Espai públic
Societat  /  Barcelona 15/07/2022

Barcelona: la ciutat dels gossos (deslligats)

L'Ajuntament fa vuit anys que té pendent desplegar les mesures prèvies a multar qui porti la mascota sense corretja

4 min
Un gos deslligat en una plaça de Barcelona.

BarcelonaEl nombre de barcelonins que conviuen amb gossos no ha deixat de créixer els últims anys, fins al punt que, segons l'Ajuntament, a la ciutat ja hi viuen més de 180.000 cans (174.316 d'identificats amb xip, segons les dades del Col·legi de Veterinaris), que són força més que, per exemple, els 171.863 nens de fins a 12 anys que consten com a empadronats. Però, tot i el creixement, la ciutat encara no ha resolt un aspecte important per a la convivència amb les mascotes a places i carrers: definir on poden i on no poden passejar sense anar lligades. Un tema que s'arrossega des del 2014, quan el consistori va aprovar la modificació de l’ordenança de protecció i tinença d’animals  que incloïa com una de les novetats les multes a totes les persones que passegessin pel carrer amb els gossos deslligats. En aquell moment ja es va acordar que la mesura, que havia d'implicar multes de com a mínim 100 euros, no podria ser de compliment immediat perquè la ciutat de llavors no estava preparada: calia garantir que hi havia espais suficients per a l'esbarjo dels gossos abans de prohibir-los anar deslligats.

Per això, els canvis en l'ordenança van entrar en vigor amb una moratòria que havia de durar 18 mesos i que ara s'ha allargat vuit anys perquè la ciutat encara no ha fet els deures. Abans de començar a sancionar es volia garantir que hi havia més àrees específiques on els gossos puguin córrer, i definir, com a mínim, una zona a cada barri que es considerés d'ús compartit, on els animals poguessin passejar sense corretja en unes franges horàries concretes. Un procés que ara, i després de molts mesos de discussió amb les entitats, es vol deixar tancat abans que acabi aquest mandat. Per desencallar-lo, el govern de Colau ha decidit suprimir el que es va dir que seria un requisit indispensable: qui volgués entrar en aquestes àrees compartides amb un gos sense corretja ho hauria de fer acreditant que tenia un carnet de tinença cívica i responsable. Era una proposta del Col·legi de Veterinaris inspirada en el que ja s'aplicava a ciutats com Ginebra.

A Barcelona, però, el carnet ha mort abans de néixer. La comissió municipal de Presidència ha acordat aquest setmana abolir la necessitat d'aquesta acreditació. Segons va explicar la tercera tinent d'alcaldia, Laia Bonet, la decisió es pren per la complexitat que suposava tant gestionar-ne l'emissió com després controlar que realment es feia servir. Bonet va exposar que aquest requisit els havia conduït cap a un "cul-de-sac" i que eliminar-lo ha de permetre començar a desplegar, per fi, les zones d'ús compartit.

Es vol tenir aprovat el decret que les defineixi –n'hi ha d'haver com a mínim 73, una per barri, però es treballa amb la idea que puguin ser més– abans que acabi el mandat. Encara que, com lamenten entitats com Espais Gos, no es puguin començar a desplegar ja fins al mandat següent. El govern admet que la implantació no es farà fins "avançat el 2023". I la moratòria continuarà vigent fins llavors.

El primer pas ara és que passi el període d'un mes d'exposició pública del canvi normatiu que elimina l'obligatorietat del carnet. Els grups de l'oposició van facilitar dimecres l'aprovació d'aquest punt, però no van deixar passar l'ocasió per recordar al govern de Colau els dos mandats destinats a desplegar una mesura que es va aprovar quan Xavier Trias encara era alcalde de la ciutat . "Els ha faltat voluntat política, és impensable que hagin passat tants anys i que això encara no estigui definit", critica el portaveu de JxCat, Jordi Martí, que també recela del nivell de manteniment d'algunes de les zones per a gossos.

"Un examen per fer servir el carrer"

El que sí que celebra la plataforma Espai Gos, que fins ara havia sigut molt crítica amb decisions del govern municipal com la de prohibir l'entrada de gossos a espais com el Turó Park o Diagonal Mar, és que s'hagi acordat abolir el carnet perquè el veien com un "greuge comparatiu" per als propietaris de gossos. "A ningú se li fa passar un examen per fer ús de l'espai públic i és precisament el que ens volien fer a nosaltres. No tenia sentit, era una discriminació", diu Àngela Coll, portaveu de l'entitat, que també explica que en els últims mesos han anat acostant postures amb el govern municipal sobre possibles zones d'ús compartit i que alguns districtes han sigut més sensibles que d'altres a l'hora de definir-les.

L'exemple del que no hauria de ser, diu, és que a l'Eixample es consideri mitja plaça Tetuan com un espai òptim per passejar-hi el gos, quan és un lloc amb molt poca vegetació. La tria definitiva de les zones es donarà a conèixer abans que acabi el mandat. La ciutat té ara 110 espais d'esbarjo per a gossos, una vintena dels quals de més de 700 metres quadrats, i a aquesta llista s'hi sumaran, quan estiguin desplegades, les zones d'ús compartit. A la resta d'espais, els gossos hi hauran d'anar sempre lligats. No hi haurà canvis per als gossos de races considerades potencialment perilloses, que ja no poden passejar deslligats. I l'únic lloc on sí que es pot multar per passejar amb el gos sense corretja són els parcs perquè això ja es regulava abans.

stats