01/07/2022

Glòries, el nou barri de Barcelona

4 min
Recreació del futur parc de les Glòries

En poc temps, el centre i els entorns de la plaça de les Glòries s’hauran transformat completament i formaran ja part de la ciutat consolidada. Serà ben diferent de la de fa pocs anys, quan era un gran buit, una illa de ciment, un nus de vies urbanes, una zona impersonal. I passarà a ser un nou barri, amb el Parc de Glòries al mig i un alt estàndard d’equipaments, oficines, hotels i habitatges públics i privats. De frontera haurà passat a privilegiat punt de connexió entre barris: la Sagrada Família i el Fort Pienc, al districte de l’Eixample; el Parc i la Llacuna, el Poblenou, i el Clot-Camp de l’Arpa, al de Sant Martí 

Un dels darrers gran passos ha estat la finalització de les polèmiques obres del túnel, una de les més complexes de les darreres dècades. A més a més, es van haver d’aturar i va caldre tornar a fer concurs públic el 2017, a causa de les moltes irregularitats de les empreses que formaven la UTE inicial, licitades al final del govern de Xavier Trias.

Llavors, el 2017, es van prendre decisions delicades, que s’han demostrat encertades: projectar i finançar un segon tram del túnel, entre el carrer Badajoz i la Rambla del Poblenou. Això comportava baixar la cota del nou túnel i mantenir els túnels de la infraestructura ferroviària, cosa que permet que l’Estació de França segueixi funcionant. I amb això s’ha aconseguit que el trànsit surti just passada la Rambla del Poblenou, que ara pot continuar fins al Parc del Clot, sense cap interrupció. I també es milloren les condicions de vida del veïnat que dona a la Gran Via, ara que el brogit dels cotxes ha abandonat l’asfalt i ja es disposa del projecte guanyador per convertir l’avinguda sobre el túnel en espai públic i enjardinat.

I entre els Nous Encants i la Gran Via ja s’està aixecant l’Illa Glòries, amb 238 habitatges públics, resultat d’un concurs internacional convocat el gener del 2016, que varen guanyar quatre equips d’arquitectes i que ha estat encaixat i sintonitzat a la morfologia proposada pel primer equip, el de les arquitectes de Cierto Estudio. Una obra que ha tardat, donada la complexitat d’un projecte fet a partir de quatre propostes juxtaposades, i sobre infraestructures que voregen el solar. Serà una obra ben emblemàtica de la ciutat del segle XXI, sostenible i amb estructura de fusta; una obra essencialment urbana i que  converteix l’habitatge públic en monument. 

I és que, a poc a poc, els voltants de les Glòries es van omplint de nous habitants, que possiblement no se sentiran de l’Eixample o de Sant Martí, sinó del barri de les Glòries. 

És ben cert que en els darrers set anys les obres han entrat a la recta final. Però no hem d’oblidar el Compromís  per Glòries, signat el 2007 durant el mandat de Jordi Hereu, entre l’Ajuntament i les entitats veïnals, i que definia els trets essencials de tot l’entorn, especialment l’exigència dels túnels i dels equipaments de barri i de ciutat. I el concurs del parc, que van guanyar Ana Coello i Agence TER, amb un ampli equip de col·laboradors, es va fer l’any 2014, amb Trias d’alcalde. La gran clariana, els nusos de biodiversitat amb vegetació autòctona i les canòpies –que donaven nom al projecte guanyador– han resultat molt adequades, viscudes i eficaces. 

El parc demostra que és possible que tothom s’hi trobi bé: nenes i nens, adolescents, gent gran, famílies, esportistes, els que passegen el gos, etc. Aquest lloc de trobada del veïnat, que ve dels diversos barris propers, serà, ell mateix, el clar del bosc del nou barri. I aquesta és la gran qualitat de l’espai públic, que sigui capaç de fomentar les relacions entre persones de diverses procedències. I el lloc que atrau més infants i famílies és la gran muntanya amb tobogans i jocs infantils. Llàstima que no es disposi d’un material assequible i tou (per exemple suro), com a base per als jocs infantils, que no sigui el cautxú, un material contaminant, per la constant dispersió de fragments plàstics pels espais circumdants i per l’emissió de compostos volàtils quan s’exposa al sol. 

El nou barri té intensos focus d’atracció: rodejat d’habitatges de promoció pública i privada, d’habitatges dotacionals per a gent gran i un APROP per a persones i famílies vulnerables, d’escoles, del Hub del Disseny amb la seva Biblioteca Josep Benet, de L’Auditori i el Teatre Nacional, de les dues fàbriques, la de Paraigües i la Sucrera, que es rehabilitaran i se sumaran a la Farinera, transformada en centre cultural ja fa més de 20 anys. A més a més, un tros del Rec Comtal podrà aflorar a la part alta del parc, a prop de les fàbriques. 

Glòries, al costat del 22@ i del Hub del Disseny, unint en la seva diversitat barris ara apropats, té tant l’escala per als barris del voltant com la gran escala metropolitana, que li correspon en aquest punt estratègic cap al Besòs. Aviat serà el nucli verd que continuï amb tota la Meridiana enjardinada i pacificada; una Diagonal amb el tramvies i una Gran Via, entre la plaça i la Rambla del Poblenou, recuperada per als vianants i la vegetació. 

La ciutat es va fent col·lectivament i durant diversos mandats. I així ha passat clarament amb Glòries, encara que s’ha de reconèixer que ha sigut en els anys amb Ada Colau d’alcaldessa i Janet Sanz com a tinent d’alcalde quan s’han donat els processos participatius, les darreres solucions, les necessàries inversions i l’embranzida final. 

I si s’ha hagut d’esperar més de 170 anys perquè es resolgués aquest punt neuràlgic en el projecte d’Ildefons Cerdà, la gran cruïlla de les tres grans avingudes que va projectar –la Gran Via, la Diagonal i la Meridiana–, ara ja no ve d’uns anys perquè estigui tot acabat, ja es pot preveure com serà a curt termini. I, en qualsevol cas, la Barcelona futura, durant moltes dècades imaginada per les Glòries, ja està arribant al seu present.

Josep M. Montaner és doctor arquitecte i catedràtic de l'ETSAB-UPC