La relació no resolta entre vianants, bicis i patinets a Barcelona

L’atropellament d’una dona reobre el debat sobre el disseny per encabir tots els mitjans de transport

4 min
El carril bici del carrer Aragó, a tocar del passeig de Gràcia, amb el "damer".

BarcelonaUna vianant que aquest dilluns volia agafar un taxi al carrer Aragó de Barcelona, a tocar del passeig de Gràcia, va ser atropellada per un patinet que circulava pel carri bici. El Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) va traslladar la dona, ferida lleu, a l’Hospital de Sant Pau. La Guàrdia Urbana ha identificat el conductor del vehicle, però no l’ha denunciat, perquè encara està investigant l’accident i ha de determinar si és responsable del sinistre, segons expliquen fonts municipals. La dona, per accedir a la parada de taxis, travessava pel carril bici però per una zona pintada de quadres blancs, anomenada damer, que li dona preferència perquè ciclistes i patinadors tenen un senyal de cedir el pas. El conductor del patinet elèctric, que anava amb un vehicle de mobilitat personal (VMP) amb seient i motor, va passar-hi mentre tenia el semàfor de la cruïlla de davant de color verd.

Vídeo de l’atropellament

Aquest nou accident ha reobert el debat sobre el disseny dels carrers de Barcelona. Fonts de l’Ajuntament expliquen que el damer es pinta, des de fa més de 10 anys, a la calçada dels carrils bici per indicar que els vianants tenen prioritat en aquest espai, que és de pas i no s’hi pot estacionar. És una zona que es marca per accedir tant a les parades de taxis i busos com als contenidors. Abans del damer també es pinta un senyal de cedir al pas a la calçada per als usuaris dels carrils bici. Però aquest disseny no acaba de convèncer. Un dels membres de Bicicleta Club de Catalunya, Adrià Arenas, el defineix com a “erroni i complex” pel fet que l’espai concentri una confluència de vianants amb un alt flux de vehicles –bicis i patinets– al costat d’una parada de taxis.

Damer amb ressalt al carrer Felip II.

El portaveu del Sindicat del Taxi de Catalunya, Carlos Fernández, recorda que la parada de taxi del carrer Aragó a tocar del passeig de Gràcia no és única, perquè n’hi ha una de molt similar a la plaça Sant Gregori Taumaturg. Fernández assegura que, tot i que el consistori és reticent a fer parades així, és la millor solució que han trobat quan es fan carrils bici per conservar una zona on poder esperar clients en punts que tenen “una bona utilització”. El portaveu dels taxistes admet el perill que pot comportar aquesta combinació, però afegeix que en altres carrers, com ara Felip II, s’hi han fet uns damers amb ressalts que fan que les bicis i els patinets hagin de reduir la velocitat. “No ens queda més remei que posar les parades així o treure-les”, exposa Fernández.

Els ciclistes són els primers que alerten del risc de connectar els carrils amb les voreres. “La majoria de connexions de carrils bici no estan resoltes com toca. S’envien les bicis a les voreres i es genera aquesta interacció i aquest conflicte. Amb un bon disseny gran part del problema estaria solucionat”, lamenta Arenas. Posa com a exemple que en els carrils bici que són centrals –que passen pel mig dels cotxes, com ara al Paral·lel o al passeig de Sant Joan– només s’hi pot entrar o sortir circulant pels passos de vianants. “L’incivisme que s’atribueix a les bicis és de la mateixa infraestructura”, considera. També qüestiona alguns carrils que passen per sobre les voreres, com ara a la Sagrera i des de la plaça Espanya fins a la Ciutat de la Justícia, que comparteixen l’espai amb els vianants.

Arenas aposta per revisar els carrils bici que són poc amples, amb damers per anar a tirar les escombraries que no permeten llançar la brossa sense ocupar la zona de circulació. A més, demana que els semàfors tinguin en compte les bicis i no prioritzin tant els vehicles de motor.

30 patinets multats cada dia

Segons l’Ajuntament de Barcelona, l’any passat 478 VMP amb motor van estar implicats en accidents, sense precisar quants van ser en un damer. Però el tinent d’alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, defensa la feina de la Guàrdia Urbana, que en els tres primers mesos d’aquest any ha multat cada dia gairebé 30 conductors de patinets: des del gener fins ara s’han posat 2.600 denúncies als VMP, que inclouen els patinets elèctrics. “L’activitat sancionadora i de vigilància s’ha incrementat”, assegura Batlle, després que el consistori comencés l’any amb una campanya per intensificar les multes als patinets. En tot el 2020 es van sancionar 8.500 conductors de VMP i en el primer trimestre les denúncies s’han mantingut a l’alça. Batlle ha evitat valorar l’accident d’aquest dilluns i s’ha limitat a dir que la Guàrdia Urbana és “especialista” en investigar sinistres de trànsit.

“Les noves fórmules de mobilitat a Barcelona i a qualsevol gran ciutat estan provocat noves fórmules d’accidentalitat. Ens preocupa”, admet el tinent d’alcalde, que reconeix que s’haurà de continuar “insistint”. Batlle fa una crida als conductors de patinets: “S’ha de ser molt conscient del que es porta entre mans”, perquè, excepte el límit d’edat, no es necessita cap carnet. Per això apel·la als comportaments cívics, “que malauradament alguns usuaris no tenen”, acompanyats de la resta dels elements de seguretat dels VMP, com ara el casc, l’assegurança i no superar els 25 km/h de velocitat.

stats