Més de 650 persones amb discapacitat intel·lectual no tenen accés als serveis bàsics

Entitats catalanes denuncien les dificultats amb què es troba aquest col·lectiu i les seves famílies com a conseqüència de les retallades i les modificacions a la llei de dependència

A Catalunya hi ha 655 persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament que esperen tenir accés a un servei d'atenció diürna –centres ocupacionals, centres d'atenció especialitzada i serveis d'orientació a la inserció– o d'acolliment residencial –llars-residències i residències–. Són dades del grup Dincat (Discapacitat Intel·lectual Catalunya, que acull més de 300 entitats sense ànim de lucre) presentades aquest dissabte en un acte al Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB), on s'ha denunciat les "greus dificultats" per què passa el col·lectiu de discapacitats intel·lectuals i les seves famílies com a conseqüència de les retallades i les modificacions en la llei de dependència.

Segons ha explicat la presidenta de Dincat, Rosa Cardenas, l'accés d'aquest col·lectiu a determinats serveis "bàsics i necessaris" està "pràcticament bloquejat". I no només això, sinó que també es troben amb problemes de mobilitat interna. És el cas del Jordi, un home de 46 anys amb discapacitat intel·lectual que està a la llista d'espera per entrar a un centre especial de treball després que l'empresa d'electrònica on havia treballat durant 11 anys hagi hagut de tancar. Una de les seves germanes, l'Elsa, ha explicat en l'acte com el fet de treballar havia fet créixer l'autoestima del Jordi, mentre que ara, a casa dels pares, "se sent poc útil". "Si amb la crisi ja és complicat trobar feina, per a ells encara ho és més", ha afirmat l'Elsa, que ha afegit: "En lloc de rescatar bancs s'hauria d'augmentar les ajudes a les entitats que treballen per al seu benestar o, almenys, no retallar-les".

Carme Adell, diputada de la Junta de Govern de l'ICAB, ha xifrat en 5 milions d'euros els diners necessaris per resoldre l'accés als serveis bàsics del col·lectiu. Una quantitat que, ha afirmat, correspon al 0,016% del pressupost de la Generalitat del 2014. "L'excusa que no hi ha diners no ens val. És un tema de justícia social i cal voluntat política i prioritat pressupostària", s'ha queixat Braulio Gil, portaveu de Famílies Dincat, per la qual cosa ha demanat al Govern que desencalli "de manera urgent" aquest problema.

Els representants de Dincat no s'han estat de destacar que l'impacte de tisorada del 2012 i el 2013 en el sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya (que inclou unes 49.000 persones) ha estat aproximadament de 56 milions d'euros.

"Una llei que els hauria de fer més autònoms, els fa més dependents"

La llei de dependència que es va aprovar l'any 2006 i la llei de serveis socials de Catalunya, aprovada el 2007, "van donar contingut efectiu a un dels pilars de l'estat del benestar" i van suposar un "canvi substancial" en l'atenció dels seus beneficiaris, ha explicat l'advocat Andreu Orofino, que ha matisat que l'aplicació de les normatives per part de l'administració és "decepcionant". En aquest sentit, ha denunciat el retard en el pagament de prestacions a les famílies –la reforma de la llei de dependència va ampliar el termini de pagament de cinc a vuit anys–, revisions del grau de discapacitat a la baixa –cosa que comporta una reducció de la quantitat econòmica percebuda pels beneficiaris– o, fins i tot, l'existència de famílies que deuen diners a l'administració.

Un dels afectats per aquest últim cas és Braulio Gil, el fill del qual té un 83% de discapacitat. En concret, deu 8.500 euros a la Generalitat com a conseqüència de la modificació de la llei de dependència, que va incloure els centres ocupacionals –on havia estat el fill– dins la cartera de serveis incompatibles amb el fet de rebre la prestació de cuidadors no professionals. Tot i que el 2006 aquest servei no era incompatible amb la prestació, la modificació amb caràcter retroactiu obliga la família a pagar, de manera que la Generalitat li exclourà durant 13 anys un 30% de la prestació. En altres casos, assegura Dincat, la xifra que s'ha de retornar pot ascendir fins als 16.000 euros.

"No cauran els nostres drets"

L'acte, en el qual han participat diversos testimonis, ha conclòs a l'exterior de l'ICAB amb la construcció d'un pilar de tres i el desplegament d'una pancarta on es podia llegir "No cauran els nostres drets". La pinya estava formada per les famílies del col·lectiu, en un gest carregat de simbolisme: "El pilar són els drets de les persones; les famílies són la xarxa de suport perquè no caiguin".

Posteriorment, Dincat s'ha dirigit a la delegació del govern espanyol per entregar un manifest amb les reivindicacions exposades en l'acte, entre les quals també han reclamat a l'Estat que "compleixi amb la llei de la dependència i transfereixi a l'executiu català els diners que corresponen". Tot i que els protagonistes de l'acte s'han fet una fotografia davant l'edifici de l'executiu espanyol amb el manifest, no han pogut accedir a la delegació perquè hi havia una manifestació en contra del sacrifici d'Excalibur, el gos de l'auxiliar d'infermeria malalta d'Ebola.

Més continguts de