Samuel Moyn: "Heu de convertir la independència en un interès mundial"

Samuel Moyn (1972) és un historiador nord-americà que s'ha especialitzat en l'evolució dels drets humans, concretament en el d'autodeterminació. Ens ofereix la seva visió transatlàntica del cas català (no exempta de consells)

Samuel Moyn explica que, tot i que el dret a l'autodeterminació està reconegut en la Declaració Universal dels Drets Humans, va patir un declivi moral després de la descolonització i ara revifa per la crisi econòmica. Creu que "els catalans han de convertir la independència en una causa d'interès mundial".

Coincideix amb el president de la Generalitat: hem d'internacionalitzar el conflicte.

La necessitat d'internacionalitzar-lo és evident si Madrid no creu que la voluntat popular té importància. Si es compara amb casos anteriors, la millor manera de fer una crida a l'exterior és apel·lar a la democràcia i no presentar-ho només com una qüestió de sentiment nacional.

S'està fent bé?

És important explicar per què la independència catalana és important per al món. Heu d'anar més enllà dels ideals democràtics i de llibertat, que al capdavall són retòrica. La comunitat internacional només fa coses quan la beneficien. Els països europeus i els Estats Units necessiten més raons de les que sembla que se'ls han donat fins ara per afiliar-se a la causa catalana.

Què creu que convenceria els principals actors de la comunitat internacional?

Heu d'aconseguir que no hagin de pagar cap preu per donar-vos suport. Els estats tendeixen a fer les coses per dues raons: quan no els costa res o quan els ajuda a aconseguir alguna cosa. Suposo que teniu arguments per demostrar que Catalunya pot millorar la seva economia i al mateix temps la d'Europa si funciona fora d'Espanya. Tot això posant a l'altre plat de la balança que correu el perill de semblar egoistes volent deixar els espanyols darrere mentre creixeu econòmicament.

Ho semblem, egoistes?

Molts dels que es fixen en la situació es pregunten: "Per què ara?" No pot ser una coincidència que els esforços independentistes d'Escòcia i Catalunya coincideixin en plena crisi econòmica.

¿Opina que l'economia és la principal causa de l'auge de moviments independentistes?

En gran part sí, però hem de tenir una visió més específica. Estem veient l'augment del nacionalisme a petita escala, que té molt a veure amb la crisi de les nacions estat, sobretot del seu estat del benestar. En època d'austeritat, Espanya pot fer poc per la seva gent, de manera que els ciutadans són més lleials a les comunitats locals que no al poder central. I això està passant a nivell mundial. La raó és que, com més amunt vas en l'escala del poder, més feble és la solidaritat.

¿Considera que la voluntat d'autodeterminació té mala fama?

La comunitat internacional tendeix a oposar-s'hi, excepte alguns casos comptats, quan l'alternativa és pitjor, com a Kosovo o al Sudan del Sud. En molts casos no queda clar qui és l'auto en l'autodeterminació. En el vostre cas, però, és fàcil identificar els catalans, amb unes tradicions tan antigues i una identitat cultural marcada. Suposo que la secessió és més plausible aquí que en el món postcolonial, perquè la gent pot veure que els catalans tenen mecanismes per autogovernar-se que no veiem en altres zones del món.

Per què creu que no està ben vist aquest desig d'independència?

L'autodeterminació és, en essència, nacionalisme. El terme s'encunya al final de la Primera Guerra Mundial en els antics imperis que estaven sent destruïts. Després de la Segona Guerra Mundial l'autodeterminació conquereix el món. Però aleshores el terme només volia dir sortir de l'imperi. La fi de la descolonització ens va fer reconsiderar el terme perquè a la pràctica era violent i molts pensen que el món postcolonial ha fet fallida. Els nous estats nació van néixer, en molts casos, de la violència. Crec que l'ideal d'autodeterminació ha perdut el seu atractiu global i ha esdevingut una idea més interna. Els grups que no tenien el seu propi estat nació només podien buscar petits tipus de protecció especial, com autonomia local o drets lingüístics. I avui tenim un renaixement modest de l'ideal extern, que és el que busqueu els catalans.

Com valora les amenaces violentes de determinats sectors espanyols?

És complicat pensar en una campanya secessionista que hagi triomfat sense violència. Per tant, em sembla que tothom hauria d'estar interessat a evitar aquest tipus de conflictes. Sembleu gent pacífica, però d'altra banda la història del segle XX a Espanya té episodis preocupants. Tendim a oblidar com de ràpid pot aparèixer la violència en un conflicte polític, sobretot en un d'aquest tipus. És en casos com aquest que l'interès i la protecció de la comunitat internacional és bàsica.

El procés el va engegar una manifestació pacífica. És una prova potent del rebuig a la violència, no?

Sí, i serà històric si aconseguiu la independència sense violència. Probablement el milió i mig de persones que van sortir al carrer l'Onze de Setembre va ser més evident que unes eleccions. Demostra que no pot ser un sentiment evanescent, l'entusiasme popular marca una diferència crucial. En certa manera, si més enllà de votar hi ha manifestacions massives per emfatitzar la decisió dels ciutadans el missatge serà molt més potent.

Més continguts de