Salut no té previst un abordatge específic dels pacients amb símptomes prolongats de covid-19

BarcelonaEls casos de persones amb simptomatologia de covid-19 que no remet des de fa setmanes –explicats per l'ARA en un article aquest dilluns– no comptaran de moment amb un protocol d'atenció específic. Salut confirma que té constància de l'existència de persones amb patologies pròpies del coronavirus des de fa més de 50 dies, però admet que no ha "quantificat" el gruix de malalts afectats per aquesta situació i que no els considera de moment com una "categoria". "Sabem de casos en què els símptomes s'han allargat dos mesos, però també sabem que acaben remetent", afirma el doctor Ignasi Bardés, adjunt a la direcció assistencial de Salut. "Si en un grup de pacients no fos així i la malaltia persistís excessivament, evidentment ens plantejaríem un abordatge específic [...]. Però això ho haurem de veure en les pròximes setmanes", afegeix.

Els pacients que arrosseguen el malestar, l'ofec o la pressió al pit des de l'inici de la pandèmia estan considerats lleus, però deixen clar que aquests símptomes no els permeten fer vida normal, se senten ignorats i demanen respostes a curt termini. "Estendre una peça de roba, per exemple, suposa un esforç descomunal", explica Cristina Raso, fotògrafa de 42 anys afectada per aquesta situació. Arran de l'article a l'ARA, explica, va veure que no estava sola ni "paranoica", i va llançar una crida a les xarxes socials per posar-se en contacte amb altres pacients i organitzar-se per reclamar solucions. En dos dies ha rebut una quarantena de correus electrònics de malalts com ella i ja tenen perfil de Twitter, un grup de WhatsApp i estan programant la primera reunió telemàtica per veure com actuar. També han començat a dissenyar un formulari per anar recollint les dades de tots els afectats i veure com es repeteixen patrons de la malaltia.

Raso, que té dificultats respiratòries, dolors al pit i a l'esquena i mal de cap des de l'11 de març –oscil·lants, com en la majoria dels casos–, assenyala els dos objectius de partida: que els facin tests per saber si tenen o han tingut el coronavirus –i determinar, de retruc, si són contagiosos i han de continuar aïllats– i que es posin "recursos" per estudiar si els símptomes que pateixen s'estan cronificant o poden desenvolupar altres malalties. Des del departament de Salut, Bardés creu que cal "prudència" a l'hora de confirmar si aquests símptomes s'estan convertint en crònics o no, però coincideix que el que caldrà fer en primer lloc és determinar si aquests pacients han passat el covid-19 i tenen anticossos a partir de proves de serologia. "Això és el que s'hauria de fer en aquests moments", afirma. A alguns dels testimonis que va recollir l'ARA ja se'ls ha fet aquesta prova, però no és una situació generalitzada, tal com evidencien les demandes dels malalts que s'estan organitzant.

El que sí que és més comú entre aquests casos, en canvi, és que els resultats de les radiografies i proves bàsiques que se'ls han fet han sortit normals i que no se'ls ha fet en cap moment el test PCR, que determinaria si el virus està actiu al cos. Sobre aquesta qüestió, Bardés manté que es va actuar correctament tenint en compte els protocols de l'inici de la pandèmia, quan hi havia poca capacitat de fer proves i, per tant, només es feien als pacients considerats greus. Sigui com sigui, afegeix que no s'hauria actuat de manera diferent amb els malalts que encara arrosseguen símptomes, malgrat que se'ls hagués fet el test. Argumenta que ja se'ls va receptar aïllament i control simptomàtic i que, d'altra banda, els fàrmacs utilitzats per al covid-19 s'han administrat en context d'estudis i no tenen una "resposta directa" sobre el virus.

Al marge dels tests, Bardés explica que, segons les dades disponibles fins ara, la simptomatologia prolongada que pateixen aquests malalts es deu produir com a conseqüència de la resposta inflamatòria del virus, que podria haver deixat algunes seqüeles sobre algun òrgan. Són les mateixes hipòtesis amb les quals treballaven els professionals de l'atenció primària i hospitalària consultats per l'ARA, que tampoc descartaven que es tractés d'una altra malaltia. Els mateixos metges, però, admetien que no saben què fer amb aquests pacients i que, a part d'estudiar els seus casos, només els poden receptar paciència. Bardés avança que si aquests símptomes persisteixen encara més en un segment dels malalts i, efectivament, no tenen a veure amb lesions orgàniques, el departament es plantejaria "determinar una categoria específica" de pacients i fer un "abordatge més integral". "El sistema sanitari no els ha ofert cap tractament ni estudi", apuntaven a aquest diari fonts de l'atenció primària. "Salut no se'n desentén i hi posarem totes les eines necessàries", conclou Bardés.

Preguntat per aquesta qüestió a la roda de premsa del govern espanyol d'aquesta tarda, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, s'ha limitat a dir que cal fer proves diagnòstiques de covid-19 a totes les persones amb simptomatologia, encara que sigui lleu, i que això depèn dels serveis de salut de cada comunitat autònoma, informa Mireia Esteve. "Puc dir que el progrés en aquest terreny és molt notable", ha afirmat Illa. En una línia semblant, fonts del ministeri apunten que l'estratègia de diagnòstic, vigilància i control correspon a les comunitats autònomes.