Bèlgica compleix 17 anys amb la bústia per abandonar nadons

AnversA la ciutat d’Anvers, a prop de la icònica estació central, els veïns conviuen des de l’any 2000 amb una iniciativa que crea polèmica: la bústia per a nadons. Semblant a una incubadora, les mares que no es poden encarregar de criar els seus fills els poden abandonar de manera anònima en aquest espai. En aquests disset anys, a la boîte à bébés s’hi han dipositat nou nens. L’associació Moeders voor Moeders, la que la va instal·lar, defensa que és l’única manera que tenen les mares a Bèlgica de donar a llum sense que el seu nom aparegui en cap document oficial. Ara el debat ha tornat després que s’hagin començat a debatre fins a quatre proposicions de llei al Parlament federal belga perquè les mares demanen “discreció” en la seva identitat si volen donar en adopció els seus nadons.

A Bèlgica és il·legal donar a llum de manera anònima. Una pràctica que significa que ningú, ni tan sols els fills, pugui saber mai la seva identitat biològica. De fet, aquesta opció existeix en pocs països, com França o Alemanya. Davant de la manca d’una legislació que ho permeti, l’associació flamenca va introduir la bústia per a nadons just al costat d’on té la seva seu. Quan algú hi deixa l’infant, automàticament l’organització rep un avís perquè el puguin recollir. Altres mares opten per marxar a França per tenir un part anònim. Segons informacions oficials, entre 50 i 100 dones belgues marxen anualment a la ciutat de Lilla, al nord de França, per tenir fills sense que consti en cap document oficial. En tots els casos, els pares de la criatura tenen sis mesos per retractar-se de la seva decisió.

“Propi de l’Edat Mitjana”

A finals de gener, una altra associació va anunciar que instal·laria una nova bústia de nadons a la capital belga. Ho tenien tot preparat, només faltaven els protocols sobre com treballar amb la policia. Però des de l’organització expliquen a l’ARA que s’han fet enrere. Creuen que és un tema molt delicat, que crea molta controvèrsia, i de moment han decidit no instal·lar-la. Quan ho van anunciar, el delegat general dels drets dels infants de la federació de Valònia-Brussel·les, Bernard de Vos, va lamentar en una entrevista que abandonar els fills en una bústia era “propi de l’Edat Mitjana”.

Les proposicions de llei que s’estan discutint actualment al Parlament belga no demanen poder parir de manera anònima, sinó que busquen fórmules com les que s’han aplicat recentment a Alemanya, en què les dades personals de la mare no apareixerien en la partida de naixement del nadó, però sí en documents oficials sota custòdia d’un tribunal o un registre específic per a aquests casos. A aquesta informació només hi podria tenir accés l’infant a partir d’una determinada edat, entre els 12 i els 18 anys, segons la proposta, i en casos determinats.

“Cadascuna de les qüestions s’ha d’examinar amb molta cura”, va admetre el ministre de Justícia, Koen Geens, en la seva compareixença a la comissió parlamentària. El ministre considera que hi ha moltes dificultats legals amb els parts anònims, perquè cal buscar un equilibri: d’una banda, s’ha de respectar el dret dels infants a conèixer els seus orígens i la seva identitat, d’acord amb la Convenció sobre els Drets de l’Infant i la Convenció Europea de Drets de l’Home (CEDH), i, de l’altra, s’ha de respectar el dret a la vida privada de les famílies.

“Dipositar un nadó en aquestes bústies és purament i simplement un abandonament”, expliquen des del Consell de Dones Francòfones de Bèlgica. Per això creuen que la millor opció és el part anònim, ja que actualment si es notifica durant l’embaràs que es vol donar el fill en adopció sí que hi ha documents oficials on consti el nom de la mare i, segons expliquen a l’organització, en algunes circumstàncies els progenitors s’hi neguen i es veuen abocats a abandonar el fill a les bústies de nadons.