Ajornada la tala d’arbres centenaris al Parc del Cadí

BarcelonaL’avetosa de Bagues de Riu, al Parc del Cadí-Moixeró, és el bosc singular més extens de l’inventari elaborat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), amb unes 128 hectàrees de superfície. Però en les últimes setmanes la gestió d’aquest espai natural s’ha convertit en objecte de polèmica. Entitats ecologistes van denunciar que la Generalitat havia autoritzat una empresa privada a tallar arbres centenaris -una denúncia que van subscriure entitats firmants de la Declaració a favor del patrimoni natural de Catalunya -, fins al punt que el Govern va haver de respondre al Parlament. L’administració argumenta que la tala forma part de la gestió del bosc que es porta a terme segons un pla d’adequació silvícola des del 1914. De fet, segons els tècnics de la direcció general del Medi Natural i Biodiversitat, Bagues de Riu representa el millor exemple a l’Estat d’avetosa ben gestionada al llarg d’un segle, quan molts dels boscos d’avets solen patir una nul·la gestió forestal que en compromet la seva catalogació singular. Ara Medi Natural ha decidit ajornar l’actuació en aquesta avetosa del Parc del Cadí-Moixeró per ampliar l’anàlisi sobre la gestió d’aquest espai natural i del conjunt de boscos singulars.

El programa de gestió d’aquest bosc singular -un dels 292 que hi ha a Catalunya, amb una extensió total de 3.201 hectàrees, un 0,2% de la superfície forestal del país- preveu una tala selectiva per obrir petites clarianes, accions per regenerar l’avetosa i millorar l’estabilitat del bosc. El Govern argumenta que la tala és la solució avalada pels tècnics per a una òptima gestió de l’espai -tant per a la conservació de la singularitat del bosc com per a l’aprofitament econòmic dels seus recursos-, però ha iniciat un període de reflexió que s’allargarà fins al primer trimestre del 2015. Abans d’aquesta data no es tallaran avets, tal com ha confirmat a l’ARA Antoni Trasobares, director general del Medi Natural i Biodiversitat, tot i que una empresa disposa del permís per fer la tala després de guanyar la subhasta organitzada pel Consell Comarcal de la Cerdanya.

Nova comissió d’estudi

La decisió d’ajornar la tala s’ha gestat en els últims dies en una comissió integrada per representants de les conselleries d’Agricultura i Territori, tècnics del CREAF i portaveus de la Institució Catalana d’Història Natural, del Centre de la Propietat Forestal i del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. En els pròxims mesos s’analitzarà si cal introduir canvis per afinar la catalogació dels boscos. “Molt sovint la no intervenció no t’assegura una millor gestió”, puntualitza Trasobares, que lamenta la interpretació “simplista” de les entitats ecologistes que han denunciat la tala dels arbres com un atac a la conservació de l’avetosa de Bagues de Riu. Medi Natural citarà aquest setembre les entitats que s’han oposat al model de gestió forestal per obrir un diàleg que fins ara no s’ha produït.

Les entitats havien recordat en les últimes setmanes que l’avetosa era un espai amb valor patrimonial. De fet, el director d’Acciónatura, Francesc Giró, el va definir a l’ARA com una “joia forestal”. També subratllaven l’existència d’un informe del Parc del Cadí-Moixeró que s’oposava a la tala. Aquest informe es contradeia amb les recomanacions formulades pel CREAF, que apuntava que amb les intervencions planificades s’assegurava la singularitat del bosc. El Govern sempre ha dit que en cap cas es planteja fer desaparèixer els arbres de mida superior ni els monumentals.

Ajornar la tala s’inscriu en un projecte més ampli per afinar el catàleg de 292 boscos singulars, atès que el Govern considera que cada espai forestal ha de comptar amb un pla particular consensuat amb els propietaris, una cosa que no ha passat fins ara malgrat que el catàleg es va acabar el 2011. Amb el nou inventari a la mà, la Generalitat té previst demanar-ne la inclusió en un projecte Life de la Unió Europea, cosa que permetria demanar finançament per millorar-ne la conservació.

El mercat de la fusta

La situació dels boscos és complexa, i no només pels incendis que poden produir-se a l’estiu. Es calcula que cada any augmenta la massa forestal en 2,9 milions de metres cúbics, però només se n’aprofita un 20%. El progressiu abandonament rural ha reforçat aquesta tendència. De fet, el 64% del territori de Catalunya és forestal i les arbredes ocupen 1,2 milions d’hectàrees.

Malgrat aquestes xifres, l’explotació dels boscos només representa un 0,06 del PIB català. La manca d’infraestructures per extreure la fusta del bosc i la complicada orografia del terreny fan que sigui més econòmic importar fusta de països com Suècia i Rússia. Només el 10% de la fusta que consumeix la indústria de transformació prové dels boscos catalans, una xifra que el Govern s’ha proposat duplicar mitjançant el Pla General de Política Forestal recentment aprovat, amb l’horitzó del 2024, i que vol fomentar projectes com augmentar l’ús de la biomassa. Per fer-ho, en tot cas, s’ha de tenir molt en compte l’opinió dels propietaris: prop de 200.000 persones concentren fins al 75% de les hectàrees arbrades.

Trasobares defensa la necessitat de promoure una gestió dels terrenys forestals que potenciï les seves funcions socieconòmiques i ambientals, des d’un concepte de “bioeconomia”. Per això confia que serveixi també la nova comissió que ja ha ajornat la tala de Riu de Cerdanya. El Govern ha impulsat aquest any la subhasta pública de fusta més gran de la història, procedent dels boscos de titularitat pública. A mitjans de juny va informar de la licitació d’unes 17.000 tones de fusta per valor de 763.000 euros -l’avetosa de Bagues de Riu representa menys del 2% d’aquesta xifra- i, dos mesos després, Trasobares assegura que més del 90% ja està adjudicada a la indústria local. Agrupar els propietaris i el tipus de producte per facilitar la compra ajuda, i així s’aconsegueixen productes amb més valor que facin créixer els minsos preus actuals de la fusta. El director general nega que es tracti d’una visió productivista del bosc i lamenta que no es posi en relleu l’aposta per la biodiversitat i la conservació que hi ha darrere d’aquesta iniciativa.

Més arbres poden ser útils per fixar més carboni de l’atmosfera, però també retenen més aigua que no arriba als rius: un exemple més de la complexitat de gestionar-los correctament, al marge de les diferents sensibilitats.

Protocol per protegir una flor en perill d’exintinció

La Chrysosplenium alternifolium és una flor en “perill d’extinció” a Catalunya, segons la catalogació que va fer la Generalitat el 2008. Per això, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) ha redactat un informe sobre la prohibició d’alterar l’hàbitat on viu. En un document de set pàgines se subratlla que la tala d’arbres de la forest ubicada a Riu de Cerdanya no pot afectar negativament la planta. El gènere Chrysosplenium consta de 57 espècies diferents, totes de menys de 20 centímetres d’alçada i amb flors groguenques. En el cas del bosc singular de Bagues de Riu, l’única zona de Catalunya juntament amb la Vall de Saltèguet on està documentada la presència d’ alternifolium, el CTFC fixa una àrea de seguretat per protegir-la i prohibeix tallar cap arbre a menys de 20 metres del torrent que hi passa. També imposa assenyalar els perímetres on viu la flor; desemboscar amb tècniques poc invasives, com el cablejat aeri, i reclama la presència constant de responsables que vetllin per les poblacions de la planta durant aquestes tasques.