Societat 28/05/2021

Baixa el virus, però puja la preocupació per l’excés de confiança

Els experts demanen contenció en les trobades socials fins que s’acabin d’immunitzar els col·lectius de risc

3 min
Principals indicadors de l'evolució de la pandèmia

GironaLa incidència del virus continua en descens a Catalunya, però l'adeu a l’estat d’alarma i el relaxament de les restriccions han provocat que s’alenteixi la caiguda. “La baixada s’ha frenat moltíssim”, valora l’investigador del grup Biocomsc Enric Àlvarez, que afegeix: “Baixàvem molt ràpid i teníem molt marge, però ara aquest marge s’ha fet més estret. És a dir, la socialització ha augmentat molt”. Per això hi ha experts com la viròloga del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) Margarita del Val que alerten dels perills de l’excés de confiança: “Fins que no tinguem tots els grups de risc vacunats no ens podem relaxar, perquè el virus aprofitarà qualsevol treva que li donis per atacar de nou”. 

Si s’analitzen els diferents indicadors, es poden posar xifres a l’alentiment de la baixada. Així, el nombre de nous casos setmanals s'ha reduït de 4.820 a 3.978 (-17%), però el descens és menor que el de la setmana anterior (-32%). També s’ha frenat la caiguda del percentatge de proves que surten positives: ara són el 3,68% i, malgrat que continua per sota del 5% recomanat per l’OMS, el descens ha sigut d'un 2% quan fa tres setmanes va ser del 18% (tot i que llavors la positivitat era del 4,64).

Així mateix, cal seguir de prop la pujada de la velocitat de reproducció (Rt): de 0,77 a 0,96. Això significa que cada 100 nous positius contagien 96 persones. “De moment, l’augment de la Rt no s’ha traduït en un creixement dels casos. Però a partir de 4.000 positius setmanals sempre hi ha el perill que, de cop, pugi molt fort i arrossegui les dades d’hospitalitzacions i defuncions cap a xifres no tan bones”, assenyala Àlvarez, que recalca l'evolució favorable dels hospitalitzats i dels difunts: l'última setmana han continuat en descens el nombre d’ingressats (de 1069 a 859), el d'ocupació de les UCIs (de 364 a 270) i el de morts (de 51 a 30). 

“Sembla que les defuncions es consoliden per sota de les 40 setmanals, és a dir, que estem per sota de les 5 diàries. I això és conseqüència directa de la vacunació", ha subratllat l'investigador, que també posa èmfasi en les bones dades que es registren a la franja de persones de més de 80 anys, gràcies també a la immunització: “Tenen cinc vegades menys d’incidència que la mitjana catalana, quan havien estat molt per sobre. I els de 70 aviat també estaran igual”. “És una passada l’efecte de la vacunació, les dades dels de més de 70 anys són fantàstiques", diu amb entusiasme. 

Per territoris, l'investigador apunta que s'ha d'estar molt pendent de la Catalunya Central "perquè té algunes dades que indiquen que podria començar a pujar". El Solsonès és la comarca amb la positivitat més alta (9,88, el triple de la mitjana catalana) i la incidència acumulada més elevada (382,34). “Tot i que la que continua amb la incidència més alta és la Garrotxa, malgrat que ha baixat bastant”, afegeix Àlvarez, que també creu que s’ha d’estar pendent de les dades de l’Anoia “perquè sembla que té possibilitats de créixer”.  

Aguantar dos mesos més

Tot i que l'evolució de les darreres setmanes és bona, tant Àlvarez com la viròloga Margarita del Val alerten del perill de relaxar-se abans que arribin les dues dosis a tots els col·lectius de risc. “A mi no m’interessa tant el percentatge de població vacunada. No serviria de res, per exemple, vacunar els nens perquè no hi guanyem res. Per a mi el prioritari és vacunar tots els col·lectius d’alt risc i identificar els perfils de persones que no sabem per què però són d’alt risc”, sosté la investigadora del CSIC, que calcula que en uns dos mesos es podrà respirar amb més tranquil·litat: és el temps que es necessita per identificar els grups amb més vulnerabilitat enfront del virus, vacunar-los i esperar unes setmanes que facin efecte les vacunes.

Si no, adverteix del Val, hi ha el risc que passi com a països com Xile o l'Índia, on han tornat a tenir incidències molt altes a pesar de l’avenç en la immunització. “A Espanya, 19 de cada 20 defuncions van ser de persones de més de 65 anys. Però a l'Índia, fins ara, la majoria de morts eren persones joves, però perquè la seva població no està tan envellida. Es van pensar que era una població molt resistent i, amb l’inici de la vacunació, es van confiar, de manera que després han tornat a tenir molts problemes”.

De fet, aquesta és precisament la principal preocupació de l’experta: que l'excés de confiança doni ales de nou al covid. "Si l'hi permetem, el virus continuarà transmetent-se. Cal esperar dos mesos”, insisteix. 

stats