Més formades i amb fills: la nova pobresa femenina

La bretxa salarial entre homes i dones es manté al 19%

L’Indicador d’Igualtat de Gènere de Catalunya, elaborat per l’ Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, ha detectat una nova “pobresa femenina”, de dones formades però amb sous i condicions laborals pitjors que els dels homes, sobretot si són mares. L’informe, que es va presentar ahir a Barcelona, indica que es manté una bretxa salarial entre homes i dones del 19% i que s’ha aturat el procés de reducció de les desigualtats de gènere. De fet, el risc de pobresa entre les dones ha passat del 8,9% al 13,1% des del 2005 i és més alt que el que hi ha entre els homes. El document explica que les dones tenen el 56% dels títols universitaris però un 22% dels seus contractes són a temps parcial -enfront de només un 7% dels dels homes-, i això es tradueix en pensions i prestacions d’atur un 31% i un 12% més baixes respectivament.

Desigualtat en els llocs de poder

“Amb un horari laboral més europeu no caldria que moltes dones haguessin de fer mitja jornada o abandonar la seva carrera laboral, que és una de les causes de la pobresa femenina”, assegura Carme Povea, directora d’anàlisi econòmica de la Cambra de Comerç i una de les responsables de l’informe.

L’informe també mostra una radiografia de la presència femenina en els centres de decisió política i econòmica i adverteix que a Catalunya hi ha 772 homes dirigint ajuntaments i només 147 dones alcaldes, així com 83 diputats i 52 diputades. En el camp de l’empresa, el 2015 hi havia un 45% menys de dones que d’homes amb càrrecs de direcció. La mateixa xifra des del 2005. A les càtedres universitàries la desigualtat també s’ha enquistat: el 2015 hi havia 329 catedràtiques i 1.239 catedràtics (un 73% menys), una xifra que no ha variat des de l’any 2005.

L’informe proposa impulsar un gran acord entre institucions, societat civil i empresariat per “reconèixer i aprofitar” el talent femení, lamenta que la igualtat millori “a un ritme tan lent” i defensa aplicar polítiques “preventives i no només pal·liatives”.