Crònica

La Mercè ja pensa en les eleccions

El clima preelectoral marca el seguici institucional amb motiu de la festa major de Barcelona

L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, el president del Parlament, Josep Rull, i el conseller de Presidència, Albert Dalmau, presidint el seguici d'autoritats per la Mercè.
24/09/2025
3 min

BarcelonaSuperat l'equador del mandat, poques coses passen a l'Ajuntament de Barcelona que no tinguin també un cert component preelectoral. Falta més d'un any i mig per als comicis, però els partits ja afinen la maquinària amb un ull posat a les urnes. Més encara si, com aquest dimecres, es desperten amb una enquesta sobre la taula. El sondeig fet públic per El Periódico ha planat sobre el seguici d'autoritats amb motiu de la Mercè, una patrona de Barcelona que, si tingués dret a sufragi el 2027, com molts dels seus conciutadans probablement encara no sabria què votar.

Inscriu-te a la newsletter Barcelona Inscriu-t’hi
Inscriu-t’hi

D'entrada, perquè les pròximes eleccions municipals a la capital catalana mantenen encara moltes incògnites. L'alcalde, Jaume Collboni, ha oficialitzat que es presentarà a la reelecció pel PSC. També Elisenda Alamany ha fet el pas a l'espera de l'aval –sempre inestable– de les bases d'Esquerra a Barcelona, i Daniel Sirera té tots els números de repetir amb el PP malgrat el malestar dins del partit amb ell. Més dubtes hi ha per ara a la resta de formacions.

Els comuns, que acaben de veure com la seva líder a l'Ajuntament, Janet Sanz, anuncia que plega, han de resoldre el seu tiquet electoral aquesta tardor amb Gerardo Pisarello encapçalant les travesses. També Junts per Barcelona voldria tenir ja candidat aquesta tardor, o com a mínim així ho ha desitjat aquest dimecres el seu líder al consistori, Jordi Martí, un dels que aspiren a ser alcaldable, un càrrec per al qual també sonen el regidor Josep Rius i noms històrics –per ara descartats– com Artur Mas i Joaquim Forn. Capítol a part mereix la ultradreta, que tot i no tenir candidats –els dos regidors de Vox difícilment repetiran i Aliança Catalana no té cares visibles a la ciutat– amenaça amb tenir presència al futur plenari barceloní.

ERC rebutja un front d'esquerres

Amb aquestes cartes sobre la taula, la fotografia que ofereix el sondeig d'El Periódico és la següent: el PSC guanyaria les eleccions amb entre 11 i 12 regidors aprofitant la davallada de Junts –que cauria dels 11 actuals fins a 7– i de Barcelona en Comú, que perdria entre dos i tres edils per quedar-se amb entre 6 i 7. Esquerra, en canvi, també milloraria resultats i pujaria dels 5 regidors actuals a 6.

L'altra clau de l'enquesta és l'auge de l'extrema dreta. Vox milloraria resultats i pujaria dels dos als 3 regidors, i Aliança Catalana irrompria al ple amb dos edils. El PP, per la seva banda, conservaria els 4 regidors actuals o en perdria un. Un escenari davant del qual els comuns han tornat a parlar de la possibilitat d'articular un espai de confluència entre els partits d'esquerra que doni opcions de guanyar les eleccions que ha enterrat minuts després Alamany.

L'enquesta mostra altres dades a tenir en compte a les sales de màquines dels partits. Per exemple, que encara hi ha un 24,3% d'indecisos a la ciutat. També que els líders dels grups tenen seriosos problemes per donar a conèixer els seus candidats. Només l'alcalde (90,4% de coneixement), Sirera (56,9%) i Alamany (51,5%) superen el 50% d'índex de coneixement.

Un passeig sense incidents

Potser el seguici institucional d'aquest dimecres, quan els regidors van a peu des de la basílica de la Mercè fins a l'Ajuntament, serveix per donar-se a conèixer entre els ciutadans que observaven el passeig. Ha sigut una travessa plàcida, amb una única protesta al final del recorregut on uns veïns del Gòtic han mostrat samarretes demanant que l'equipament del Borsí es destini al barri.

Ha sigut el colofó d'un matí que havia començat amb la tradicional missa de la Mercè, oficiada per Joan Josep Omella i en què l'arquebisbe ha tingut paraules per als "conflictes armats de la Franja de Gaza i d'Ucraïna". Fent-se seves les paraules del papa Lleó XIV, ha demanat una solució diplomàtica als dos conflictes i ha defensat que “no hi ha futur en la violència ni en l’exili forçat ni en la venjança”.

Com ja va passar en el pregó, la matança a Gaza ha estat molt present també en les declaracions dels líders municipals, amb missatges de preocupació per la situació de la Flotilla, que aquesta nit ha tornat a patir atacs amb drons. N'han parlat Janet Sanz i una emocionada Elisenda Alamany per demanar protecció a unes embarcacions on viatgen l'exalcaldessa Ada Colau i el regidor d'ERC Jordi Coronas, de qui ha dit entre llàgrimes que "no tornaria encara que el partit l'hi demani".

stats