Refugiar-se de la sobreinformació en temps de coronavirus

Els psicòlegs adverteixen que estar connectat constantment pot generar angoixa
Com en qualsevol crisi, els experts alerten d'una sobreexposició a la informació / FIRMA FOTO PERE TORDERA GETTY

Des de fa un parell de mesos és pràcticament impossible no sentir a parlar del coronavirus. El contacte amb l’exterior és gairebé mínim i els mitjans de comunicació, que s’han convertit en la principal via per saber què passa a fora, fan esforços per mantenir els ciutadans constantment informats. Però l’allau de notícies pot arribar a sobrepassar el receptor.

És important conèixer la realitat, però també és important la salut mental. El psicòleg Oscar Pino, coordinador del Centre de Salut Mental de l’Hospitalet de Llobregat (Hospital Benito Menni), afirma que “és essencial evitar la sobreinformació”. “Estar connectat permanentment pot causar ansietat, angoixa i inestabilitat afectiva, i fa que no ens puguem desenganxar de la situació”, afegeix. També remarca la importància “d’informar-se per canals adequats amb informació contrastada”. És un dels consells que recull les Recomanacions de gestió psicològica durant quarantenes per malalties infeccioses del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. Entre més coses, el document recorda: “Connectar-se permanentment o escoltar informatius les 24 hores no et farà estar més ben informat i, per contra, augmentarà la teva angoixa innecessàriament”.

Ricky García, director de YoTele, creu que “cadascú estableix les seves prioritats: hi ha gent que vol saber-ho tot i d’altres que amb un telenotícies en tenen prou”. De la mateixa manera, Borja Terán, analista televisiu i periodista de LaInformacion.com i d’Onda Cero, apunta que “hi ha espectadors que prefereixen evadir-se però n’hi ha d’altres que volen continuar connectats amb el tema, encara que ja no hi hagi tant de contingut informatiu nou”.

Alternatives per a la gent gran

Consumir contingut audiovisual a través de les plataformes per streaming és una bona manera de desconnectar de la informació. Però, què passa amb les persones que no hi tenen accés? “La gent gran no té la mateixa cultura de l’oci que la gent jove, perquè no acostumen a consumir plataformes com Netflix ni a utilitzar la tecnologia. Per tant, tenen menys oportunitats de desconnectar”, explica Pino. Arran d’això, les xarxes socials, com ara Twitter, s’han omplert de peticions perquè les cadenes tradicionals, les més consumides per les persones més grans, no retallin l’entreteniment.

Segons el psicòleg, “el confinament, en certa manera, afecta més els hàbits de la gent gran, perquè se’ls està traient el seu tipus d’oci, que podria ser anar a passejar, i l’alternativa que se’ls ofereix a la televisió és monotemàtica”. “Si aquestes persones estan soles, encara hi ha més risc”, remarca. En aquest sentit, Terán creu que “és difícil que les persones grans s’escapin de tot això” i que, per tant, “cal que les cadenes equilibrin els continguts”. Ricky García afegeix que “és molt important que la gent gran s’entretingui perquè segurament seran els últims a reincorporar-se a la normalitat”. “La gent que no té alternatives, si els hi treus la televisió, els hi treus tot”, afegeix.

“És molt important continuar emetent continguts d’oci i d’entreteniment, perquè la televisió és un servei públic, una finestra al món, i també hi ha d’haver alguna cosa més a banda de la informació. La televisió pública ens ha d’obrir la ment, despertar-nos inquietuds i fer-nos aflorar la creativitat”, explica Terán. “Els mitjans han de ser molt responsables en aquesta qüestió, la gent ha d’estar informada però també entretinguda”, remarca García.

Cristian Trepat, cap de programes d’entreteniment i culturals de TV3, assegura que des del principi el seu objectiu era “continuar mantenint el servei públic d’informació i d’entreteniment”. “No volíem menystenir l’entreteniment, són perfectament compatibles”, apunta. “Al principi de la crisi vam establir els programes essencials que havien de continuar, com els telenotícies i les dues franges de directe, Planta baixa i Tot es mou, que fan una aproximació a l’actualitat però amb un to diferent del de les notícies. A més, també hem recuperat Joc de cartes i Cuines i hem reinventat l’ Està passant des de casa per mantenir aquesta finestra d’humor que aporta una mirada més satírica”, explica.

El cap d’entreteniment remarca que han volgut “mantenir un cert equilibri amb la informació de referència i qualitat als telenotícies, els magazins d’actualitat i els espais d’entreteniment en prime time ”. “TV3 és un servei públic i això inclou tant informació com entreteniment. La televisió ha de fer companyia, distreure, entretenir, formar i informar”, declara Trepat. A més, afegeix que la seva intenció és “arribar a un públic ampli com a canal generalista” i que “tothom pugui trobar el seu espai en la programació”.

Ricky García afirma que “la feina de la televisió és informar, tot i que de vegades no ho aconsegueix fer en la mesura corresponent”. “És important que aquesta informació hi sigui, però si les persones no desconnecten en cap moment pot arribar a ser excessiu”, afegeix el periodista. Per evitar la saturació, Oscar Pino aconsella “mirar les notícies una o dues vegades al dia com a màxim, perquè no hi ha tantes novetats, i mantenir-se informat només per canals oficials”. De la mateixa opinió és Borja Terán, que recomana mirar com a màxim dos telenotícies i no abusar gaire de la informació.

Tal com afirma Terán, “la televisió és una finestra al món”. Per això, no és qüestió d’aïllar-nos del que està passant però sí de saber quan és el moment de canviar de canal o simplement d’apagar el televisor.