SEXE I ADOLESCENTS

“Sembla que per força t’hagin d’agradar les coses que fan a les pel·lícules”

Un debat en una classe de 3r d’ESO evidencia com el porno condiciona les relacions sexuals entre els joves

“No és veritat que només surtin ties bones amb pits grossos a les pel·lis porno. A totes les webs hi ha un apartat de « Categorías », en què pots escollir, per exemple, noies amb sobrepès”. Aquesta frase, pronunciada per un noi de 3r d’ESO de l’Escola Grèvol, al barri del Poblenou, resumeix bé el debat que van tenir fa uns dies a classe. Primer, perquè els joves no van amagar la seva expertesa en la matèria. Segon, perquè van admetre que el porno els condiciona en el prototip de dona i home ideal i en la imatge que tenen del sexe. I tercer, perquè són conscients que, en el fons, el que surt a les pel·lícules no es correspon amb el que acaba passant a la realitat.

En el debat, proposat per l’ARA, hi participen 39 alumnes de 14 i 15 anys i el dinamitza la pedagoga i educadora Sílvia Valle, que imparteix tallers amb l’Associació La Magrana. Al principi porten la veu cantant dos o tres nois, que responen a les preguntes que llança la Sílvia. La sessió comença amb un breu repàs històric i conceptual. Què és el patriarcat? “És un sistema en què l’home té més privilegis que les dones”. I el feminisme? “El contrari, és la igualtat entre homes i dones”. Què és el porno? “És un estil d’art”. I tots riuen, perquè si parlar de sexe ja fa certa vergonya, encara en fa més si es parla de pornografia a classe.

Malgrat que els continguts pornogràfics estan prohibits per als menors de 18 anys, el debat deixa clar que, en molts casos, mirar porno forma part del seu dia a dia. “A internet el tenim gratis”, admeten. Durant les gairebé dues hores de sessió s’arriben a enumerar més d’una vintena d’actrius -d’actors tot just arriben a dir-ne cinc-, diverses pàgines web, alguns documentals sobre el sector i fins i tot un alumne sap respondre què són els premis AVN. “Són els Oscars del porno”. L’encerta.

“L’home subordina la dona”

Constatat el grau de coneixement, el debat també deixa entreveure el nivell de conscienciació dels joves. Saben perfectament que el porno que ells consumeixen “discrimina les dones” i que en la majoria d’escenes “l’home subordina la dona”. “Estem informats i ja ens han dit que el porno no és la vida real”, assegura un alumne.

Ara bé, això no significa que els joves siguin immunes als estereotips que fomenten aquest tipus de pel·lícules. Si bé és veritat que són conscients de les mitges veritats que hi apareixen, també ho és que aquestes pel·lícules els influeixen inevitablement en les seves relacions afectives. Aquí, però, qui parla són elles, perquè són les que pateixen aquests patrons sexuals. “Com que totes les pel·lícules són iguals, a vegades penso que el que hi surt és el que a mi m’ha d’agradar. Sembla que t’hagin d’agradar algunes coses obligatòriament i penses que és estrany que te n’agradin unes altres”, diu una noia. “A les pel·lis, el noi ha d’acabar sempre, però la noia no”, apunta una altra. I una companya afegeix: “Les actrius fingeixen els orgasmes”.

La Sílvia guia la sessió, fent preguntes i comentaris per despertar les opinions dels alumnes. Les intervencions sobre la fina línia que separa la realitat de la ficció són una constant en tot el debat. La pedagoga els avisa que no totes les noies que surten a les pel·lícules són desinhibides en la seva vida privada. “Estan treballant, és la seva feina”, adverteix. La pedagoga també deixa clar que el porno mainstream “està marcat pel que els nois volen veure”. I això vol dir que, generalment, les actrius tenen “molt cul i moltes tetes”, com apunta un alumne. “Hi surt poca gent amb sobrepès i el prototip són noies joves i guapes i nois que l’únic que importa és que estiguin ben dotats i aguantin”, explica la Sílvia. I sentencia: “Tot això no és real. És com si creus que Fast & Furious és la realitat del carrer”. L’aula somriu, i assenteix.

“S’invisibilitza l’orgasme femení”

En el debat també s’aborden assumptes més pràctics. “El porno invisibilitza que les dones tenen orgasmes i està normalitzat que si elles s’escorren, ho han de fer passant desapercebudes”, apunta la pedagoga. Una alumna s’hi suma: “No és bo aprendre del que no és real, i les pel·lis no t’ensenyen què és real i què no”. La Sílvia aprofita aquest comentari per remarcar alguns consells, com per exemple l’ús indispensable del preservatiu, encara que a les pel·lícules no se’l posin mai. Els explica que els actors i les actrius han de seguir uns controls sanitaris estrictes, però una alumna, amb bon criteri, puntualitza: “¿I no seria més fàcil si fessin servir condons? Així també seria més educatiu...”

“¿Algú s’atreveix a fer un resum de la sessió?”, acaba la Sílvia. “Moltes persones que mirem porno ho fem sabent que no és real”. “El porno no és dolent, però es podria fer millor”. “Es pot utilitzar el porno per educar”. La pedagoga deixa una idea clau, que sembla que qualla a l’aula: “Hem d’assumir que en som consumidors. Però cal ser responsables perquè a cada clic donem diners i si volem que les pel·lícules canviïn, hem de veure altres coses perquè la gent que les fa les segueixi fent”. Una lliçó per trencar estereotips, falses creences i prejudicis sobre un tema que, malgrat que pugui semblar tabú, forma part del dia a dia d’aquests joves de 15 anys.

Més continguts de