POBRESA

Menjar poc i malament per falta de recursos

El 16,5% de les famílies ateses per la Creu Roja diuen que els seus fills passen gana

Diversos milers de famílies catalanes amb fills mengen poc i malament per culpa de la falta de recursos econòmics. Així ho constata l’últim estudi de l’Observatori de la Vulnerabilitat de la Creu Roja a Catalunya, basat en enquestes telefòniques a 1.001 de les 9.000 famílies amb fills usuàries dels seus programes de lluita contra la pobresa, que es va presentar ahir al matí a la seu de l’entitat a Barcelona.

Inseguretat alimentària

Un concepte fins ara limitat a països subdesenvolupats

Més del 90% de les famílies ateses per la Creu Roja pateixen algun tipus d’inseguretat alimentària segons els estàndards que utilitzen organismes internacionals com l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO). El 29,5% pateixen inseguretat lleu, amb ansietat pel subministrament d’aliments i renúncies en la qualitat. El 40,7%, inseguretat moderada, en què els adults apliquen restriccions també en la quantitat de menjar. I el 21,7%, inseguretat severa, en què aquestes restriccions afecten també els infants.

Josep Marquès, president de la Creu Roja a Catalunya, va destacar ahir que fins ara els estàndards sobre inseguretat alimentària només s’utilitzaven per parlar de països en vies de desenvolupament. “La Creu Roja ho ha fet servir molt en estudis de cooperació internacional, però no n’havíem parlat mai aquí”, va subratllar Marquès, que va matisar que la situació al nostre país no es pot equiparar, en general, a la de països en vies de desenvolupament.

Menors que passen gana

Extrapolant la dada a totes les famílies usuàries, serien 1.500

En les preguntes concretes del formulari sobre inseguretat alimentària, a l’apartat d’inseguretat lleu, el 85% dels enquestats responen que s’han preocupat per la possibilitat que a casa seva s’acabessin els aliments, i el 66,2% que han deixat de tenir una alimentació sana i variada. A l’apartat d’inseguretat moderada, el 67,7% responen que algun adult de la família ha reduït la quantitat de menjar, i el 58,1% que algun adult ha passat algun dia sencer sense menjar.

A l’apartat d’inseguretat severa -les situacions en què les restriccions afecten els infants- el 33,7% dels enquestats diuen que han servit menys quantitat d’aliments a algun menor de la família, i el 16,5% diuen que els seus fills han anat a dormir amb gana. En xifres absolutes, aquesta situació afecta 165 famílies enquestades directament. Si s’extrapola el percentatge a les famílies amb fills usuàries de la Creu Roja, serien pràcticament 1.500 famílies.

Dieta millorable

La majoria de menors que reben ajuts no tenen una dieta òptima

A més de mesurar la inseguretat alimentària, l’estudi de la Creu Roja també ha analitzat l’adequació a la dieta mediterrània de les famílies usuàries dels seus programes de lluita contra la pobresa amb un altre formulari estàndard. En el 6,2% de les famílies, els infants tenen una dieta de baixa qualitat. En el 54,4%, una dieta que necessita millorar. I en el 39,4%, una dieta òptima.

Aquests percentatges poden semblar més positius que els de la inseguretat alimentària, però el president de la Creu Roja va assegurar que són igual de preocupants. A diferència de les preguntes sobre inseguretat alimentària, les preguntes sobre l’adequació a la dieta mediterrània es referien únicament a l’alimentació dels infants i no a la de tota la família. Els resultats detallats reflecteixen que, entre els usuaris de la Creu Roja, els primers a fer renúncies en qualitat o quantitat són els adults, i que només ho traslladen als infants quan no els queda més remei.

Feina i renda garantida

La Creu Roja alerta que quedarà gent exclosa tot i que passi la crisi

“Ens calen accions integrals per facilitar l’accés al mercat laboral a persones amb limitacions formatives i de vegades amb una edat avançada”, va reivindicar Josep Marquès. El president de la Creu Roja a Catalunya també va voler deixar clar, però, que això no serà suficient. “No podrem dir que passa la crisi econòmica, si és que passa, perquè quedarà moltíssima gent afectada”, va detallar Marquès.

“Tornem a incidir en la necessitat d’una renda garantida de ciutadania, com ja vam explicar al Parlament de Catalunya”, va afegir Marquès, que va comparèixer davant de la comissió de benestar social i família en el marc de la tramitació de la iniciativa legislativa popular (ILP) que demana la creació d’aquesta renda. “La necessitarem per a les famílies que hauran quedat excloses, això no ho podrem defugir”, va insistir.

Després que els promotors de la ILP denunciessin la lentitud de la tramitació parlamentària, els grups es van comprometre a agilitzar les compareixences. El grup parlamentari CiU ha deixat clar, però, que no hi donarà suport, amb l’argument que no es podria pagar.

La producció d’aliments ha de créixer un 70%

Experts internacionals en genòmica vegetal van alertar ahir en una reunió al CosmoCaixa de Barcelona convocada per B-Debate que la producció mundial d’aliments hauria d’augmentar un 70% per poder abastir la població que hi haurà l’any 2050. Els especialistes van defensar la modificació de la genètica de les plantes com la manera d’obtenir més i millors aliments. Josep Casacuberta, coordinador del programa de genòmica de plantes i animals del Centre d’Investigació Agrigenòmica (CRAG), va demanar que es trenquin el que va definir com a tabús i falsos mites al voltant dels aliments transgènics. “La modificació dels gens dels aliments és una cosa que s’ha fet sempre”, va assegurar Casacuberta en declaracions als mitjans. També va destacar que “els últims avenços en genètica vegetal permeten continuar aquestes millores de manera més eficient” i que la nova transgènia “ofereix més qualitat, és més fina i té menys efectes indesitjats”.