Mor el divulgador científic Jorge Wagensberg

Considerat un dels principals impulsors del CosmoCaixa, ha mort als 69 anys

El científic, escriptor, assagista, conferenciant i museògraf Jorge Wagensberg, que va ser el creador del CosmoCaixa i que actualment era el director artístic del projecte del Museu Hermitage a Barcelona, ha mort avui als 69 anys d'edat.

Els seus companys en el projecte de l'Hermitage Barcelona han expressat el seu "profund dolor" per la pèrdua d'aquest catedràtic en física, que va fer de la divulgació científica la seva passió.

Nascut a Barcelona el 2 de desembre del 1948, segons ha informat l'Hermitage, Wagensberg ha mort aquesta tarda al seu domicili particular a Barcelona.

Jorge Wagensberg Lubinski va estudiar física i es va doctorar el 1976 en aquesta especialitat científica a la Universitat de Barcelona, on ha estat professor de teoria dels processos irreversibles a la Facultat de Física des del 1981 fins al 2016.

També va ser professor convidat a la Danube University Krems (Àustria) i doctor 'honoris causa' per la Universitat de Lleida (2010).

Compromès amb la divulgació científica, el 1991 va acceptar la direcció del Museu de la Ciència de Barcelona, que seria l'embrió d'un dels centres més innovadors del món, l'actual CosmoCaixa, amb seus a Barcelona i Madrid, i fins a l'any 2014 va ser el director científic de la Fundació La Caixa.

El projecte de l'Hermitage Barcelona, impulsat per Ujo Pallarés i Valery Yaroslavsky, li va oferir el 2013 la direcció museològica del futur museu.

Des d'aleshores, Wagensberg ha col·laborat intensament a definir i projectar com havia de ser la seu de l'Hermitage a Barcelona i ha treballat per elaborar una proposta museogràfica encaminada a fusionar art i ciència, com una gran àgora que sigui un punt de trobada per a l'estímul del coneixement.

Les persones que durant els últims anys han treballat amb ell l'han definit com "una persona sàvia i generosa" i "una figura capital". La Fundació Bancària La Caixa ha enviat també un comunicat en què "lamenta profundament" la mort de Wagensberg. La nota destaca que el físic va ser "un apassionat de la ciència i un divulgador extraordinari" que va dedicar la seva vida "a despertar i fomentar l'interès el coneixement científic i la reflexió en públics de totes les edats".

Com a científic, Wagensberg també va ser president de l'Ecsite (European Collaborative for Science & Technology) entre el 1993 i el 1995 i, des del 2010, era membre fundador de l'EMA (European Museum Academy).

En aquest afany que mai amagava per divulgar la ciència, era un col·laborador habitual dels mitjans de comunicació i escrivia regularment a la revista 'Mètode' i als diaris 'El País' i 'El Periódico'.

Wagensberg és autor d'assajos periodístics, d'una vintena de llibres i un centenar de treballs d'investigació sobre termodinàmica, matemàtica, biofísica, microbiologia, paleontologia, entomologia, museologia científica i filosofia de la ciència.

L'abril del 2014 va publicar un treball en la revista sobre cognició i evolució 'Biological Theory', del Konrad Lorenz Institute d'Àustria, sobre l'essència del mètode científic: 'On the existence and uniqueness of the scientific method'.

El 1983 va fundar la col·lecció de llibres 'Metatemas' (llibres per pensar la ciència) de l'editorial Tusquets, de la qual era editor des d'aleshores.

La col·lecció, dedicada al pensament científic, ha publicat més de 130 títols d'autors com Schrödinger, Einstein, Konrad Lorenz, Richard Feynman, Stephen Jay Gould, Jacques Monod, François Jacob, Norbert Wiener, Murray Gell-Mann, Martin Gardner, Martin Rees, Richard Dawkins, Benoît Mandelbrot, Lynn Margulis, Douglas Hofstadter, Sheldon Glashow, René Thom i el mateix Wagensberg.

Distincions

Entre els premis i distincions que va rebre durant la seva trajectòria destaquen el premi Vi Reserva Raimat de la Cultura (1995), el premi de periodisme Juan Mari Arzak per l'article "Aproximació a una copa de vi negre" (2003), el Premi Nacional de Catalunya al pensament i la cultura científica (2005), la Creu de Sant Jordi (2007) i el premi Catalunya Fundació Privada (2007).

Autor d'un centenar d'articles científics i una vintena de llibres, els últims anys havia aconseguit l'èxit amb llibres com 'Yo, lo superfluo y el error' (2009), 'Las raíces triviales de lo fundamental' (2010), 'Más árboles que ramas: 1116 aforismos para navegar por la realidad (2012)' i 'Altamira, un mar de historias' (2013).

També és autor d''El pensador intruso' (2014), 'Algunos años después' (2015), 'El Derecho de los animales' (2015), 'Solo tenemos un planeta' (2017) (amb Joan Martínez Alier) i 'Teoría de la creatividad, eclosión, glòria y miseria de las ideas' (2017).

El seu últim llibre, publicat aquest mateix any, ha estat 'Solo se puede tener fe en la duda' (2018).

 

El seu nebot, impulsor de Volem Acollir i diputat al Parlament per Esquerra Republicana de Catalunya, també ha fet una piulada amb una cita del seu tiet.

Més continguts de