Societat 10/01/2017

La ministra encén l’alarma entre els pensionistes pel copagament farmacèutic

Dolors Montserrat rectifica i diu que només "estudia" si cal fer una reforma

Lara Bonilla
3 min
Un farmacèutic conversa amb un pensionista per informar-lo dels primers canvis aplicats en el copagament farmacèutic.

BarcelonaEls farmacèutics han hagut d'atendre aquest dimarts els dubtes de pensionistes alarmats per les declaracions el dia anterior de la ministra espanyola de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Dolors Montserrat, d’apujar el copagament dels medicaments als jubilats amb ingressos més alts. Ella mateixa va matisar hores després en una entrevista a TVE que de moment només "s’estudiarà" si cal reformar els trams del copagament farmacèutic, concretament el que va dels 18.000 euros als 100.000 anuals, i va precisar que aquesta revisió podria no suposar un encariment, sinó una reducció per als que cobren menys. Dilluns, però, havia defensat que "qui més té hauria de pagar més".

"Un tema així genera alarma i la gent ens pregunta", constatava ahir el secretari del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, Jordi Casas, qui va lamentar que es llanci aquest "globus sonda" sense fer abans "cap consulta" ni preguntar "què en pensa el sector". El col·legi va demanar "claredat" i "no crear alarmisme". Des que va entrar en vigor l’actual copagament farmacèutic l’1 de juliol del 2012, un episodi que a Catalunya va coincidir amb el cobrament de l'efímer euro per recepta, els jubilats amb una renta inferior a 18.000 euros anuals paguen el 10% de l’import dels medicaments amb un topall de 8 euros al mes. Els pensionistes amb ingressos entre 18.000 i 100.000 euros –el tram que es podria modificar– també aporten un 10%, però amb un topall de 18 euros, mentre que les rendes superiors als 100.000 euros paguen un 60% amb un topall de 61 euros. Els perceptors de pensions mínimes i no contributives, a més dels aturats sense prestació, n’estan exempts. En més d’una ocasió, la ministra havia posat sobre la taula la possibilitat de dividir el tram d’entre 18.000 i 100.000 euros en tres: entre 18.000 i 30.000, entre 30.000 i 60.000 i entre 60.000 i 100.000.

Així funciona el copagament farmacèutic que va entrar en vigor el 2016

L’anunci va rebre un allau de crítiques i tant PSOE com ERC i Podem van demanar la compareixença de Montserrat per aclarir la proposta. El Govern va qualificar de "completament desafortunada" l’actuació de la ministra. "No es pot jugar amb qüestions tan delicades com la salut o la butxaca dels ciutadans", va dir la consellera de la Presidència, Neus Munté. A la tarda, el conseller de Salut, Toni Comín, va recordar que la ministra havia rectificat i es feia difícil opinar sobre "una no proposta", tot i que de cara al futur va reclamar "més concreció i rigorositat". També l’organització de consumidors Facua va criticar que es "penalitzi" els jubilats amb una "nova barrera d’accés als medicaments".

Segons l’investigador del Centre de Recerca en Economia i Salut de la Universitat Pompeu Fabra (CRES), Jaume Puig-Junoy, els canvis no tindrien gaire impacte ja que hi ha pocs jubilats amb pensions altes. La majoria, un 76%, cobren menys de 18.000 euros anuals. "Si es manté el límit mensual que han de pagar, la mesura no afectarà tanta gent", comenta.

Equiparar jubilats i actius

Ara bé, la revisió del copagament és vista amb bons ulls pels experts i també pel Col·legi de Farmacèutics. Per al seu president, Jordi de Dalmases, no és "proporcional" ni "lògic" que un jubilat amb ingressos de 18.001 euros pagui el mateix que un altre de la part alta del tram. La responsable de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, Anna Garcia-Altés, també creu que cal "revisar" el tram d’entre 18.000 i 100.000 euros "tant per als pensionistes com per als actius", perquè està copagant igual gent amb necessitat i rendes molt diferents i caldria afinar una mica més". Els treballadors també paguen un 40%, un 50% o un 60% dels medicaments en funció de la renda.

En aquest sentit, Puig-Junoy, està a favor d’equiparar els trams de copagament als de la població activa mantenint, això sí, el topall mensual. "No té cap lògica que els trams siguin diferents. S’hauria d’equiparar amb els actius perquè és igual d’on prové la renda, tots dos tenen la mateixa capacitat financera", argumenta.

stats