació amb la CUP. “L’escola concertada no pot ser la moneda de canvi per aprovar els comptes ni per arribar a la independència: no s’han de deixar morts pel camí”, denuncia a l’ARA Pere Forga, el portaveu de la USOC, el seu sindicat majoritari. La USOC amenaça amb mobilitzacions del professorat i de les famílies si el model “en surt perjudicat”.
El cas és que el pressupost dedicat a Ensenyament s’ha convertit en la pedra a la sabata de les negociacions entre JxSí i la CUP. Concretament, l’escola concertada ha sigut un dels punts principals de discòrdia. Després d’haver arribat a un primer acord, els anticapitalistes han posat sobre la taula l’eliminació dels concerts de les escoles que segreguen per sexe -l’equivalent a uns 30 milions en el pressupost de l’any que ve-, la contractació de 6.000 nous docents a partir del setembre del 2017 -que requereix 140 milions extra- i una inversió addicional de 54 milions d’euros en noves partides educatives.
Davant d’aquests fets, la concertada es mostra expectant sobre com l’afectarà l’aprovació dels pressupostos. “Si el model entra en perill ens posarem en peu de guerra”, amenaça el portaveu de la USOC. Per la seva banda, fonts d’Ensenyament asseguren que els pressupostos “respectaran la llei d’educació de Catalunya (LEC)” i afegeixen que “els acords als quals s’ha arribat amb la CUP són molt raonables” perquè, entre altres coses, tenen “en compte la tendència demogràfica a la baixa del país”, asseguren. En aquest sentit, les mateixes fonts d’Ensenyament defensen que l’únic que s’ha fet en la negociació amb la CUP és “parlar del pressupost d’un exercici anual”. “Nosaltres tenim clar que la nostra guia és la LEC i és obvi que, en certs plantejaments, tenim un model oposat al de la CUP”, expressen aquestes fonts.
Futuribles al marge, el que sí que és un fet és que dins la llei d’acompanyament dels pressupostos el Govern proposa que no hi hagi nous concerts per al curs escolar 2017-2018 en els centres ordinaris. També que si les escoles concertades no arriben a les 20 places necessàries per línia perdin l’ajuda abans que s’iniciï el període de matriculació, que acostuma a ser cap al maig. Fins ara, les escoles concertades tenien fins al mes de setembre per omplir totes les places i no perdre el concert.
Per a la USOC, aquestes mesures afecten directament els llocs de treball. Durant el curs 2015-2016, Catalunya registrava un total de 3.063 centres, dels quals 2.309 eren públics, 641 concertats i 113 privats. Pel que fa a docents, l’escola pública en tenia 65.577, i la concertada, 21.843. Ensenyament no disposa del total d’aquestes xifres del curs actual.
Molestos amb la ILP i les mocions
Però el malestar de la concertada va més enllà dels pressupostos. D’entrada, es van mostrar molestos amb la ILP d’educació que defensava en el seu redactat començar per eliminar els concerts dels centres que cobren “quotes molt altes i els que segreguen per qüestió de sexe”, per acabar després amb la supressió total dels concerts. Malgrat això, les esmenes a la totalitat que van presentar JxSí i el PP al maig van impedir que tirés endavant el debat parlamentari. Ara bé, el portaveu de la USTEC, Ramon Font, defensa que la concertada és un dels “principal factors de segregació social que hi ha al sistema”.
Un altre dels fets que, segons la USOC, han afectat la imatge de la concertada són les mocions que al llarg d’aquest any s’han presentat en diferents municipis per evitar el tancament de grups de P-3. Les mocions només defensaven la continuïtat dels grups de l’escola pública i no feien cap referència a la concertada. “Estem en el punt de mira i amb aquests tipus d’accions el qüestionament del model està calant socialment”, conclou Forga.
