SEXE I ADOLESCENTS
Societat 06/05/2018

L’escola més inquietant

L’alternativa feminista aporta realisme a la pornografia i és vista com una opció pedagògica

i
Mònica Planas
4 min
Selfie de l’actor Jordi El Niño Polla, l’actor porno més buscat mundialment, durant un rodatge.

PeriodistaEl porno que vèieu mig aclucant els ulls, llegint entre línies les ratlles del Canal+ fa vint-i-cinc anys, és exactament igual que el que trobeu ara gratis a internet. En aquest temps, el porno convencional no ha evolucionat com se suposa que ho ha fet la societat i la mentalitat de la gent. Ha canviat la manera d’accedir-hi però el tractament audiovisual és el de sempre: baixa qualitat fílmica, obsessió visual pels orificis i plans detall dels genitals, entorns freds i inquietants, postures sexuals grotesques, exuberància untuosa i musculosa en els actors i rasuració total.

Màquines de penetrar

Aquest porno es percep amb preocupació quan penses que és l’escola sexual i el referent conductual de centenars de milers de joves. No hi ha vincle entre l’home penetrador i la dona penetrada. L’acte es produeix de manera instantània a partir de la coincidència de dues persones en un mateix espai. La intenció d’un pressuposa, automàticament, l’acceptació de l’altre. Aquesta convenció del gènere crea una expectativa immediata en l’espectador. És l’efecte gos de Pàvlov. Però això distorsiona els codis socials de comportament de manera extrema. Elimina tot allò que en la vida real és saludablement necessari que existeixi per al sexe: un vincle, un acord previ, un desig mutu, una seducció... En definitiva: temps. El sexe té iniciativa individual, s’obté de manera immediata i sense negociacions.

Alguns títols delaten alguna cosa d’inquietant: Me encanta cocinar para mi hijo, él me da el postre ; Mi novia masturba a su madre ; Mi hija y yo disfrutamos follando duro a mi pareja. És molt habitual (insisteixo: molt) que homes mantinguin sexe amb dones que representen ser mare i filla. I dones que instrueixen el fill de la parella i acaben fent-s’ho amb els dos. Es normalitza el lliure albir en l’intercanvi sexual dins de famílies reconstruïdes. Hi ha certa tendència a combinar actors veterans amb actors molt joves. Els primers instrueixen els segons. Per tant, és habitual que noies molt joves quedin sotmeses a les filigranes d’homes que els doblen l’edat. També passa a la inversa, amb la modalitat de MILF ( mother I’d like to fuck ) agraïda per l’eficàcia d’un jovenet.

Els homes són màquines silencioses de penetrar, sobretot analment. L’anus es converteix en l’orifici més freqüentat. I en el comportament masculí no hi ha cap altra expressió que la d’esforçar-se en l’agressivitat del sacseig. La proesa de les actrius rau en el poder biònic per ficar-se més enllà de la glotis les vergues gegants. Els gemecs d’elles queden en el llindar del patiment i la seva expressió es pot confondre amb la de dolor. L’ejaculació es produeix gairebé sempre a la cara d’ella i és l’únic moment de l’acte en què elles somriuen de plaer. El sexe es caracteritza per un vigor una mica agressiu i una complicitat nul·la més enllà de l’aspecte rítmic.

Una mica d’humanitat

El porno convencional té una alternativa: el porno per a dones o porno feminista. És de pagament i, per tant, de menys fàcil accés. La directora Erika Lust n’és la principal representant i també qui ha organitzat una plataforma a internet més sòlida. Hi ha opcions homosexuals i queers. Els clàssics de Lust guanyen en qualitat audiovisual i entorn. Pel que fa al tractament de la imatge, recorda una mica la sèrie Cites : importància de la il·luminació, realització acurada i fotografia més càlida en entorns agradables. Hi ha preocupació per definir el vincle dels personatges: es dona un context mínim on s’entén que entre els i les protagonistes hi ha un desig previ i una sintonia. Són vincles més realistes.

En el porno feminista tot s’esdevé a un ritme més real, hi ha un crescendo de la sensualitat, uns preliminars i, sobretot, una cura i unes atencions recíproques. Hi ha petons, tendresa, carícies, massatges, mirades i somriures. En contrast amb el porno tradicional, el feminista té humanitat. Si ens fixem en el llenguatge audiovisual no hi ha l’obsessió barroera pel pla detall de l’orifici, sinó que es busca més el pla general, l’escena més global, l’estètica dels cossos, primers plans de les expressions de plaer i, esporàdicament, imatges concretes genitals més explícites. Tot i que els estereotips físics dels actors i actrius es mantenen, també hi ha excepcions que confirmen la regla. S’evidencia fins i tot l’ús del preservatiu en les pràctiques sexuals.

Lust ha creat XConfessions, on els espectadors expliquen tota mena de fantasies eròtiques que converteixen en imatges i permet jugar amb múltiples gèneres audiovisuals, des del romàntic fins al policial, passant pel mèdic. I fucking love Ikea recrea l’excitació d’una noia quan el seu company munta mobles d’Ikea. També hi ha la versió nostrada: Let’s do it, folla’m!, on una parella d’actors catalans follen al mig de la neu abans de ser detinguts per la policia. Amb tot hi ha fantasies més conceptuals, com Dirty feet (ja us ho podeu imaginar) o l’avorridíssim Architecture porn, on es fan posturetes davant de façanes d’edificis. Per als fans de Crepúsculo fins i tot hi ha Can vampires smell my period?, que ja em perdonareu però he decidit que ja m’ho miraré un altre dia.

stats