L'oferta per convertir apartaments turístics en pisos socials a Barcelona només ha aconseguit 22 habitatges

BarcelonaLa primera oferta municipal a la patronal dels apartaments turístics per aconseguir posar pisos al servei de la mesa d'emergència va tenir una resposta més que pobra: dos apartaments es van posar a disposició del consistori. El govern municipal va decidir llavors augmentar l'oferta econòmica als propietaris i passar d'un lloguer màxim de 900 euros a un de 1.200 i aquesta nova proposta ha tingut una acceptació millor però encara pobra. Ara hi ha cinc propietaris que han decidit llogar a l'Ajuntament un total de 22 pisos –dels 9.000 possibles–, que serviran per allotjar una vuitantena de persones. Una resposta que el govern municipal admet que encara és tímida però que confia que pugui servir de "motor", com un "primer pas" per seduir altres propietaris. Aquests nous allotjaments per a la mesa d'emergència costen, de mitjana, 1.400 euros cadascun a les arques municipals, que, a banda del lloguer –d'entre 700 i 1.200 euros–, també assumeixen el preu dels subministraments.

Dos dels propietaris han cedit edificis sencers: un al barri del Camp de l'Arpa i l'altre al Poble-sec. Aquest últim bloc havia generat molts problemes de convivència a la zona perquè va ser ocupat per un grup de lladres violents i va ser desallotjat per la policia al mes de setembre. "Les comunitats de veïns deixaran de patir i passaran a tenir nous veïns i veïnes", ha elogiat en roda de premsa la tinent d'alcalde de Drets Socials, Laura Pérez, que ha assegurat que aquest programa de cessions és un win-win: hi guanyen les famílies vulnerables que ara tindran un allotjament temporal i podran deixar les pensions i, també, el sector turístic, que ha quedat engolit per la pandèmia.

"És un acord guanyador", ha celebrat Pérez, que ha remarcat que va en la línia dels que s'han tancat en daltres ciutats europees com París. Per al govern municipal, els 1.400 euros que pagarà per a cadascun d'aquests apartaments és "ajustat" i queda "per sota del de mercat" i de l'índex marcat per la Generalitat. Més enllà dels dos edificis cedits sencers, també s'han tancat acords amb propietaris de barris com la Vila de Gràcia (dos apartaments) i per a uns apartaments als barris de la Salut, la Sagrada Família, Hostafrancs i el Clot. La majoria tenen dues habitacions. I el preu que perceben per al lloguer també està en funció de si els cedeixen per a un període més llarg o més curt. La majoria dels propietaris perceben una renda municipal d'entre 900 i 1.000 euros.

Des de l'oposició, ERC ja ha criticat el cost elevat de l'operació i la tímida resposta. El portaveu republicà, Jordi Coronas, considera que es tracta d'un "lloguer de temporada disfressat, cosa que seria il·legal si es tractés d'un particular". "Al preu al qual lloguen, podrien llogar pisos al mercat lliure. Almenys així des de l’Ajuntament no s’estaria ajudant aquells que estan especulant amb l’habitatge", afegeix.

Crida a la Generalitat

L'Ajuntament ha aprofitat la presentació del pla per demanar implicació al Govern tant en l'aportació econòmica d'aquest tipus d'iniciatives com a l'hora de concretar què es farà per allotjar persones sense sostre durant la vigència del confinament nocturn. "La Generalitat es va comprometre, aquesta vegada sí, a assumir les conseqüències del toc de queda", ha assegurat la tinent d'alcalde de Drets Socials en referència al compromís assumit diumenge en una reunió extraordinària amb el món local de destinar-hi 20 milions d’euros.

Pérez ha defensat que, a diferència del que va passar amb la primera onada, quan es van activar els pavellons de la Fira per a persones sense sostre, s'hauria d'aconseguir donar l'atenció des d'espais més petits i ha defensat que l'Ajuntament és "l'única administració" que encara manté dispositius extraordinaris per atendre persones vulnerables. El que sí que ha fet la ciutat és tancar un dels dos pavellons habilitats a la Fira i mantenir com a permanents dispositius creats com el que atén dones sense llar o persones amb addiccions. El govern municipal també ha repetit avui la crida al govern espanyol a ampliar la moratòria per evitar desnonaments en plena pandèmia.