La PAH demana per carta a Torra que faci complir la llei d'habitatge

Exigeix "mesures" contra els desnonaments i la pobresa energètica

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) ha enviat una carta aquest divendres al president de la Generalitat, Quim Torra, perquè faci complir la llei d'habitatge 24/2015, que preveu l'obligació de garantir el dret a l'habitatge per part de les administracions públiques. La llei va ser aprovada pel Govern el juliol del 2015 però anul·lada pel Tribunal Constitucional el maig del 2016. 

Com a grup promotor de la ILP d'habitatge, el col·lectiu recorda al mandatari que "a Catalunya hi continua havent diàriament 43 desnonaments" i demana que es prenguin "mesures urgents per fer front a l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica". 

La plataforma també recorda que "hi ha 360 famílies esperant un habitatge adjudicat fa més de nou mesos", que "el parc públic no arriba al 2%" i que "la mobilització d'habitatge social ha estat molt per sota de les necessitats de la població catalana". 

El grup ha recordat el suïcidi d'un home a Cornellà el 14 de juny passat quan anava a ser desnonat a petició del fons d'inversió Blackstone i la mort de la Rosa fa poc menys de dos anys, després que Gas Natural li tallés la llum. "No són casos aïllats i es podrien haver evitat", diu la plataforma, que confia que el nou govern efectiu mostri sensibilitat amb la situació d'emergència i que la futura reunió de Torra amb Pedro Sánchez pugui ajudar a desbloquejar la llei. 

Aquí podeu llegir la carta sencera: 

Molt honorable president,

Ens dirigim a vostè com a grup promotor de la iniciativa legislativa popular (ILP) d'habitatge, esdevinguda llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per fer front a l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.
 
En primer lloc, li volem traslladar la nostra gran preocupació per la situació d'emergència habitacional que patim des del 2008. A Catalunya hi continua havent diàriament 43 desnonaments, el 65% dels quals són de lloguers, segueixen els d'hipoteca i augmenten els de famílies que accedeixen precàriament a habitatges buits. En relació a la pobresa energètica, malgrat la vigència de part de la llei 24/2015, es continuen produint talls alhora que les subministradores assetgen les famílies vulnerables per cobrar el deute acumulat.

D'altra banda, les meses d’emergències no compleixen la seva funció i acumulen casos amb esperes de més de 6 mesos. Només a Barcelona hi ha 360 famílies esperant un habitatge adjudicat fa més de 9 mesos. El parc públic no arriba al 2% i la mobilització d'habitatge social ha estat molt per sota de les necessitats de la població catalana.

Centenars de milers de persones veuen vulnerat un dret fonamental per a la vida digna, com és l'habitatge. Sovint hem afirmat que davant l'emergència "hi ha vides en joc". Malauradament, el 14 de juny passat un veí a Cornellà que no podia fer front al seu lloguer es va suïcidar quan la comitiva judicial anava a desnonar-lo a petició del fons d'inversió Blackstone. Aviat farà dos anys que la Rosa va morir a Reus després que Gas Natural li tallés la llum, cosa que contravenia la llei 24/2015. No són casos aïllats i es podrien haver evitat.

Des de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i l'Observatori DESC (ODESC), hem proposat mesures a tots els nivells per aconseguir-ho.

La ILP d'habitatge va comptar amb un gran suport social –prop de 150.000 signatures– i va ser aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya el juliol del 2015. També vam col·laborar activament a fer possible l’aplicació pràctica de la llei. La llei 24/2015 va demostrar una gran eficàcia durant els nou mesos que va estar en vigor completament.

Va garantir una segona oportunitat a les famílies, es van aturar milers de desnonaments, va augmentar el parc d’habitatge públic i es van assegurar reallotjaments adequats, a més d'haver-se aturat milers de talls. Ens consta que així ho consideren també els ajuntaments catalans, les professionals dels serveis socials, les entitats del tercer sector i la resta de territoris que van seguir la seva estela amb noves lleis que també van ser impugnades.

Malauradament el govern del PP va decidir un cop més actuar en contra dels drets fonamentals i el maig del 2016 va interposar el recurs d'inconstitucionalitat núm. 2501-2016. Això va suposar la suspensió de les mesures urgents d’habitatge que implicaven les entitats financeres i els grans tenidors. Però el cert és que la nostra llei no és inconstitucional, al contrari, és la garantia del compliment de l’article 47 de la Constitució i de la Declaració dels Drets Humans.

Arran d’aquesta suspensió, el president Puigdemont va convocar una cimera amb tots els agents socials implicats i el Govern va impulsar una nova llei alternativa, la llei 4/2016, de 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial, la qual també va ser impugnada pel govern de Mariano Rajoy.

Com a grup promotor de la llei original impugnada vam participar en la comissió de treball per a la redacció de la nova llei, però per responsabilitat vam manifestar públicament que la nova norma no era tan efectiva com l’original perquè l'expropiació implica tràmits molt feixucs, és cara i requereix transferir –de nou– diners públics als bancs. En són prova els incompliments reiterats de l’obligació de reallotjament per part de les administracions a què obliga la llei 24/2015 i que no s’ha obtingut cap habitatge per la via d’expropiació.

Li recordem també que la part de pobresa energètica, vigent, de la llei 24/2015 ha aconseguit aturar més de 39.000 talls a Catalunya (dades de desembre del 2016), fet que demostra que funciona i és més necessària que mai.

Per tots aquests motius li demanem:
    
Un compromís públic inequívoc amb la llei 24/2015, perquè és la millor garantia pel dret a l'habitatge i als subministraments bàsics a Catalunya. Centrin els esforços a recuperar-la prioritàriament en relació a normes menys eficaces, com la llei 4/2016 o la modificació del Codi de Consum del 2014 en matèria de pobresa energètica.

Faci seva amb convicció la petició de la societat civil al nou govern de l’Estat presidit per Pedro Sánchez de retirar immediatament el recurs d’inconstitucionalitat contra la llei 24/2015. És imprescindible que aquesta qüestió, perfectament viable i sobre la qual hi ha antecedents, sigui a l’agenda de la primera trobada prevista entre els dos governs el 9 de juliol del 2018.

Apliqui amb fermesa les mesures contra la pobresa energètica contingudes en la llei 24/2015. La mesura més urgent i reiteradament incomplerta és signar convenis amb les subministradores perquè assumeixin el deute de les famílies vulnerables i s'eviti l’assetjament a les famílies vulnerables.

Faci complir l’objectiu de solidaritat urbana establert a l’article 73 de la llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, i desplegui totes les mesures possibles així com el pressupost necessari per ampliar el parc d'habitatge social fins a arribar al 15% obligatori per al 2028.

Catalunya no pot continuar liderant el vergonyós rànquing dels desnonaments, sinó que ha de liderar el rànquing de la conquesta dels drets socials per a tothom. Catalunya ha sigut pionera en la legislació contra l'emergència habitacional. La llei 24/2015 n’és el principal exponent.

Esperem la seva resposta pública a aquesta carta, així com una trobada per traslladar-li la veu de les famílies, abans de la reunió amb el president del govern espanyol, Pedro Sanchez.


Ben cordialment,