Venda il·legal, drogues i brutícia a Sant Antoni: "O ho denunciem ara o anirà a pitjor"

BarcelonaVenda ambulant il·legal, drogues a la via pública i un augment disparat de brutícia. És el que denuncien que viuen des de fa mesos molts dels veïns i comerciants del barri de Sant Antoni de Barcelona. “Hem arribat al límit: o ho denunciem ara o anirà a pitjor. Volem que hi hagi una reacció en l'àmbit polític”, afirmen des de Sant Antoni Encants, una de les associacions del barri que dilluns van emetre una carta dirigida a les regidories de l’Eixample i Ciutat Vella per expressar el descontentament per la “degradació que pateix el barri”. Hi detallen que l'increment de conductes incíviques afecta la convivència veïnal i, de retruc, repercuteix directament en els comerços locals.

A la carta diuen que en algunes ocasions hi ha hagut venda de peix i verdures —sense llicència ni control sanitari— a les proximitats del Mercat de Sant Antoni. Això incomoda els comerciants del centre perquè dona "mala imatge" d’aquest espai. A l’escrit emès a les regidories també es denuncia la venda d’objectes (extrets dels contenidors) a la ronda Sant Pau, cosa que ha pogut comprovar l'ARA i que les entitats de comerciants asseguren que s’ha convertit en una pràctica habitual moltes tardes.

“Els comerciants estem a peu pla del carrer, si aquest espai no dona seguretat a la gent, no tenim clients”, lamenta Jordi Arias, president de Sant Antoni Comerç (SAC). Es refereix a la presència de persones sense llar, drogodependents o amb problemes d’alcoholisme al llindar dels establiments. La presidenta de la Unió de Comerciants SOM Sant Antoni, Lídia Núñez, comenta que van decidir enviar la carta per "dir prou” i considera que s’està normalitzant l’incivisme: “En els darrers mesos han aparegut xeringues en parcs infantils amb més freqüència i cada vegada veiem més gent que consumeix substàncies estupefaents al carrer”. El text assenyala aquest fet com una “conseqüència directa de situacions de vulnerabilitat sense xarxes de suport ni tractament”.

Per a l'Imma, que treballa en un comerç pròxim a ronda Sant Antoni, el barri ha anat a pitjor després del confinament per la covid el 2020, perquè comenta que s’han accentuat els problemes relacionats amb la falta de recursos i la salut mental. A més, denuncia que des que van posar uns contenidors —que abans eren a l’altra banda del carrer— davant la botiga on treballa, l'espai s’ha convertit en una zona de captació on s’acumula molta brutícia. A part, relata que hi ha persones drogodependents que vomiten o defequen a la porta del seu comerç i també assegura haver patit robatoris: “Fins i tot ens han amenaçat amb ganivets dins el local”.

Després de denunciar aquesta situació públicament a les xarxes socials, la resposta de l’Ajuntament va ser retornar els contenidors al lloc anterior, solució que veu insuficient. “Tenim un problema sistèmic de ciutat que ve de molts anys enrere, no dels darrers governs”, explica. Quant al sensellarisme, assenyala l’especulació immobiliària com a agreujant, perquè ha complicat molt l’accés a l’habitatge. “Aquestes persones sense llar haurien de poder accedir a una feina i tenir una vida digna, però és un problema estructural i ja anem tard”, conclou.

Solucions a llarg termini

Tot i que les entitats comercials amb les quals s’ha posat en contacte l’ARA coincideixen a “no estigmatitzar la pobresa” i abordar el sensellarisme des d’un “vessant social”, la situació general del barri també ha aixecat algunes queixes i malestar entre els veïns. Fa algunes setmanes algú va enganxar en diversos blocs del barri una carta on s’anunciava una iniciativa veïnal de recollida de firmes per demanar més implicació institucional a l’hora d’abordar qüestions com “la creixent inseguretat, el deteriorament urbà i els problemes de convivència”. Poc després, un veí va emetre un escrit titulat Per què no vull signar la carta que he trobat enganxada a les parets de cada casa, que també es va viralitzar, on explicava que no estava d’acord amb la iniciativa perquè considerava el problema “estructural”. 

Respecte a aquesta situació, des de l’ONG De Veí a Veí —que s’encarrega de donar suport als veïns i veïnes en risc d’exclusió social en totes les seves necessitats bàsiques— demanen que no hi hagi "confrontació" entre veïns i es vagi a l'una per donar resposta al sensellarisme a través de les institucions. A més, posen èmfasi en el fet que els serveis socials del barri estan “infrafinançats”.

Jordi Mir, professor universitari que ha treballat el sensellarisme des d’una perspectiva de la filosofia política, admet que sovint la presència de gent sense sostre pot resultar molesta per a la comunitat de la zona. Tot i això, ell, que també és veí de Sant Antoni, explica que al barri fa anys que hi viu gent al carrer i no considera que siguin "perilloses" per la convivència. Per això demana actuacions polítiques amb “més recorregut” i no optar per la via ràpida, que molts cops consisteix a fer-los fora de l’espai on dormen sense tenir en compte que la base del problema és que no tenen cap lloc on anar. 

En aquesta línia, la Sandra, veïna de la zona, aposta per evitar generar més alarma del que són “els problemes d’un barri gentrificat”: “Els debats no es poden centrar a analitzar qui són i què fa la gent sense sostre, sinó veure l’arrel del problema. La situació econòmica actual és el que aboca a aquestes situacions dràstiques”. L’Associació de Veïns de Sant Antoni comparteix l’opinió de veïns i entitats: “Demanem que l’Ajuntament posi els mitjans socials per poder donar una situació més digna les persones més vulnerables”, expliquen a l’ARA.

Reforç del servei

L’Ajuntament assegura que “fa mesos” que ha reforçat tots els serveis que treballen a Sant Antoni i s’ha incrementat el patrullatge a peu dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana per contrarestar la “possible sensació d'inseguretat al barri”. Segons el SAC, aquest increment policial va desplegar-se després d’una reunió entre l’entitat i els cossos de seguretat i al principi “es va notar”. Així i tot, tant l’entitat com alguns veïns asseguren que amb el pas dels mesos ha anat a la baixa per falta d’efectius i no desapareix la sensació d'"inseguretat". Per contra, l’Ajuntament remarca que la corba de delictes és descendent i amb tendència a la baixa.

El consistori també planteja intensificar la tasca que fan els equips d’atenció social i els educadors de l’Agència de Salut Pública per atendre les persones sense llar o drogodependents. En aquesta línia, assegura que actualment treballa en un "pla operatiu per donar resposta a les demandes expressades per les entitats", malgrat que encara no se n'han concretat les mesures.