Barcelona

“Ara ja no sembla que tinguis l’autopista dins del menjador”

Els túnels de Glòries redueixen les emissions contaminants i els sorolls

3 min
Osvaldo Alegría fent tombarelles a la gespa de la Clariana, amb la Torre Glòries al fons.

BarcelonaLes ombres són un tresor a la Clariana de les Glòries, un jardí públic guanyat als vehicles i al fum, gràcies a l’enderrocament de l’horrible tambor i a la construcció del nou túnel. Poc abans del migdia, barcelonins –i sobretot turistes– s’han fet forts sota els arbres que encerclen l’espai de gespa buscant un refugi del sol. 

Els visitants valoren aquest parc urbà perquè hi troben un moment per descansar de la dura activitat que suposa l’activitat turística. Però entre els locals hi ha sobretot una alegria d’haver conquerit per als residents un territori que durant dècades havia estat un no-res, o pitjor: el paradís de l’automòbil. “Si m’arriben a dir fa uns anys que estaria aquí asseguda tan a gust, no m’ho hauria cregut”, diu Teresa Daza, una veïna de 91 anys que ha baixat amb el seu marit de 95 per passar el matí a l’aire lliure. “Aquí hi ha frescor, i sobretot ara es pot respirar”, diu, una situació que contrasta amb el paisatge de fum i sorolls amb el qual estaven obligats a conviure al barri.

El parc de la Clariana s’aixeca sobre els nous túnels que es van obrir fa tot just unes setmanes i que, segons les dades de l’Ajuntament, han reduït en un 39% el diòxid de nitrogen i en un 7% les partícules. També els nivells de soroll han baixat en 9 decibels en totes les franges horàries, fins a situar-se en 65. “Ara ja no sembla que tinguis l’autopista dins del menjador”, diu sorneguera Angelita Garcia, veïna del carrer Castillejos, per a qui el nou jardí suposa “aire”, diu, perquè s’estalvia veure cada dia els “cotxes en suspensió” circulant pel "monstre del tambor". De la mateixa anàlisi municipal s’extreu que el soterrament dels carrils ha permès que, comparat amb l’Eixample, a les Glòries les emissions siguin ara un 40% més baixes.

Un nou símbol de la ciutat

En els nou mesos que fa que va obrir, l’espai de la Clariana s’ha convertit en un “nou símbol de la ciutat”, destaca la tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de Barcelona, Janet Sanz, per a qui, d’aquesta manera, es compleix el compromís de pacificar l’entorn, tal com demanava històricament el veïnat. 

Teresa Daza llegint, asseguda en l'espai de cadires de la Clariana de Glòries.
Els treballadors de Formació i Treball posant a l'entrada de la Clariana.

En aquest sentit, la Clariana fa una funció social veïnal. Stephanie Tapia, de Ciutat Vella, i Gisele Celis, de l’Eixample, l’han fet el seu punt de trobada per estar amb les criatures petites, sense gastar. Aquí troben àrees d’ombra, gandules i cadires, gespa neta per jugar i fins i tot contes i alguna joguina gratuïta. “És una meravella tenir un lloc així on no calgui consumir”, diu Maria Jesús Vegas, veïna de Sant Martí que s’hi ha acostat amb la bici per comprovar el que havia vist a les xarxes socials. 

En un racó, Osvaldo Alegría exercita el cos fent tombarelles aprofitant l’ombra. Ha vingut d’Horta per trobar-se amb un amic per primera vegada i admet que l’espai és perfecte per a la seva afició. “Llàstima que no obri més aviat, perquè a l’estiu a les 11 ja fa molta calor”, es queixa una altra usuària mentre alleta la seva filla.

Al parc, l’únic que no es permet és fumar, beure alcohol, anar en bici i fer topless, explica Òscar Señé, de Fundació i Treball, l’empresa d’inserció social que l’Ajuntament ha contractat per mantenir l’ordre i el control de l’espai. “S’hi està molt bé, hi ha molta tranquil·litat i bon ambient”, diu Señé sobre la iniciativa. En un gran cartell pròxim, l’Ajuntament també promociona l’àrea amb un “El futur és aquí”, però per a la veïna Garcia la frase “sobra” perquè el barri –afirma– està tip de “promeses i més promeses” mentre uns pocs metres més enllà les màquines s'obren pas al que serà un nou parc urbà.

stats