Què és una catàfora?: La pregunta més difícil de l'examen de castellà de selectivitat

En català els estudiants han hagut d'escollir entre un text de Miquel Barceló i un de Maria Àngels Anglada

Els més de 32.000 estudiants que han de fer la selectivitat a partir d'avui ja han fet les proves de llengua i literatura castellana i catalana. En castellà, els alumnes havien de triar entre dues opcions: un fragment de la 'Lámpara de Aladino', de Luis Sepúlveda, o 'El banquero de los pobres', de Muhammad Yunus, que parlava de la pobresa.

La primera opció incloïa preguntes sobre 'Lúnula y Violeta', un dels contes de Cristina Fernández Cubas que formen part de 'Mi hermana Elba y los altillos de Brumal', una de les lectures obligatòries a batxillerat, mentre que la segona opció tenia com a lectura obligatòria un poema de Pedro Salinas, de l''Antologia de poesia española'. La majoria s'han inclinat per la primera.

A la part comuna les preguntes giraven a l'entorn de la sintaxi, la gramàtica i el vocabulari, i precisament en aquest apartat hi havia inclosa la pregunta més difícil que han trobat els estudiants: què és una catàfora?  Es tracta, segons l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), d'una "a nticipació de què és objecte un element lingüístic dins la mateixa oració o dins el discurs". La catàfora s'utilitza com a recurs literari quan s'avança el què i després s'especifica. Un exemple seria dir "El Barça ho ha guanyat tot: la Lliga, la Copa i la Champions", on el 'tot' anticipa l'explicació posterior. La catàfora es pot considerar el contrari d'una anàfora, un altre recurs literari que consisteix en la repetició d'una mateixa paraula en l'inici de cada vers o enunciat.

"En general era fàcil i fins i tot he sabut la pregunta més difícil", ha explicat Helena Llonch, de l'institut Sant Ignasi, que vol estudiar psicologia. Les seves dues companyes, Alèxia Gascó i Maria Bardagí, no han tingut la mateixa sort i no han sabut resoldre la qüestió, tot i que estaven satisfetes de l'examen que havien fet. Totes han fet la prova a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona.

El de català també ha estat "fàcil"

Un fragment de la novel·la 'El violí d'Auschwitz', de Maria Àngels Anglada, i un text de Miquel Barceló que forma part de 'Novel·les de ciència. La ciència i la tecnologia a la literatura' han estat les dues opcions que s'han inclòs en l'examen de català de la selectivitat. El segon i últim que s'ha fet aquest dimarts de les matèries comunes.

Pel que fa a les lectures obligatòries, a la prova han sortit 'El cafè de la Granota' de Jesús Moncada, i 'El cafè de la Marina', de Josep Maria de Sagarra, en què se'ls preguntaven detalls de personatges o esdeveniments que haguessin passat en alguna de les narracions per comprovar el domini de l'obra.

La part comuna d'aquest examen recollia cinc exercicis amb anàlisi de pronoms febles, sintaxi, oracions subordinades, conjugacions verbals i fonètica. A la sortida de l'examen la Gina Aliaga, que també vol estudiar psicologia, ha explicat que "no era difícil". Per a la Gina la part més complicada ha estat la sintaxi. "He tingut molts dubtes", ha reconegut. Aquest dimecres la Gina farà els quatre exàmens que li queden: història de l'art, filosofia, anglès i matemàtiques.

Selectivitat fins dijous

Les proves PAU s'allarguen fins al dijous. Dimecres hi ha les altres matèries comunes: història, història de la filosofia i llengua estrangera. La resta de la jornada i el dijous es dedicaran a les proves de la fase general amb matèries de modalitat i les proves de la fase específica de les quals cada alumne pot triar tres assignatures i només puntuen les dues amb una qualificació més alta per ponderar la nota d'accés definitiva a la universitat.

Més continguts de