La Unesco posa deures a la Diputació de Girona per aconseguir que la Costa Brava sigui Reserva de la Biosfera

GironaLa plataforma SOS Costa Brava ha fet públic l'informe que va elaborar el consell científic del programa Home i Biosfera de la Unesco a l'octubre i que conclou que la proposta elaborada per la Diputació de Girona per declarar la Costa Brava Reserva de la Biosfera "no compleix algunes de les funcions i criteris" que s'exigeixen a un territori que té aquesta distinció. Tot i això, el tècnic de medi ambient de la Diputació, Marc Marí, argumenta que "és normal" que les primeres avaluacions siguin desfavorables i assegura que, en l'última reunió que van tenir amb els tècnics la setmana passada, els van dir que tenien "possibilitats" però que calia reforçar i millorar el model presentat.

Entre les crítiques del comitè de la Unesco es destaquen les que fan referència a l'empremta de la construcció al llarg de tot el litoral. "El potent desenvolupament urbanístic de la costa i la seva elevada densitat de població no poden posar-se com a exemple de desenvolupament sostenible", deixa clar l'organisme, que també pica la cresta a la Diputació de Girona perquè hi troba a faltar "actuacions o projectes a escala regional que permetin minimitzar alguns dels impactes més importants", com la reducció dels residus i la contaminació, l'ús sostenible dels espais naturals, la restauració dels espais degradats o un planejament urbanístic que doni "més garanties de conservació de la zona".

El document, que analitza les diferents i múltiples condicions que s'han de complir per aconseguir la distinció, també considera que en alguns apartats "moltes de les accions proposades són poc concretes i en alguns casos no responen al repte plantejat". Per exemple, al Pla d'Acció 2030 posa de manifest que no s'ha presentat ni un calendari, ni una valoració del cost de les accions ni hi ha cap "administració o entitat que serà la responsable de cadascuna de les accions", entre més absències.

Així mateix, critica que la Diputació gironina, que és qui es responsabilitza de la gestió de la Reserva de la Biosfera, no hagi concretat ni la dimensió de l'equip tècnic ni dels fons que s'hi destinarien, i, per tant, "es fa difícil avaluar la viabilitat del projecte".

També lamenta que no s'ha aconseguit el suport de tretze ajuntaments –entre els quals, un de "particularment important" com és el de Figueres–, ni de departaments de la Generalitat que tenen les competències en matèries com l'agricultura, la pesca o l'ordenació territorial; ni amb els ministeris que tenen competències al mar exterior.

"Igualment hi ha algunes absències i reticències significatives (ONG conservacionistes, construcció, ramaderia) que indiquen que el consens entre el teixit socioeconòmic no és general", afegeix l'informe.

El tècnic de medi ambient de la Diputació de Girona, Marc Marí, treu ferro a les crítiques i subratlla que fa temps que es treballa amb tots els agents implicats "per reforçar" la proposta presentada "i explicar-la més bé". "El fet que siguin tan exigents també demostra que és una figura que no es guanya tothom, però ens han dit que tenim les qualitats i que tenim possibilitats d'aconseguir-ho", recalca Marí, que admet que després d'aquest informe es van plantejar si havien de continuar: "Però creiem que tenim recorregut i que podem millorar els aspectes que assenyalen".

SOS Costa Brava carrega contra la candidatura

Per contra, des de la plataforma ecologista ressalten que els arguments esgrimits pel consell científic "són coincidents amb els que ha expressat SOS Costa Brava respecte a la candidatura des del seu inici". Per això en reclama "la retirada definitiva" i recorda els aspectes que, segons el seu parer, no es donen per aconseguir aquesta distinció.

En primer lloc, el model urbanístic: "La majoria d'ajuntaments mantenen unes expectatives de creixement urbanístic desmesurat". I, en segon lloc, posen en dubte la capacitat de conservar el territori: "Tots els espais protegits de la Costa Brava estan infradotats en equips humans i en recursos econòmics, cosa que no els permet garantir-ne la conservació".

A més, recorden que la Generalitat continua optant per la prolongació de la C-32, per un nou pont a la C-31 a Ullà i pel pla especial del Port de Palamós per atreure-hi grans creuers. "Entenem la bona voluntat amb què s'ha promogut la candidatura, però entenem que és una figura que no encaixa amb la realitat de la Costa Brava, motiu pel qual desvirtuaria la naturalesa d'aquesta designació", deixen clar.