Societat 27/02/2019

El ‘big data’ fa un salt de qualitat a Barcelona

L'ordinador 'StarLife' pot esbrinar i identificar les mutacions específiques d'un tumor

Xavier Pujol Gebellí
2 min
El director de operaciones del Barcelona Supercomputing Center, Sergi Girona, a la presentació de la nova infraestructura informàtica 'Starlife'.

BarcelonaQui busqui una màquina gran i aparatosa, tant com per ocupar l'antiga capella de Torre Girona on hi ha el superordinador Mare Nostrum 4 del Barcelona Super Computing Center (BSC), no la trobarà. Si el que es busca, en canvi, és una màquina de gran capacitat dissenyada específicament per a manegar la immensa quantitat de dades d'interès genòmic i biomèdic que generen institucions de recerca d'alt nivell com el Centre de Regulació Genòmica (CRG) i l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) –ambdós de Barcelona–, es trobarà amb 'StarLife', una iniciativa conjunta dels tres centres per avançar en l'anomenada medicina de precisió. La nova infraestructura, amb un cost d'1,72 milions d'euros, compta amb el suport financer de la Generalitat i de la Fundació Bancària "la Caixa".

La missió de l'StarLife, segons ha destacat aquest dimecres en l'acte de presentació el director del CRG, Luís Serrano, és donar resposta a algun dels "grans reptes" que planteja la biomedicina actual. Entre ells, "integrar, emmagatzemar i analitzar" el 'big data' en genòmica i biomedicina que es genera diàriament.

L'StarLife té una capacitat de 9,5 Petabytes. Com una prestatgeria de "43 prestatges d'alçada i d'una longitud equivalent a tota la xarxa ferroviària espanyola", tal com ha assenyalat Jaume Giró, director general de la Caixa. Aquesta enorme capacitat la fa, en opinió de Mateo Valero, director del BSC, la "joia de la corona" de la biologia computacional espanyola i una de les més potents a Europa específicament dedicada a la recerca en genòmica i biomedicina.

Si es combina la gran capacitat d'emmagatzematge amb la seva velocitat de càlcul, que assoleix els 133 bilions d'operacions matemàtiques per segon, el resultat és una màquina que pot respondre preguntes d'aparença simple però de gran complexitat de càlcul. Per exemple, Francesc Posas, director de l'IRB, ha detallat que pot esbrinar les mutacions específiques d'un tumor determinat d'una població que pot tenir abast mundial; predir la interacció entre proteïnes i fàrmacs i contribuir al disseny de nous medicaments sense l'ús d'animals d'experimentació; implementar tècniques d'intel·ligència artificial per a l'anàlisi de dades; o permetre l'estudi en tres dimensions de la cadena d'ADN.

La col·laboració amb l'European Genome-phenome Archive (EGA) –la major base de dades mundial sobre resultats de recerca en biomedicina i que estarà disponible per a la comunitat mèdica i científica des de l'StarLife– obre la porta a què des d'un hospital es pugui consultar informació sobre trets específics que afecten un malalt concret i, així, obtenir respostes ràpides i directament aplicables a aquest pacient. Poden ser relatives a una mutació concreta o per intentar correlacionar pacients afectats per malalties rares i per tant, poc documentades. L'accés a l'EGA es vehicula a través del Centre de Regulació Genòmica.

Xavier Grau, en representació de la Generalitat, ha destacat l'esperit col·laboratiu d'una iniciativa "d'impacte mundial", no només entre institucions científiques sinó entre el sector públic i el sector privat. Aquesta col·laboració és la que ha permès el disseny i construcció d'StarLife i el manteniment dels seus costos operatius, valorats en uns 100.000 euros anuals.

stats