“No és fàcil aprendre a parlar català al carrer”

Barcelona“No és fàcil aprendre a parlar català al carrer: quan veuen que ets de fora et parlen directament en castellà”, lamenta la Luz Dary, que va arribar a Catalunya fa vuit mesos des de Colòmbia i vol parlar català per trobar feina i integrar-se en la societat. La Claudia, de Veneçuela, només fa sis mesos que és a Catalunya i coincideix a dir que és difícil utilitzar la llengua apresa en el dia a dia de Barcelona. “Hi ha persones que, tot i que fa trenta anys que són a Catalunya, viuen en entorns castellans i no s’atreveixen a parlar en català”, assegura Josep Rota, voluntari de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), una entitat que treballa per a l’ús social de la llengua oferint sessions de conversa. Rota, que modera les sessions al Casal Espai 210 de Barcelona, considera que “en aquest entorn les persones es poden equivocar, ningú s’enriu i es desbloquegen els obstacles”.

És el cas de Paqui Arévalo, que viu a Barcelona des de fa 36 anys, des que se’n va anar d’Andalusia. Aquest és el tercer curs que assisteix a les converses de l’Espai 210. Li diuen la veterana, però li costa llançar-se a parlar català. Arévalo explica que aquestes sessions són una oportunitat per fer vida social al barri i aprendre català. “La llengua és una eina fonamental per a la integració en la societat i la cultura”, assegura Rota, que explica que va decidir ser voluntari de la CAL quan es va jubilar i va pensar en fer un voluntariat amb “identitat de país”.

Converses a l’escola

Aquestes xerrades també s’ofereixen a l’Escola Gras i Soler d’Esplugues de Llobregat, on els alumnes han portat catàlegs d’Ikea i de supermercats i revistes. Algunes famílies aprofiten l’estona en què els fills són a classe per anar a les converses en català que la CAL fa al mateix edifici. Amb el material que porten, parlen sobre els objectes i els preus i, d’aquesta manera, aprenen paraules que utilitzen en el dia a dia. “A Esplugues es parla molt el castellà i és difícil aprendre català”, lamenta la Hanae, que va començar a aprendre la llengua gràcies a les converses i ara fins i tot ajuda les seves filles amb els deures.

Aquest curs va començar per Nadal amb Encarna Rubio de voluntària, exprofessora de català de l’escola, que va veure la iniciativa com una manera d’ajudar i continuar lligada al centre quan es va jubilar. “Elles aprenen de mi i jo d’elles, perquè parlem de diferents cultures i tradicions”, destaca Rubio, i aclareix que, tot i que hi ha una guia a seguir, els temes de què parlar no són tancats. Algunes mares que són del Marroc, per exemple, expliquen els seus costums, com el Ramadà, i expressen com se senten amb les tradicions del seu país. També porten menjar típic marroquí i intenten explicar en català com l’han fet. “La llengua existeix per poder-nos comunicar, la cosa més important és parlar-la, llançar-te a parlar i no tant la gramàtica o l’ortografia”, assegura Rubio, que està molt satisfeta perquè les mares del seu grup estan entusiasmades i aprenen molt de pressa.

Ni professor ni alumne

Les sessions no només se centren en l’objectiu lingüístic, sinó que també es consideren un “espai social i de comunicació”, segons el director del programa, Jordi Esteban, que comenta que “la iniciativa és una mirada a la llengua amb tres objectius: l’ús i el coneixement de la llengua catalana, la cohesió social i el coneixement del país”. Esteban destaca la importància de les trobades “com a veïns i no com a alumne-professor”, i aclareix que “no és un espai acadèmic sinó social, on es conversa però no es fan exercicis”. De fet, hi ha uns límits que no es poden traspassar: no és una tertúlia, una conferència o una classe d’història; i s’hi promouen el diàleg assertiu i temes de la vida quotidiana.

La proposta es desenvolupa en tres subprogrames delimitats pel nivell de la parla: Junts, quan hi ha un desconeixement absolut del català; Junts avançat, quan s’entén l’idioma però no es parla; i Xerrem, quan es parla però es necessita millorar. Actualment hi ha 170 grups per tot Catalunya i s’hi inscriuen unes 1.600 persones cada any.