"Amb el paquet ja embolicat se'n va anar a Sephora": tanca la centenària perfumeria Règia de passeig de Gràcia

Barcelona"Pròxima obertura: Primor". Això diu el cartell que hi ha al travessar el Consell de Cent després de sortir de l'emblemàtica perfumeria Règia, que està al passeig de Gràcia de Barcelona. En realitat, però, no cal anar tan lluny perquè al costat ja fa quatre anys que hi ha un Sephora. L'emblemàtica perfumeria, que fa gairebé 100 anys que va obrir, tancarà les portes el pròxim 31 de gener després d'assumir que l'exclusivitat que abans tenien està cada cop més disputada.

La direcció de la perfumeria Règia ha anunciat aquest divendres la seva decisió de tancar, si bé la botiga continuarà, de moment, venent a través del seu web. "El món de la perfumeria està en un camí que a nosaltres no ens agrada", explica Cristina Álvarez a l'ARA, neta del fundador de l'empresa. Fa 97 anys que Josep Giralt va obrir la botiga al número 39 del passeig de Gràcia, i la va situar en plena illa de la Discòrdia. Des de llavors es va expandir per tot Barcelona fins a arribar a tenir tretze establiments. En els últims anys, però, han anat tancant tots progressivament i la del centre era l'última que continuava oberta. Ara són quatre dels seus nets qui la dirigeixen i qui s'encarregaran de gestionar les vendes en línia.

Els perfums que arriben a Règia venen amb caixes sofisticades, de qualitat i de disseny. "Tenim les millors marques i tothom vol que venguem els seus perfums", assegura Francesc Planas, net del fundador i gerent de la perfumeria. Històricament, Règia ha estat considerada com la millor en el seu àmbit: els perfums nínxol. Aquest és el concepte que s'utilitza per referir-se a les fragàncies més arriscades que busquen allunyar-se de la perfumeria comercial. Algunes d'aquestes marques són Amouage, Byredo, Clive Christian, Creed, Kilian o Tom Ford.

Amb el pas dels anys, però, algunes d'aquestes marques s'han anat incorporant als catàlegs de diverses cadenes nacionals i internacionals que ofereixen els mateixos productes per preus més reduïts. Altres també tenen botiga pròpia. Una anècdota que resumeix molt bé la situació l'explica Álvarez: un cop, una dependenta estava embolicant un perfum a un client, però quan la persona que l'acompanyava va buscar el nom de la fragància a internet, va veure que a la botiga del costat la venien més barata. "Amb el paquet embolicat se'n van anar al Sephora", lamenta.

Tot i que, a curt termini, el gerent explica que el negoci funciona, "tot depèn del turisme", que representa el 75% de les seves vendes. Malgrat aquest alt percentatge, els dos cosins expliquen que continuen tenint clients fidels que troben a la botiga un servei i un producte de qualitat. De fet, en aquests moments estan trucant-los per comunicar-los la notícia i convidar-los a visitar la botiga en els seus últims dies que estarà oberta. Tot i que no han volgut donar-ne més detalls, els propietaris asseguren que Règia sempre ha sigut "una escola d'aprenentatge" i que, en aquest sentit, les seves treballadores "tenen una formació excepcional".

Què passarà amb el Museu del Perfum?

El secret amagat de la perfumeria Règia és el Museu del Perfum, un recull de 5.000 peces, entre flascons antics i moderns, que pretén mostrar al públic l'evolució dels recipients a través de la història i la geografia. Hi ha porcellanes del segle XVII i XVIII, un estoig de viatge de la reina Maria Antonieta, una colònia exclusiva de Paco Rabanne que va regalar al museu, o una peça del perfum Le Roy Soleil de Salvador Dalí.

El Museu, que va començar a obrir les portes al voltant del 1963, el gestiona la mateixa família, però sota el nom de la Fundació Planas Giralt. Ara mateix, per entrar-hi, cal pagar una entrada de cinc euros, o tres amb tarifa reduïda. Planas explica que encara estan estudiant diverses opcions pel que fa al seu futur.

Ara el futur de la perfumeria Règia és incert. De moment, els propietaris no saben si les vendes en línia s'allargaran setmanes o mesos. La intenció, però, és continuar oferint un producte exclusiu i de qualitat, si bé la possibilitat d'acabar tancant definitivament en algun moment és damunt la taula.