Societat 23/10/2021

El bitcoin, el metàl·lic dels nous criminals

Les criptomonedes simplifiquen el negoci dels ciberdelinqüents, que cada cop és més lucratiu

4 min
Entrada d'una oficina de canvi de criptomonedes a Istanbul
Dossier Ransomware: la pirateria del segle XXI Desplega
1
'Ransomware': La màfia que segresta la teva informació
2
Què cal fer abans i després d'un ciberatac
3
El bitcoin, el metàl·lic dels nous criminals
4
La UAB torna al segle XX

BarcelonaQuan el gener del 2009 el personatge conegut com a Satoshi Nakamoto va posar a funcionar el bitcoin, era difícil preveure que dotze anys després se'n seguiria parlant tant. Per una banda, hi ha el seu ascens, aparentment imparable: aquesta criptomoneda batia dimecres el seu propi rècord i arribava a un preu de 64.405 dòlars (més de 55.000 euros) per unitat. Per l'altra, no aconsegueix deslligar-se d'un altre fenomen en ascens: el cibercrim. Perquè el bitcoin, i les criptomonedes en general –un flux monetari ideat per existir al marge dels controls dels bancs–, s'han convertit en una peça imprescindible en el taulell de joc de la delinqüència informàtica.

La relació és cada cop més evident. L'últim informe de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya assegura que amb l'augment del preu del bitcoin s'ha disparat la difusió de sistemes per aconseguir criptomonedes de forma furtiva. El Financial Times hi coincideix i vincula aquest repunt en el valor del bitcoin amb l'increment d'atacs ransomware. Segons el diari britànic, aquest tipus de programari maligne que bloqueja sistemes informàtics i els allibera només a canvi de criptomonedes és, a mesura que puja el preu del bitcoin, un negoci “cada cop més lucratiu”.

Les dades del grup de consultoria de seguretat nord-americà Unit 42 indiquen que, en la primera meitat d'aquest any, la mitjana de víctimes que va optar per pagar als cibercriminals va créixer un 82%. El departament del Tresor dels EUA calcula que durant aquest període s'han pagat rescats per valor de 590 milions de dòlars (507 milions d'euros, aproximadament) i que sumen 5.200 milions de dòlars (4.400 milions d'euros) des del gener del 2011.

“Els criminals van veure de seguida que el bitcoin és el nou metàl·lic”, explica la directora del postgrau en blockchain i altres tecnologies DLT de la UPF-BSM, Luz Parrondo. “Qualsevol classe de criptomonedes que es tenen en un wallet (moneder virtual) és com si estiguessin en un maletí en metàl·lic, amb l'avantatge que es poden enviar a Xangai en set segons”, indica. És precisament per això que els hackers han trobat un aliat en les criptomonedes: “Ja no s'exposen al risc de ser trobats en un intercanvi amb diners en efectiu”.

“El blockchain [la tecnologia mitjançant la qual existeixen les criptomonedes] garanteix que s'ha fet la transacció, però no permet seguir el rastre de què s'ha fet”, apunta el professor de la UPC expert en ciberseguretat René Serral. “Tecnològicament està demostrat que no pots saber qui són els teus interlocutors, és anònim, i pel fet de ser anònim és magnífic [per als criminals]”, afegeix.

Malgrat tot, cap d'aquests dos experts qüestiona l'invent, i hi veuen molt potencial. Hi coincideix el director del màster en comerç i finances internacionals de la UB, Emili Vizuete. “El Banc Central Europeu emet els euros i és el garant que aquest cromo que tens a la cartera val 20 o 50 euros, ¿però quin actiu hi ha al darrere? Des que els bancs centrals s'han tornat bojos imprimint diners, els actius no se suporten en res, només en un deute gegantí que és impagable”, afirma. Amb les criptomonedes, diu, és la mateixa xarxa la que determina el valor d'aquell actiu i és el mercat qui ho sustenta.

L'exdegà del Col·legi d'Economistes Anton Gasol afegeix encara un altre apunt: “Aquesta moneda té una característica que no té cap altra: un límit, només se'n poden emetre 21 milions d'unitats”. Segons Gasol, el problema del cibercrim està més en la mala protecció que no pas en la moneda que es triï per demanar rescats. “Evidentment, sempre hi ha gent que s'aprofita de les escletxes, però si mires el volum de casos que hi ha i ho compares amb segrestos, rescats, estafes i amb diners en negre, el ransomware és un zero a l'esquerra”, sentencia.

“Al món digital hi ha el mateix que al real: tota la vida s'han comès delictes i fraus amb diners en metàl·lic i no per això hem criminalitzat l'euro”, defensa també Parrondo. El problema, matisa, és que si bé al món físic s'han anat aprovant normatives que limiten els diners que es poden pagar en efectiu, no existeix cap llei que estableixi el que es pot pagar o no en bitcoins. I d'aquí l'últim debat al voltant de les criptomonedes: cal regular-les?

El futur incert dels criptoactius

Els quatre experts consultats opinen precisament que si els governs donen l'esquena a les criptomonedes és perquè no troben com intervenir-hi. L'exemple més recent és el de la Xina, que al setembre va declarar il·legal qualsevol transacció amb criptomonedes. Així i tot, comença a haver-hi certes temptatives. Sense anar més lluny, la Unió Europea està preparant una regulació per evitar el frau amb determinats tipus de criptoactius.

“Es vol trobar alguna forma perquè [les criptomonedes] vagin pels canals que han funcionat fins ara, però això va en contra de la seva essència”, resumeix Serral. “La força del bitcoin és la descentralització: si volem que algú ens protegeixi, l'essència de l'anarquia es perd”, reconeix també Parrondo. Amb tot, ella té clar que a canvi el criptounivers guanyaria adeptes: “Molta gent no farà servir el servei si no percep seguretat”. “Si es regulés –contradiu Vizuete– s'inventaria una altra cosa que estigués fora del sistema”. Gasol, en canvi, està convençut que triomfarà la solució intermèdia: la convivència dels criptoactius anàrquics amb uns altres amb plena seguretat jurídica.

Mentrestant, Serral llança un avís més urgent: el problema més immediat del bitcoin no és tant el mal ús que en facin els criminals com la seva volatilitat, que segons aquest professor pot arruïnar molta gent.

Dossier Ransomware: la pirateria del segle XXI
Vés a l’ÍNDEX
stats