HABITATGE

Proliferen a la Selva els okupes que trafiquen amb marihuana

Els alcaldes reclamen una solució urgent i definitiva

Cases aïllades en urbanitzacions que s’utilitzen per plantar marihuana, punxant-hi la llum i l’aigua. És la situació que viuen els municipis de la comarca de la Selva, que han vist com en els últims cinc anys han proliferat les ocupacions d’immobles buits per utilitzar-los per a activitats il·lícites. “El problema és que, si els enganxen, com a molt es passen una nit a la presó. I ens hem trobat moltes vegades que un dilluns els Mossos desballesten una plantació i l’endemà la mateixa gent ja torna a muntar-la”, denuncia el president del Consell Comarcal de la Selva i alcalde de Caldes de Malavella, Salvador Balliu, que reclama que s’endureixin les lleis i penes.

El boom de la construcció i la posterior crisi del 2008 van deixar moltes cases buides als centenars d’urbanitzacions que hi ha arreu de la Selva. “La gran majoria són propietat de bancs o fons voltor, i com que no denuncien els ocupants no se’ls pot fer fora de la casa”, lamenta Balliu, que recalca que tots els municipis selvatans que tenen urbanitzacions pateixen aquesta situació: “Caldes, Vidreres, Sils, Lloret, Riells i Viabrea...”

Por, incivisme i molèsties

Una de les poblacions més afectades és Maçanet de la Selva, que té tres grans urbanitzacions que sumen uns 100 quilòmetres de carrers. Moltes de les cases estan ocupades per dos perfils de població: persones en situació vulnerable o bé persones que es dediquen al tràfic de marihuana. “A l’Ajuntament ens consta que tenim 175 cases ocupades, 96 de les quals ens han demanat ajuda per regularitzar la situació”, indica l’alcaldessa, Natàlia Figuer, que fa un any que intenta negociar amb els fons voltor i els bancs perquè aquests ocupants es puguin quedar a les cases amb un lloguer social. “Però ens hem trobat amb empreses com Divarian, un fons voltor del BBVA, que contracten altres empreses que ofereixen diners als ocupants perquè se’n vagin”, critica Figuer, que just la setmana passada va rebre l’avís que havien ofert 9.000 euros a una família per deixar la casa que ocupaven. “I no volem que se’n vagin, no volem cases buides. Volem que es quedin amb un contracte i ajudar-los a través dels serveis socials”, deixa clar.

Tant per a Figuer com per a Balliu les ocupacions de persones vulnerables s’han de diferenciar molt bé de les ocupacions per a activitats il·lícites, que també són les que causen problemes de convivència amb la resta de veïns. “Tens arbres que envaeixen els carrers, rates, serps i molts tenen gossos perillosos per evitar que la gent s’hi acosti. I com que punxen la llum, molt sovint hi ha talls o cau la potència”, posa d’exemple l’alcaldessa. I l’alcalde afegeix: “I també creen una sensació d’impotència entre els veïns, que veuen que el de davant ni paga la casa ni la llum, i ni li cal treballar”.

Una sensació que comparteix una veïna de Caldes que viu al costat d’una casa ocupada dedicada al tràfic de marihuana. La Sandra -nom fictici- prefereix no revelar el seu nom “per por”. “Ens sentim abandonats perquè són lleis que depenen de Madrid i sentim ràbia i impotència”, lamenta abans de fer llista de les molèsties que pateix: “He hagut de posar alarma i reixes a totes les finestres, hem d’aguantar sorolls a totes hores, brutícia, baralles i, sobretot, molt d’incivisme”.