"No volem ser plataformes d'entrega sense ànima": unió de ciutats contra els súpers i les cuines fantasma

BarcelonaSupermercats on no es pot entrar a comprar, perquè són espais que emmagatzemen els productes a disposició dels clients online i són els repartidors els qui els recullen i els reparteixen. I cuines que apliquen el mateix model: treballen només per a les entregues a domicili. És el fenomen dels anomenats establiments fantasma, que ha augmentat en el context de la pandèmia i que ha posat en guàrdia ajuntaments com el de Barcelona, contraris al fet que aquesta mena de negocis guanyin terreny als comerços de proximitat. Que “depredin” el teixit comercial, en paraules de la tinenta d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz. Barcelona va aprovar, el mes passat, un pla de regulació d'aquestes activitats que prohibeix els súpers fantasma, que fins ara eren en uns llimbs legals, i només permet les macrocuines a la Zona Franca i amb unes condicions molt delimitades. L'Ajuntament s'ha sumat a una trobada amb representants d'altres ciutats europees (París, que n'era l'organitzadora, a més d'Amsterdam, Roma, Copenhaguen i Lisboa) per demanar al Parlament Europeu que fixi unes regles unitàries que permetin posar-hi límits. I com més aviat millor, per evitar que la solució arribi quan ja sigui massa tard.

"Estem disponibles per compartir la nostra experiència i el nostre treball en solucions concretes per evitar que les nostres ciutats es converteixin en plataformes d'entrega sense contacte... i sense ànima", es diu a la declaració. Segons ha explicat Sanz a l'ARA, la trobada, on han assistit tinents d'alcaldia d'aquestes ciutats, ha servit per constatar que el problema és el mateix a tots els països europeus. I per defensar que cal un marc europeu com el que es va demanar també amb el boom dels pisos turístics, per establir regles a plataformes com Airbnb. Els representants municipals han coincidit que no veien la necessitat d'un servei d'aquesta mena per fer entregues ràpides i a domicili d'aliments o plats ja cuinats. Sobretot, asseguren, perquè el creixement d'aquestes activitats va en contra de la "qualitat de vida" i d'aquelles activitats comercials que tots els ajuntaments intenten protegir.

Aquesta mena d'establiments fantasma han anat adquirint locals que quedaven buits en plena crisi del covid sense tenir en compte les molèsties que causen al veïnat pel "flux incessant" de repartidors ni el nul retorn de la seva activitat als veïns. "El model d'aquesta oferta low cost també és responsable d'un autèntic dúmping ecològic, perquè no deixa lloc a productes locals de qualitat i produeix grans quantitats d'envasos", denuncien les ciutats a la declaració conjunta. Consideren que, precisament, un dels actius que ofereixen les ciutats és que una alta densitat de població permet que tothom trobi tots els serveis que necessita per al seu dia a dia a peu de carrer.

21 súpers a Barcelona

Fins ara, exposen, han anat trobant vies per evitar que aquestes pràctiques s'estenguin. N'és un exemple Barcelona, on ja hi havia en funcionament 21 súpers d'aquesta mena ("magatzems alimentaris", segons el consistori) que, amb la nova regulació, hauran de triar si es reconverteixen en supermercats normals amb accés de clients o en magatzem. Ja no se'n podrà obrir cap més i els que hi ha tenen sis mesos per reconvertir-se. I les macrocuines, que només podran ser a la Zona Franca, tindran limitacions com que no n'hi hagi més d'una en un radi de 400 metres, una distància semblant al que ocuparien tres illes de l'Eixample. I per evitar imatges de bicicletes a terra i repartidors esperant al carrer, totes hauran de reservar un espai de la seva superfície (10 m² per cada 100 m²) destinat als riders.

Els representants de les sis ciutats que s'han reunit aquest divendres demanen als líders europeus que donin suport a les seves demandes i que els ofereixin eines per poder unificar regulacions. "Aquest tema hauria de ser a l'agenda del Parlament Europeu", conclouen.