Així es va gestar l'interactiu 'El batec de la Rambla'

BarcelonaQuina millor manera d’homenatjar la Rambla de Barcelona que retratar els personatges que l’habiten coincidint amb el segon aniversari de l’atemptat del 17-A. Aquesta és la fita que ens vam marcar l’equip d’Interactius i Nous Formats del diari ARA. I ho volíem fer amb un reportatge interactiu que involucrés la redacció del diari.

L’objectiu no era fàcil. Per la Rambla passen cada dia més de 300.000 persones. Vam optar per agafar un tram concret –del mural de Miró a Canaletes, el mateix recorregut, en sentit invers, que va fer el terrorista– i gravar el recorregut, d'una mica més de 500 metres. Amb una càmera amb estabilitzador vam gravar un pla seqüència (el segon intent va ser el bo) del recorregut mentre una quinzena de periodistes, en fila al darrere la càmera per no sortir en el pla, anaven sortint a entrevistar alguns dels vianants que baixaven caminant per la Rambla.

La nostra intenció amb aquest interactiu és mostrar la vida a la Rambla en un moment determinant, en aquest cas, un matí d’estiu. Qui l’habita? Qui són els turistes, vianants, comerciants i treballadors que hi transiten? Quines són les seves vides? Com si es tractés d’una finestra, volíem treure-hi el cap i retratar un instant de les vides de les persones que hi transiten.

L’únic requisit era que els entrevistats havien de sortir al vídeo; si no, quedaven automàticament descartats. Per aquesta raó, cada cop que a un redactor li denegaven l’entrevista, s’havia de tornar a posar a la fila per tornar a sortir a ‘captar’ més entrevistats. Per sort, això només va passar en un parell d’ocasions. Totes les persones que apareixen a l’interactiu són agafades a l’atzar, excepte dues, que volíem expressament que hi fossin i per les quals necessitàvem permís previ. Una és una treballadora del servei de la neteja de Barcelona i l’altre és un treballador del Liceu que era a la Rambla el dia de l’atemptat.

Per fer les entrevistes necessitàvem una vintena de periodistes i vam fer una crida a la redacció a la recerca de voluntaris de totes les seccions. Val a dir que la resposta va ser bona i tots els que s’hi van apuntar ho van fer motivats per la possibilitat de participar en un projecte diferent fora de la redacció. En la prova que vam fer uns dies abans vam veure que cada periodista només tindria temps de fer una entrevista –al final, alguns periodistes van poder-ne fer-ne més– i per això necessitàvem reclutar almenys una vintena de periodistes per assegurar que aconseguiríem, com a mínim, deu històries bones. Al final en van ser moltes més! I, tot s'ha de dir, es va generar un competència sana per aconseguir la millor història. "Què és el millor que t'ha passat a la vida?", "Com et veus d'aquí deu anys?" o "Què faries si et toqués la loteria?", són algunes de les preguntes que els redactors van fer al vianants per incentivar la conversa.

A part de l’entrevista calia una fotografia de l’entrevistat, i un equip de cinc fotògrafs tenien assignats diversos redactors als quals havien de seguir. Una periodista feia les tasques de coordinació i anava indicant a cada redactor en quin moment havia de sortir per tal de tenir entrevistats repartits al llarg de tot el recorregut de la Rambla.

Entrevistes a l'atzar

El principal repte era entrevistar persones que estaven de pas a la Rambla i aconseguir, a més, una bona història en tan poc temps. "Va ser més fàcil del que sembla, perquè la gent és oberta. El més difícil és no atabalar-los, perquè veus que volen marxar però tu els has de fer preguntes", explica Marta Rodríguez, redactora d’Internacional, que va participar en l’interactiu. "Les persones que jo vaig entrevistar tenien moltes ganes de parlar i estaven encantats d’explicar-me la vida", afegeix Thaïs Gutiérrez, de la secció d’Estils. "La principal dificultat era trobar persones que no fossin turistes!", diu Laia Vicens, redactora de Societat. Als redactors els va agradar participar d’un treball en equip i d’una proposta innovadora. "Era un repte aconseguir en pocs segons que algú volgués compartir part de la seva vida amb tu, però la gent és generosa i al final comparteix episodis que per a ells són durs de recordar", afegeix la redactora d’Economia Elisabet Escriche, per a qui la principal dificultat va ser fer l’entrevista en anglès, que no era la llengua materna ni d'entrevistat ni d'entrevistadora.

Van participar en l’elaboració de l’interactiu una quinzena de periodistes, cinc fotògrafs, cinc persones de l’equip de vídeo i quatre de l’equip d’interactius. En total es van recollir 21 entrevistes, de les quals n'hem hagut de seleccionar 16 per a la versió web, ja que n'hem hagut de descartar dues que no sortien al vídeo final (els entrevistats apareixen en escena un cop la càmera ja ha passat) i tres més que se solapaven en l’espai amb altres entrevistats. A la versió que trobareu a l'edició en paper hi apareixen, però, un fragment de totes les entrevistes.

Pel que fa a la producció, vam fer dues sortides de camp prèvies al dia del rodatge. Una que ens va servir per reconduir la idea original i una segona, ja amb el vídeo al cap, en què vam fer una prova amb tres periodistes. Vam triar un matí de juliol –abans que el gruix de la redacció marxés de vacances– per fer el rodatge. Vam gravar a les 10.30 hores del matí per intercedir al mínim possible en les agendes dels periodistes voluntaris.

Així com hem volgut obrir una finestra a la Rambla, també hem volgut explicar-vos les interioritats d’aquest reportatge, i confiem que en gaudiu tant com nosaltres fent-lo.