El compte enrere de Collboni i Colau

BarcelonaAmb la tramitació dels pressupostos en comissió aquest dimarts, Barcelona ha obert un compte enrere de trenta dies. Un mes que ha de determinar si el PSC articula un govern tripartit amb ERC i els comuns i aprova ja els comptes o si s'encamina a una qüestió de confiança per aprovar-los més endavant. Un mes, en definitiva, que decidirà el futur del binomi Collboni-Colau, un tàndem sense el qual és impossible explicar la política barcelonina dels últims anys i que, d'acord amb el que s'ha vist aquest dimarts a l'Ajuntament, podria tenir els dies comptats. Tot i el vot favorable dels comuns a la tramitació, el to del debat amb el PSC ha estat dur, amb intercanvi d'acusacions d'"irresponsabilitat" entre el tinent d'alcalde d'Economia, Jordi Valls, i la portaveu de Barcelona en Comú, Janet Sanz.

Els comuns, de fet, han tornat a presentar el seu vot com una "última oportunitat" per a Collboni per formar un govern tripartit a la ciutat. Un moviment per evitar destruir ponts i brindar al PSC l'excusa definitiva per tancar un govern només amb ERC. Però ja fa dies que entre les files del grup d'Ada Colau hi ha la sensació que l'alcalde ja ha decidit que vol governar només amb els republicans. I això que, com s'encarreguen de recordar-li sovint, va ser gràcies als vots dels comuns que va aconseguir ser investit in extremis el juny passat, malgrat haver perdut les eleccions. Aleshores van renunciar a entrar al govern malgrat l'oferta del PSC i ara potser ja no hi són a temps.

Perquè després d'haver col·laborat amb el PSC per retenir l'alcaldia el 2019 –amb els vots de Manuel Valls– i per donar-la als socialistes fa només vuit mesos –amb el suport del PP–, Colau veu ara com és ella qui pot quedar-se fora de joc per un pacte de Collboni. Tot i que ha procurat no verbalitzar-ho mai públicament, l'alcalde prefereix no governar amb ella. D’entrada, perquè la relació no és la millor després de la marxa abrupta de l’ara alcalde de l’anterior govern abans de la precampanya, quan es va acomiadar de Colau per WhatsApp. I, després, perquè tornar a compartir govern amb la líder dels comuns té alguns inconvenients per a Collboni, que no vol lideratges que li facin ombra a l’executiu municipal i que té sectors de la ciutat que li demanen insistentment que trenqui amb el llegat de la seva predecessora. 

Per això, després d'haver flirtejat amb Junts i els comuns, l'alcalde ha impulsat l'opció d'un pacte amb ERC en solitari després de l'adeu d'Ernest Maragall. Una fórmula que, tot i que no li garanteix la majoria absoluta –socialistes i republicans només tindrien quinze regidors–, li permetria trencar la imatge de soledat actual i no li impediria continuar assolint acords puntuals tant amb Junts com amb els comuns segons cada debat. Un extrem, el de les majories variables, que l'alcalde sempre ha dit que era el seu preferit. A més, el PSC situaria constantment els comuns en la tessitura de sumar-se a "la majoria progressista" que ells mateixos defensen que existeix o votar al costat de Junts, el PP i Vox contra un govern de socialistes i republicans.

Juga també a favor d'aquesta via que, tot i no arribar a la majoria absoluta de 21 regidors, tampoc hi ha cap suma alternativa que el pugui desallotjar de l'alcaldia. La incompatibilitat entre els comuns i Junts fa impossible pensar en una moció de censura que encara necessitaria el suport de, com a mínim, un tercer grup. Això fins i tot permetria a l'alcalde tirar endavant els comptes d'aquest any sense pactar amb els comuns i sotmetent-se a una qüestió de confiança que guanyaria segur.

La decisió de Colau

Als passadissos de l'Ajuntament, de fet, tothom apunta a la qüestió de confiança com l'escenari més probable ara mateix. Tot i que els comuns han exigit parlar conjuntament de pressupostos i d'entrada al govern, Jordi Valls ha limitat aquest dimarts la negociació a les xifres i ha deixat algun dard pel camí. "Resulta complicat ser amic d'algú que només visualitza el seu model de ciutat", ha etzibat. Falten encara trenta dies, però ara mateix l'acord sembla lluny. Un mes després d'anunciar que es quedaria a l'Ajuntament, Colau veu com Collboni, tantes vegades aliat els últims anys, la pot empènyer ara cap a l'oposició.