El Sénia vol protegir les oliveres però fent-ne viable el conreu
Alguns pagesos es venen arbres centenaris perquè són poc productius
UlldeconaQuan es va plantar la Farga de l’Arion, als afores d’Ulldecona, encara vivia l’emperador romà Constantí I, que va governar entre el 306 i el 337 dC. L’arbre és l’olivera més antiga de la Península -d’acord amb un estudi de la Universitat Politècnica de Madrid fet amb telemetria làser- i un dels exemplars emblemàtics del territori on conflueixen el nord del País Valencià i el sud de Catalunya i l’Aragó.
És una zona ubicada a banda i banda del riu Sénia on es conserva la concentració més gran d’oliveres monumentals del món: 4.798 de més de tres metres i mig de perímetre de tronc repartides entre vint-i-dos municipis. Però el futur d’aquest patrimoni cultural, paisatgístic i agrícola no està garantit. En la major part dels casos, el conreu d’aquests arbres és poc rendible i molts pagesos han optat per abandonar els camps o replantar conreus i arrencar els exemplars, que es venen arreu del continent com a arbres ornamentals de jardineria.
Els pagesos no sempre poden viure dignament de la seva feina. La necessitat de supervivència sumada a la crisi del sector faciliten l’especulació. I el problema s’ha accelerat les últimes setmanes, sobretot al territori català, després que el Parlament ha començat a tramitar la llei per protegir aquests arbres monumentals. La setmana passada diverses entitats ecologistes i la plataforma Salvem lo Montsià van denunciar l’extracció d’oliveres en una finca veïna de la zona del Pou de les Piques, que delimita les oliveres mil·lenàries del municipi de Godall. No és un cas aïllat, i cada dia, per les carreteres rurals de la comarca es veuen passar camions carregats d’oliveres. Per això reclamen un decret de moratòria preventiva per evitar “una sagnia” durant els mesos que s’allargui la tramitació de la normativa.
Pensar també en el pagès
“La necessitat de protegir els arbres no la posa en dubte ningú, però cal pensar bé els efectes que la llei pot tenir sobre el pagès, perquè aquests exemplars són poc productius i per al propietari conservar-los pot representar una càrrega inassumible”, explica Jaume Antich, president de l’Associació Territori Sénia, que treballa per la promoció i protecció de les oliveres. La mateixa proposta de llei en tràmit -impulsada pel PSC amb l’acord de la resta de partits i de les entitats- ja preveu que la protecció tindrà un cost i caldrà un fons anual perquè propietaris i ens locals puguin assumir aquesta tasca de gestió de manteniment.
“És un text pensat a imatge de la llei italiana, que, a diferència de la que es va aprovar al País Valencià fa més de deu anys, posa èmfasi en la necessitat de compensar els pagesos. Una compensació que no sigui una subvenció directa, sinó un seguit de mesures per promoure el manteniment de l’activitat i la viabilitat econòmica de les explotacions”, afegeix Jaume Antich.
Els últims anys algunes iniciatives ja deixen intuir cap on pot anar el futur. “Fa dotze anys vam començar a embotellar sota la marca d’oli d’oliveres mil·lenàries, com a estratègia per buscar el valor afegit i la rendibilitat d’aquest tipus d’oliveres”, explica Lluís Porta, pagès amb finques històriques a Ulldecona, Godall i Sant Rafel del Riu, al País Valencià. “Com que el conreu ens era deficitari, hauríem pogut optar per abandonar els terrenys amb més arbres monumentals, però com que l’olivera representa el gruix principal de la nostra activitat econòmica ens hauríem hagut de ressituar en un altre sector. Per això la nostra aposta va passar per oferir un producte de qualitat i prou reconegut per poder-lo comercialitzar a un preu que fes rendibles les explotacions”, comenta.
Del resultat se’n diu oli El Vilar, un oli d’olivera farga, ric en matisos, auditat amb un segell que en garanteix les qualitats nutritives i organolèptiques i que n’explica la traçabilitat. El preu puja als 18 euros el litre. “És un producte força més car, però el consumidor té clar que compra un oli excel·lent i que contribueix a protegir el patrimoni natural”, afegeix Porta. El seu model ha estat inspirador i, gràcies a la implicació de l’Associació Territori Sénia i la Mancomunitat de la Taula del Sénia, aquest 2019 hi haurà disset marques que podran embotellar oli d’oliveres mil·lenàries certificat. El repte, però, encara és ingent, perquè de les gairebé 5.000 oliveres mil·lenàries catalogades, només se’n cultiven un miler. El sector espera que la nova llei catalana sigui l’impuls definitiu.
