Totes les capitals catalanes ja diuen ‘no’ al polèmic glifosat

Uns 200 municipis ja no usen l’herbicida, tot i que Europa encara el permet

La imatge d’un operari carregat amb una motxilla per ruixar amb glifosat les males herbes que creixen a les voreres té els dies comptats a Catalunya. El motiu és que desenes de municipis catalans estan prohibint aquest herbicida perquè està catalogat per l’Organització Mundial de la Salut com a “probablement cancerigen”. Europa encara no l’ha prohibit (de fet, n’ha prorrogat l’ús fins al 2022), però molts consistoris estan tirant pel dret. El primer que va deixar d’utilitzar-lo en les tasques de jardineria va ser Vilanova i la Geltrú l’any 2013. Però després van venir Badalona, Tarragona, Barcelona; i els últims mesos també ho han fet Girona i Lleida.

En total, aquests últims cinc anys al voltant d’unes 200 localitats l’han anat deixant de fer servir. Són dades de l’associació de Persones Afectades per Productes Químics i Radiacions Ambientals (APQUIRA), que també diu que la xifra encara podria ser més alta perquè hi ha poblacions que l’han retirat sense haver registrat una moció als seus respectius plens. Des de l’entitat també preveuen que “l’efecte dòmino” dels últims anys agafi embranzida ara que s’ha conegut la sentència que condemna la multinacional Monsanto a pagar 289 milions de dòlars a un home que al·lega que el càncer terminal que pateix es deu a l’exposició al polèmic herbicida.

“Hem de ser creatius”

Un dels últims que s’han sumat a la llista de municipis catalans que han dit no al glifosat és Salt. “Progressivament hem anat apostant per una gestió més sostenible dels espais verds”, diu el seu tècnic de medi ambient. Ara bé, Eduard Adrobau reconeix que, malgrat que considera que tots els ajuntaments haurien de fer passos en aquesta direcció, “no hi ha cap alternativa que iguali en eficiència el glifosat”. Diu que era massa barat, ràpid i de fàcil aplicació -per això, d’altra banda, es va estendre tant entre els agricultors i la jardineria urbana-. Per exemple: si abans, amb l’herbicida, treure les herbes d’un carrer de 600 metres els duia uns 25 minuts de feina, ara la mateixa superfície els requereix dues hores. Però aquest tècnic, i el consistori gironí al qual representa, assegura que no es faran enrere: “Hem de ser més creatius”, apunta Adrobau.

El motiu és que, a hores d’ara, a Catalunya no hi ha un consens sobre quina és la millor alternativa a les ruixades de glifosat que mataven les males herbes d’arrel. Els consistoris van a cegues: “Anem provant amb el mètode de l’assaig i error”, explica el regidor que va impulsar l’eliminació del glifosat a Badalona, el verd Àlex Mañas. El ple badaloní, finalment, va apostar pel desbrossat manual. Com a Salt, que han considerat que és la millor opció després de provar el vinagre, l’aplicació d’escalfor molt elevada i també una emulsió d’aigua calenta que crema les plantes. Per ara, però, ningú ha descobert el remei definitiu. De fet, periòdicament s’organitzen xerrades perquè tècnics i regidors de medi ambient comparteixin quines alternatives estan provant per substituir l’ús de químics a les zones verdes. Una de les més multitudinàries va ser a Sant Hilari Sacalm l’any passat.

El que tots els ajuntaments consultats tenen coll avall és que els que emprenen aquest camí han de fer “pedagogia” entre el veïnat. Molts han rebut queixes perquè l’eliminació d’aquest herbicida comporta que les popularment anomenades “males herbes” no desapareguin completament dels quadrants dels arbres, les llambordes o els solars. Es retallen, sí, però es continuen apreciant. “Hi ha més vegetació, però cal fer entendre que no passa res; que és millor que matar-la!”, exclama el regidor de medi ambient de Vilanova i la Geltrú, que va ser la pionera. Però per a això cal un “canvi de mentalitat” entre la població. “Abans la vegetació es percebia com un símptoma de poca cura i, a poc a poc, estem aconseguint que es vagi veient com a sinònim de biodiversitat”, afirma Xavier Serra.

Una directiva catalana

La majoria dels ajuntaments han aprovat eliminar el glifosat per unanimitat. “Només cal voluntat política”, repeteixen. Des de l’associació de Persones Afectades per Productes Químics i Radiacions Ambientals (APQUIRA), però, demanen que sigui el Parlament de Catalunya qui aprovi una directiva d’obligat compliment. Per ara, la Generalitat recomana prioritzar l’ús de productes no químics, però no es posiciona com els consistoris i, de fet, es remet a la normativa europea que permet el glifosat fins al 2022.

Més continguts de