El rector de la UB avisa que les universitats "no poden esperar més" per millorar el seu finançament

Joan Elias demana que la Generalitat compensi amb més inversió si el govern espanyol rebaixa les taxes

"Les universitats no podem esperar més". Aquesta és l'advertència que ha llançat el rector de la Universitat de Barcelona (UB), Joan Elias, que ha avisat que la falta de finançament als centres catalans "està ofegant el sistema universitari". "Si no es reverteix, la universitat no podrà aguantar més", ha dit en una trobada amb periodistes un any després de ser escollit rector.

Elias ha dit que la UB "vol liderar" ara un moviment "més combatiu" que el que es va produir per les retallades, per demanar una millora del sistema de finançament universitari. Segons ell, aquest nou model s'hauria de basar en la qualitat docent i els índexs de recerca, i no tant en el nombre de crèdits matriculats i en l'oferta de graus, com passa ara. 

De fet, Elias ha sigut especialment crític amb el model actual de finançar les universitats, que ha qualificat de "pervers": com que la universitat que més diners rep és la que té més alumnes i la que més graus ofereix, s'acaba entrant en una "competició boja" creant graus de "difícil justificació" per tal de rebre més diners de la Generalitat. 

Tot just ahir la UB va aprovar un pressupost de 370 milions d'euros per al 2018, però Elias ha assegurat que el "pressupost esperable" per poder pagar les despeses de funcionament hauria de ser de 650 milions. En general, creu que les universitats catalanes haurien d'arribar a una inversió d'entre 1.000 i 1.100 milions d'euros, un 30% més del que reben ara. "Vam acceptar que el sistema universitari patís retallades molt dures perquè calia invertir en política social", ha explicat. Però amb les xifres actuals de recuperació econòmica, Elias creu que és el moment de "recuperar gradualment" la inversió perduda. 

Segons ha dit, la subvenció que rep la universitat no és suficient per cobrir les nòmines del personal d'administració i dels professors, que en total ascendeixen a 254 milions d'euros. Ara la universitat paga aquest capítol amb les taxes universitàries. De fet, Elias ha explicat que la pèrdua de finançament públic "s'ha vist compensada per l'increment de les taxes". Per això, i davant la proposta del govern espanyol de revisar a la baixa les forquilles de les taxes universitàries, Elias ha dit que "els discursos ètics estan molt bé, però no si perdem nosaltres". Segons ell, que les taxes es puguin situar entre el 0 i el 25% no es pot traduir en una retallada dels pressupostos de les universitats, i per això ha animat la Generalitat, que és qui ha d'aprovar el decret de preus definitiu, a compensar la baixada de taxes amb un augment de la inversió pública. Tot plegat ha de garantir el "relleu generacional" del personal administratiu i dels professors de les universitats, que segons Elias "estan envellits".

Les universitats catalanes més grans alerten que estan "al límit" per falta de finançament

Universitat gratuïta o preus progressius?

L'afectació del 155

Elias ha admès que la situació política a Catalunya ha impedit tirar endavant algunes iniciatives clau per al sector, com el Pacte Nacional per a la Universitat, que va impulsar Jordi Baiget quan era conseller. Ara, però, els centres no tenen cap "interlocutor polític", de manera que la situació està "encallada" a l'espera d'un nou Govern.

La millora del finançament universitari, eix primordial del futur Pacte Nacional