ATENCIÓ SOCIAL

El voluntariat es rejoveneix a la força per adaptar-se al covid

Si les ONG han sobreviscut a la pandèmia és pel suport de centenars de persones que les han ajudat

“Era divendres, 13 de març, la vigília de l’aplicació de l’estat d’alarma, i vam dir a tots els nostres voluntaris de més de 60 anys que dilluns no podien venir”. Llavors, pràcticament la totalitat dels voluntaris del Banc d’Aliments eren jubilats. Eren, la gran majoria, persones de risc i aquell va ser l’últim dia durant molts mesos. “Som 225 voluntaris i 9 empleats. El dilluns 16 de març tan sols vam quedar els nou empleats amb tones de menjar per enviar”. Qui ho explica és Oriol Dulader, cap de logística del Banc d’Aliments, que el mateix dilluns va iniciar una crida per trobar voluntaris en temps rècord. “La resposta va ser massiva, un dia en venien vint, l’altre dia vint més”. Cada dia, però, s’havia d’explicar a vint persones noves com funcionava el magatzem. “Vam necessitar persones amb carnet de camió per transportar el menjar. Un dia un dels conductors em va preguntar: «¿Em deixes un camió ple de menjar sense que ens coneguem de res?» Sempre tots els voluntaris van complir amb la seva tasca. Allò era pura confiança en la humanitat, i van respondre com mai”.

El Banc d’Aliments ha repartit durant el confinament 3 milions més de quilos de menjar que en tot l’any passat. “Sort dels voluntaris, si no hauríem hagut de plegar”. Els voluntaris, uns 350, eren persones amb un ERTO, estudiants o propietaris de petits negocis.

La Laura Bros, per exemple, treballava en una botiga de joguines que va tancar per la pandèmia. Té 28 anys i “per impotència davant el covid-19” va decidir respondre a la crida del Banc d’Aliments. “Amb tan sols un mes, ja em van encarregar un albarà, una tasca que fan els voluntaris amb gairebé un any d’experiència”. I és que la formació va ser en temps rècord. Ara la Laura, tot i que ja ha obert la botiga, continua un voluntariat que espera fer durant “molt temps més”.

A Càritas va passar gairebé el mateix. Entre l’abril i el juny del 2020, va enviar menjar a 6.573 persones, nou vegades més que l’any 2019. Dels 2.700 voluntaris que tenen, el 60% tenen més de 65 anys i es van haver de confinar. Però en poques setmanes 1.000 persones havien trucat o deixat un missatge: volien col·laborar.

Una d’elles va ser la Maria Ruiz. Té 22 anys i en fa quatre que estudia medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona. Explica que la situació sanitària li tocava molt de prop: “Molts amics metges estaven treballant dia i nit, havia d’ajudar”. Després d’intentar fer de suport, sense sort, en centres hospitalaris, va decidir sumar-se a la llista de voluntaris de Càritas. La van destinar a un punt de repartiment d’aliments de la Barceloneta: “Venia molta gent, al principi vam començar obrint només dos dies, però vam acabar obrint cada dia”. “Moltes de les famílies eren catalanes, em va impactar molt”. Ara, la Maria encara el cinquè any de medicina i no tindrà temps per fer de voluntària, tot i que de ganes “no en falten”.

Trucades com a antídot

Molts dels serveis de Càritas, com l’acompanyament emocional o les classes particulars, van passar a ser telemàtics. Una tasca que han pogut fer els voluntaris de més de 65 anys que no podien trepitjar el carrer perquè són persones de risc.

“Quan em van dir que no podia fer de voluntària vaig sentir una enorme tristesa. Vaig estar durant dies angoixada”, explica la Maria Teresa Icart, voluntària des de fa més de 30 anys. Ara en té 70, i al ser persona de risc es va haver de quedar a casa. Havia sigut professora de francès i és voluntària a la causa de Càritas des de fa 10 anys, tot i que abans ho havia sigut en altres fundacions. Ella és de Barcelona, però amb l’estat d’alarma es va confinar a Mura (Bages). Al cap d’uns dies, però, una trucada -que no seria l’última- ho va canviar tot: li van oferir fer acompanyament emocional a joves per telèfon. “Sí, esclar que sí, ho trobo molt a faltar”, va respondre. A hores d’ara, cada dia truca dos o tres joves per “escoltar-los i entendre’ls”. Té ganes, però, de tornar a “les mirades, els somriures i els cops a l’espatlla”.

Jubilats ‘teletreballant’

De fet, la Maria Teresa no ha sigut, ni de bon tros, l’única jubilada que feia teletreball. Molts voluntaris de la Creu Roja també van canviar el carrer per un teclat, una pantalla i un full d’Excel. “No podíem desvincular-los d’una causa a la qual estan entregats, i han treballat en tasques logístiques”, explica Belén Jiménez, cap de voluntaris de la Creu Roja. Molts dels que ara estan davant de l’ordinador han sigut substituïts per 4.500 nous voluntaris que han permès a la Creu Roja atendre més de 200.000 usuaris. La mitjana d’edat d’aquests voluntaris ha passat de 60 anys (abans de la pandèmia) a 36 anys (durant la pandèmia).

El repte del Casal d’Infants del Raval va ser diferent: van haver d’afrontar una revolució 4.0 en tres dies. Les classes i acompanyaments a infants van passar de ser presencials a telemàtiques pel covid-19, però va sorgir un problema de seguida: els nens no tenien wifi a casa i anaven a l’exterior d’una botiga o un bar per connectar-se. Amb una iniciativa de Parlem.com es va posar connexió a les seves cases i, a partir d’aquí, molts voluntaris han pogut connectar cada dia amb ells per guiar-los.