MOBILITAT
Societat 26/11/2018

Barcelona culmina la seva xarxa de bus amb el repte pendent de la velocitat

El desplegament, que no ha suposat una reducció de línies, topa amb la resistència al canvi d’alguns veïns

Maria Ortega
4 min
Barcelona culmina la seva xarxa de bus amb el repte pendent de la velocitat

BarcelonaBarcelona ja té dibuixada, des d’avui, la reestructuració de les línies de bus que s’està aplicant a la ciutat, per fases, des del 2012. L’objectiu és convertir el que es considerava una mena de plat d’espaguetis -amb un garbuix de línies que feien recorreguts hereus dels tramvies i excessivament radials- en una gofra, és a dir, una gran graella amb línies que s’entrecreuen i àrees on fer transbordaments. El projecte, que beu del Retbus o bus ràpid que ja planejava l’equip del socialista Jordi Hereu, ha implicat tres governs municipals i ha acabat implantant 28 corredors amb més prestacions que les línies convencionals: 17 de verticals, vuit d’horitzontals i tres de diagonals. Amb tot, no ha acabat suposant cap gran reducció en el nombre de línies de bus que hi havia, perquè s’ha optat per mantenir-ne 44 de les convencionals i 27 de les considerades de proximitat. Fent números, s’han implantat 28 corredors i sis línies noves de proximitat, i se n’han suprimit 34 de les convencionals.

Les noves línies ofereixen, com a punt fort, la facilitat d’ús -tenen recorreguts rectes- i un augment en la freqüència de pas que se situa de mitjana entre els cinc i els vuit minuts en dies laborables. El que no s’ha aconseguit encara és millorar substancialment la velocitat comercial de l’autobús. El que havia de ser el nou bus ràpid de la ciutat és més regular en el funcionament però encara queda molt lluny dels 13 km/h de velocitat comercial que es va dir que podria assolir. Les últimes dades de TMB evidencien que si la velocitat mitjana era d’11,9 km/h el 2011, ara se situa lleugerament per sobre dels 12 km/h si es tenen en compte el conjunt de línies. Aspectes com el repunt de viatgers i el fet que s’hagi començat a recuperar el nivell de trànsit precrisi són alguns dels punts que argumenta el govern per explicar les dificultats per guanyar velocitat.

El projecte embrionari del Retbus, que preveia molts menys corredors, parlava de velocitats comercials que podrien superar els 15 km/h i de freqüències de pas que podrien baixar dels quatre minuts. Però aquestes xifres s’han demostrat inassolibles. La regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, confia que a partir d’avui, quan totes les línies d’altes prestacions estaran en marxa, la malla prendrà tot el seu sentit i començarà a ser més fàcil aplicar els canvis d’hàbits que ja s’estaven demanant als usuaris sense que la infraestructura estigués encara enllestida al 100%. Amb vista a millorar el servei, s’hi han afegit autobusos -43 en línies d’alta demanda i 23 en línies convencionals- i es continua treballant en l’estratègia de segregació de carrils i de sincronització de semàfors al ritme del bus. L’Ajuntament i la UPC tenen en marxa un estudi que ha de servir per començar aplicar canvis semafòrics en zones com el Poblenou. La regidora de Mobilitat defensa que el gran canvi que ja s’ha fet és el de la regularitat. Garantir freqüències de pas menors fa que l’usuari detecti un guany important tot i que després el temps de viatge no baixi, perquè el que més penalitza la valoració del servei és el temps que s’està esperant el bus a la parada. “La regularitat no és poca cosa”, remarca Vidal.

La implantació de la malla, com explica Lluís Cerdà, cap del departament de gestió de la mobilitat del consistori i ha viscut tot el procés de renovació de l’autobús, s’ha fet deixant enrere la idea del Retbus, que preveia inicialment una dotzena de corredors, i s’ha passat a una xarxa de 28 línies que permet donar servei al conjunt de la ciutat amb corredors d’altes prestacions. Sobre la marxa, reconeix, s’han hagut de fer adaptacions. El que es va detectar, apunta Cerdà, és d’una banda la reticència als canvis dels usuaris -que ja tenen recorreguts associats a certes línies- i, d’una altra, que no es podia fer un repartiment homogeni de les línies perquè al centre hi ha molta més demanda que a la perifèria i per això es va optar per mantenir traçats que donaven més oferta a les zones amb més usuaris i que mantenien connexions entre punts estratègics com els centres sanitaris.

“L’esquelet ja hi és però li falta múscul”, remarca el portaveu de la plataforma de Promoció del Transport Públic (PTP), Ricard Riol, que diu que el que s’ha de fer ara és informar els usuaris de la conveniència d’adaptar-se a la nova xarxa i introduir millores, com ara l’ampliació d’alguns carrils bus o la sincronització dels semàfors. Riol assegura que les primeres previsions de guanys en velocitat i freqüència de pas associades a la xarxa “no eren realistes” i que per a corredors com la Diagonal o la Gran Via la solució eficient no és el bus, sinó el tramvia.

Canvis amb polèmica veïnal i política

“Els autobusos no són mes ràpids i queden atrapats en els mateixos col·lapses de trànsit”. És la crítica que llançava divendres el grup de Cs a l’equip de Colau durant el ple municipal, que va aprovar una proposta del PDECat perquè el govern creï un grup de treball amb els veïns afectats per les supressions i modificacions de traçat associades a l’última fase de desplegament de la nova xarxa de bus. Els canvis que s’apliquen a partir d’avui han posat en guàrdia veïns de barris com les Corts, que demanen anul·lar l’escurçament previst de la línia H10. Segons ells, aquesta modificació els impedirà la connexió directa amb equipaments sanitaris com el centre de Sant Joan de Déu del carrer Numància o el CAP contigu a l’equipament. La seva queixa s’assembla molt a la d’alguns veïns de l’Eixample per la supressió a l’estiu de la línia 41, que els garantia l’enllaç directe amb el CAP de Manso i l’Hospital del Sagrat Cor. Vistes les protestes, el ple va aprovar divendres per unanimitat una mesura que insta el govern a fer un “veritable procés participatiu” i a crear un grup de treball que inclogui representants de les diferents plataformes organitzades en oposició als canvis planejats. Abans de continuar el desplegament de la xarxa de bus iniciat per CiU, l’equip de Colau va obrir un parèntesi per incloure en el procés la participació ciutadana, però l’oposició el va acusar, durant el debat de divendres, de no haver atès moltes de les reivindicacions que els veïns els havien fet arribar.

stats