Barcelona
Societat 17/11/2021

Barcelona pel Canvi torna a salvar Colau i li manté vius els pressupostos

L'executiu esquiva l'obstacle del 'no' d'ERC i emplaça els republicans a continuar negociant per aprovar uns comptes "continuistes"

3 min
Ernest Maragall, Ada Colau i Jaume Collboni en una imatge d'arxiu

BarcelonaFotografia de nou desagradable per als interessos del govern d’Ada Colau a Barcelona, que aquest dimecres s’ha quedat sol amb el suport de Barcelona pel Canvi per poder continuar la tramitació dels pressupostos del 2022. La formació que capitanejava Manuel Valls, i que ara està liderada per Eva Parera, ja va tenir la clau, quan encara no s’havia separat de Cs, per donar la investidura a l’alcaldessa i no a Ernest Maragall (ERC), i avui ha tornat a ser decisiva; ara per a l’acord de pressupostos.

Després que els republicans ja anunciessin dilluns que no donarien suport als comptes del 2022, que serien els tercers que pacten amb Colau, el govern municipal va decidir mantenir la votació a l’ordre del dia de la comissió d’Economia confiant en els suports o abstencions de la dreta i, molt essencialment, de Barcelona pel Canvi, que finalment hi ha votat a favor, igual que la regidora no adscrita, Marilén Barceló, que a la pràctica forma part del mateix grup.

Durant la comissió, Parera ha criticat l'oposició d'"irresponsable" i de "fer un vot de covardia" perquè amb la negativa es renuncia a millorar uns comptes i a seguir amb els d'aquest any prorrogats. "Avui no votem sí o no als pressupostos, ni votem sí o no a Colau", ha emfatitzat la regidora, que ha matisat que el seu suport a la tramitació no és una garantia d'un vot en el ple del 23 desembre, quan s'han d'aprovar definitivament els comptes municipals.

Aquest matí, després que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, allargués la mà als comuns per al pacte de pressupostos, l’escenari de negociacions a Barcelona ha fet un petit gir i el govern municipal semblava inclinat a donar més temps a ERC per trobar l’entesa. Al final, però, no hi ha hagut canvis i la comissió ha tramitat els comptes per la mínima i sense el suport dels republicans, que ja han deixat clar que no entraran en la negociació del pressupost que s’acabi votant en el ple del desembre.

Des de les files d’ERC a Barcelona han repetit durant tot el dia que una votació i l’altra no tenien res a veure i que el debat de la ciutat no podia supeditar-se al de la Generalitat. I dit i fet, Ernest Maragall ha justificat el no al·legant que, a diferència dels altres dos exercicis en què hi va haver entesa, els comptes presentats pels de Colau no són "ni els de Barcelona i encara menys per a Barcelona" perquè no hi ha un projecte de "transformació" per empènyer la ciutat a la recuperació després de la crisi pandèmica. En aquest sentit, en una de les intervencions, ha criticat que s'hagin obviat "les Barcelones que reclamen la seva rehabilitació" i que no es posi límits a un model de "turisme agressiu" o un canvi en el model productiu de la ciutat.

La "CUP de Barcelona"

L'executiu no ha encaixat bé el cop que suposa el rebuig dels republicans als comptes. El primer tinent d'alcaldia, el socialista Jaume Collboni, ha interpretat el vot contrari com un "càlcul" i ha retret a Esquerra "fer de CUP" a l'Ajuntament de Barcelona, en el sentit de bloquejar els comptes. Més mesurat, el regidor de Pressupost, Jordi Martí, ha afirmat que encara hi ha marge per al debat i ha emplaçat l'oposició –en especial ERC– a continuar negociant "fins a l'últim alè" per trobar una majoria més àmplia, "després del rampell", ha dit, de la votació en aquesta comissió. "Amb els grups del govern, ERC és el primer responsable dels pressupostos", ha insistit Martí, que ha defensat que els comptes siguin "d'una continuïtat absoluta", respecte als dos exercicis anteriors que portaven l'empremta d'ERC.

La negativa anunciada dilluns per Ernest Maragall ja va fer trontollar els plans dels de Colau que, des del primer moment, van donar per fet que els republicans s'avindrien a parlar d’uns pressupostos de rècord, que superen els 3.400 milions d’euros, i que des de dilluns han intensificat les vies de pressió. Primer van qualificar el no de Maragall de "rampell, imprudent i electoralista", en paraules de Jordi Martí, i l'endemà van recórrer a la reforma de la Rambla, que formava part de l’entesa pressupostària del 2020, per demanar als republicans que rubriquessin un nou acord de comptes que, aquest cop sí, desencallés la transformació.

stats