Barcelona

El primer oli d'oliva fet a Barcelona no té preu

La Fundació Els Tres Turons el fa amb les oliveres que ha rescatat a la Masia de Can Soler

3 min
Les llaunes de 10cl on hi ha el primer oli d'oliva extra fet a Barcelona

BarcelonaEl primer oli d'oliva verge extra fet a la ciutat de Barcelona no es pot comprar. El regala la Fundació Els Tres Turons, que l'ha produït com a part de la seva tasca dedicada a la promoció i suport de la salut mental comunitària. Cadascuna de les llaunes de 10 centilitres d'aquesta petita producció que ara s'ha estrenat amaga darrere una història de compromís social, recuperació d'espais naturals i dinamització veïnal. El primer oli d'oliva fet a Barcelona, doncs, no té preu però sí molt valor.

Per entendre d'on sorgeix aquest projecte, cal remuntar-se a l'any 2020, quan aquesta fundació nascuda fa gairebé 40 anys al barri del Carmel va fer-se amb la gestió de la masia de Can Soler, un equipament situat a la falda del parc natural de la Serra de Collserola, al barri de Sant Genís dels Agudells. Hi van veure l'oportunitat de desenvolupar-hi un projecte en què les persones ateses per la fundació –totes amb un diagnòstic en salut mental– poguessin participar en una tasca de servei comunitari al mateix temps que adquirien aprenentatges per a la seva inserció laboral. "És molt important per a ells sentir que contribueixen a la comunitat", explica Marta Garcia, responsable d'Acció Social de la fundació.

En aquell moment els entorns d'aquesta masia de principis del segle XIX expropiada el 1980 per l'Ajuntament estaven molt deteriorats i en situació d'abandonament. A tocar de la casa hi creixia descontroladament el bosc, bona part del qual s'havia convertit en una mena d'abocador de la zona on fins i tot s'havia trobat alguna moto abandonada. "Vam haver d'obrir-nos camí amb serres elèctriques", rememora Joan Blas, tallerista del servei d’Inserció Laboral de la fundació i coordinador tècnic del projecte, que compta amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i del Consorci del parc natural de la Serra de Collserola.

Treballadors de la Fundació Els Tres Turons passejant entre les oliveres.

Per implicar-hi també la comunitat i intentar que el barri deixi de viure d'esquena a aquesta masia amagada sota la carretera de la Rabassada, es van organitzar també jornades de treball cooperatiu en què, de la mà de les persones ateses per la fundació, veïns, escoles i entitats de la zona van col·laborar en la recuperació d'aquest paisatge agrari. Així, a poc a poc es va anar netejant el bosc, eliminant plantes invasores, reconstruint murs de pedra seca i restaurant les feixes de cultiu. També van aparèixer enterrades pel bosc unes oliveres centenàries i va néixer la idea de dur el projecte de recuperació agrícola de l'espai més enllà, fent el seu propi oli d'oliva verge.

"Vam fer una altra jornada de treball cooperatiu per fer la collita", explica Joan Gubern, que és responsable de vinculació al territori de la fundació. La jornada es va fer a la tardor de 2022 i el balanç van ser 60 quilograms d'oliva becaruda, una varietat que pràcticament havia desaparegut i que, barrejada després amb oliva arbequina per la Cooperativa l'Olivera, ha donat els 35 litres d'oli que ara la fundació ha envasat en petites llaunes de 10 centilitres amb l'objectiu de fer difusió del seu projecte.

Les oliveres recuperades a la Masia de Can Soler, a la falda de Collserola

Un antídot contra els incendis

Més enllà de la seva feina contra l'estigmatització de les malalties mentals, el projecte de la Fundació Els Tres Turons té una altra doble dimensió comunitària. D'una banda, amb la recuperació d'espais de cultiu fa passos en la línia de la ciutat de buscar cada cop més quotes de sobirania alimentària i d'alimentació sostenible. De l'altra, la rehabilitació d'aquests espais agrícoles contribueixen a la neteja del parc natural de la Serra de Collserola i a la lluita contra els incendis, ja que formen un tallafoc natural en terrenys on fins ara creixien el bosc i les males herbes descontroladament. Un últim objectiu, admet Marta Garcia, és també que la ciutat deixi de donar l'esquena a la muntanya i sigui conscient que a cinc minuts a peu des de la parada de metro de la Vall d'Hebron hi ha un bosc on passejar.

stats